«Em sento empès a l'independentisme pel tracte que rep Catalunya de la burocràcia estatal»

Ho he sigut sempre i ho seré sempre.

Ah, jo ho preguntava perquè sembla que ara s'ha tornat sobretot independentista.

Jo he sigut molt catalanista tota la vida. En alguns moments més que alguna gent que ara està desbordant sobiranisme. Però sóc dels que creu que no hi ha separació entre l'agenda nacional i l'agenda social; no són incompatibles.

No li haurà fet l'alcalde Puidemont "l'abraçada de l'ós", convidant-lo a presidir el pacte?

Sé que hi ha gent a qui li ha dolgut la imatge de la fotografia del dia de la presentació, però l'alcalde va ser molt sincer i molt clar: no significa prejutjar la posició respecte a la consulta, sinó que és a favor del dret a decidir en llibertat. Tots volem una consulta on tothom pugui dir la seva.

No deu haver beneficiat CiU?

L'alcalde en pot haver tret un profit conjuntural immediat, però en tot cas va decidir fer un pas enrere i deixar-me el protagonisme a mi i obrir l'espectre social de la ciutat.

Potser hauria d'haver consultat el partit, abans d'acceptar?

Crec que no, perquè al PSC ja no hi tinc cap càrrec orgànic, no sóc de l'executiva nacional. A més a més, crec que el PSC està a favor del dret a decidir, però li ha costat explicar-ho i em va semblar que jo ajudava a explicar-ho millor

No hauria sigut més valent -i beneficiós pel procés- mostrar-se així de favorable a la consulta quan tenia càrrec important al PSC, i no ara?

Bé, quan es va començar a parlar de la consulta jo ja no tenia cap càrrec al partit. Però sé les batalles internes que vam tenir per aconseguir que el PSC tingués una posició clara en favor del pacte fiscal. I sé també fins a quin punt vam batallar dins del grup parlamentari -quan jo ja no n'era el president- perquè es votés a favor del dret a decidir.

Participarà en la cadena humana?

Per respecte a aquesta funció que ara tinc, potser és preferible que no. Jo garanteixo l'obertura social i la independència total de la taula pel dret a decidir, on hi pot haver gent que no sigui obertament sobiranista.

Almenys em podrà dir què votarà a la consulta si s'arriba a fer...

(Somriu) Com que no sé què es preguntarà, no puc saber què votaré. Sí que li puc dir que el tracte que Catalunya rep de la burocràcia estatal i de les burocràcies dels partits empeny més i més gent cap a l'independentisme. I des d'aquest punt de vista, jo també m'hi sento empès.

Una regidora gironina del PSC, Glòria Plana, ha fet públic que participarà en la cadena. Què n'opina?

Em sembla bé. Està bé que hi vagi tothom que s'hi senti empès segons les seves conviccions. Una altra cosa és si tens un càrrec institucional, com és ara el meu cas.

Parlant de Glòria Plana, va deixar els càrrecs a l'executiva del PSC però continuant de regidora. Això és honest?

En la meva opinió, sí. L'acta de regidor s'aconsegueix per mandat popular, mentre els càrrecs orgànics s'obtenen per un mandat intern on voten potser 80 persones com a molt. Per tant, no hi veig incompatibilitat.

Comprèn ara millor les raons que la van dur a abandonar els càrrecs a l'executiva, precisament relacionades amb la postura del PSC respecte al dret a decidir?

No he canviat. Ho vaig entendre en el seu moment i ho entenc ara. Només que es tractava d'un congrés convuls i no em semblava bé que aquests fossin els temes a debatre.

És conscient que amb la foto ha perjudicat Pia Bosch i el grup del PSC a l'Ajuntament de Girona?

Jo hauria volgut un pronunciament entusiasta del PSC de Girona a favor del fet que jo presidís aquesta taula. I que ho hagués convertit en un argument a favor seu. Sóc conscient que algú li pot semblar que la foto inicial perjudica la candidatura de la Pia Bosch, però el que jo vull és que la Pia Bosch s'apunti a aquesta taula sense cap reticència, no en va ha defensat el dret a decidir més que molta altra gent.

Estem parlant de Pia Bosch com a propera candidata del PSC a l'alcaldia. No hi haurà unes primàries?

El partit ha decidit que n'hi ha d'haver, i estarà bé que n'hi hagi. Ara bé, quan embarques algú en un procés li has de donar marge per guanyar-se les seves pròpies oprtunitats

Què s'han dit amb Juli Fernández, primer secretari del PSC a les comarques de Girona?

