Per parlar de problemàtiques socials, les xifres són fredes però no enganyen: la proporció de persones que no es poden permetre menjar carn o peix almenys una vegada cada dos dies va créixer de l'1,4% al 3,4% entre 2009 i 2011 segons l'Idescat. En aquest mateix context social i econòmic que ja fa temps que dura, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) apunta que actualment un 15,2% de les llars catalanes presenten carències en alguna de les considerades necessitats bàsiques.

Les memòries anuals de Càritas i la Fundació Banc dels Aliments de la demarcació de Girona, entitats que desenvolupen alguns dels principals programes d'ajuda alimentària del país, corroboren el que ja fa temps que es diu: les necessitats alimentàries de la població gironina van créixer durant el 2012 i els indicis apunten que ho seguiran fent durant aquest any. Per això, més d'un terç de la despesa total que va fer Càritas el 2012 s'inclou dins la partida de distribució d'aliments: 1.999.000 euros. Es tracta d'una xifra superior a la del 2011, quan s'hi van destinar aproximadament 1,8 milions d'euros (aquestes dades suposen un augment percentual de gairebé el 5%).

Tal com indiquen a la memòria de l'últim exercici, des de Càritas entenen aquestes ajudes "com un recurs de caràcter temporal i que forma part d'un pla de treball més ampli amb la persona o la família". El 2012, l'entitat va atendre 4.675 nuclis familiars a la demarcació (339 famílies més que durant ?l'any anterior).

Bona part dels aliments que reparteix Càritas arreu de la demarcació provenen de la Fundació Banc dels Aliments i del Pla d'Ajuda Alimentària de la Unió Europea (UE). La resta són donacions d'empreses i particulars o productes comprats per la mateixa entitat, en alguns casos amb el suport de les administracions locals.

Des de la Fundació Banc dels Aliments de Girona també asseguren que el nombre de beneficiaris ha augmentat molt a causa de la crisi: "De 31.000 a la fi del 2011 als 41.000 amb què hem acabat el 2012", apunten des de l'entitat, la qual s'ha hagut d'enfrontar a un canvi de model derivat de la reducció de les partides d'aliments que rebien procedents de la Unió Europea, però afronten la situació amb optimisme. "Malgrat la disminució dels productes de la Unió, hem arribat a un altre rècord d'aliments obtinguts (1.687.659 quilos), fet que demostra la major solidaritat de la societat gironina", apunta la memòria 2012 del Banc dels Aliments de la demarcació.

Segons remarca un estudi realitzat per la Taula del Tercer Sector Social, "la reducció dels fons procedents del Pla d'Ajuda Alimentària de la UE es podria agreujar encara més a partir del 2014". L'octubre de l'any passat, la comissió Europea va proposar reduir el pressupost del fons un 30% durant el període 2014-2020.

Al llarg d'aquests últims anys, la Comissió ha incrementat el pressupost destinat a Espanya a través d'aquest pla de subministrament d'aliments atenent a la violència amb què la crisi està afectant el país. El valor de les partides que es destinen a cada estat membre es determina tenint en compte indicadors com el PIB, el percentatge de població en risc d'exclusió, el total d'habitants del país...

Compromís ambiental

La crisi genera situacions i necessitats molt diverses, motiu pel qual es requereix un "pla de treball de caràcter ampli" com el que refereixen des de Càritas Diocesana de Girona. Aquest pla inclou serveis d'acollida, educació, inserció i promoció laboral... Malgrat tot, l'entitat no perd de vista la importància del medi ambient i per això impulsa accions que tenen per objectiu fomentar el reciclatge. La més evident és el servei de rober a través del qual es recicla roba de segona mà per proporcionar-la a persones amb dificultats econòmiques. "En algunes zones aquest recurs s'obre a la població oferint roba a canvi d'un donatiu simbòlic, fomentant així la cultura de la reutilització