Pràcticament res. Hem parlat d'això que podia haver donat a entendre la foto, i que hauríem deprocurar que fos molt ben entesa la raó del meu compromís amb la taula pel dret a decidir.

Doncs en principi feia la sensació d'estar força emprenyat amb vostè.

A vegades costa jutjar alguns actes. Però jo no he notat ningú emprenyat, ni la direcció nacional del PSC ni la direcció gironina.

Parlant del PSC: cap on va?

(Pensa uns segons) No sé cap on va. De moment el que sabem és que va reculant de manera gairebé exponencial.Ha d'anar cap un redreçament de les seves posicions. Ha d'aclarir que no hi ha incompatibilitat entre l'agenda nacional i l'agenda social. Només si resol de foma inequívoca la seva voluntat de ser en l'arrel mateixa del procés pel dret a decidir, podrà tornar ser un partit d'esquerres al servei de les classes populars.

Quin consell dóna a Pere Navarro?

Un consell que m'he intentat aplicar a mi mateix: s'ha d'escoltar el carrer. No s'han d'escoltar només els despatxos sinó el que la gent diu al carrer, als bars, a la feina, al tren, etc. Escoltar tot això i actuar en conseqüència.

En relació amb la taula pel dret a decidir, Navarro va dir públicament: "A Nadal, afecte i respecte

A mi no m'ha dit res. Només m'ha arribat això: afecte i respecte (somriu).

Es veu vostè proper a Nova Esquerra Catalana?

No m'ho he plantejat. He estat gairebé 35 anys al PSC i em costa de veure'm en altres llocs. Espero que els grans partits que estan encongits siguin capaços de reinventar-se ells mateixos, sense que calgui que es faci des de fora.

Entre nosaltres: Artur Mas s'ho creu de debò?

Crec que sí, que Artur Mas s'ho creu. Però també crec que ara té un problema molt seriós i haurà d'afrontar una situació molt difícil. L'hauria d'afrontar garantint que hi haurà consulta amb plenes condicions, garantint la llibertat de tothom de votar el que vulgui i, naturalment, sabent que la millor sortida possible és una solució dialogada.

Es refereix sovint al dret a decidir. Però no haurien de poder decidir els espanyols si volen que una part del seu territori se separi?

Crec que no, ja que allò important és que tota la gent que viu i treballa a Catalunya -els que se senten espanyols i els que no se'n senten gens- puguin votar sobre el seu futur. D'aquesta manera molta gent de fora de Catalunya entendrà que no es una qüestió de només un determinat tipus de catalans sinó que tota la gent que viu aquí considera que se'ns ha tractat injustament dels dels punts de vista social, polític i cultural. De tal manera que els gallecs, andalusos o extremenys que tenen familiars a Catalunya haurien d'estar a favor de la consulta.

I això no té solució?

Tal com han anat les coses és un camí sense retorn, en part per culpa d'aquells que li han negat el pa i la sal a Catalunya en la transició i la postransició.

Estan acabades, per tant, les relacions entre Catalunya i Espanya?

Sembla com si una part de l'aparell de l'Estat volgués liquidar-les. I això és suïcida per Catalunya i per Espanya.

Crear una rifa de Nadal catalana

Suposo que no, però em costa molt veure aquesta gent que ridiculitza la loteria catalana quan mai no ha tingut ni una paraula crítica contra altres pràctiques del joc. Per què som tan masoquistes amb nosaltres mateixos i no som crítics amb els altres? No m'agrada que es ridiculitzi pel sol fet que sigui una rifa catalana.

A banda de la taula , presidirà també una fundació cultural. No deu ser que s'avorria?

En absolut, no m'avorreixo gens, m'ho passo bé. Estic tranquil, descanso, em miro les coses amb distància. També escric. Treballo a la UdG... Ara bé, és cert que estic disposat que se'm faci servir per coses útils per a la col·lectivitat. No tinc cap necessitat de fer-ho, no ho faig per cap interès personal.

Ha sigut dur tornar a la universitat després de trenta anys?

No, gens. Tingui en compte que la recerca i la publicació no les havia deixat mai. M'he reenganxat molt fàcilment.

Ja té pensat presentar-se a les eleccions a rector de la UdG?

No, no. A mi em queden cinc anys de vida activa a la universitat, i no em plantejo de cap de les maneres optar al lloc de rector.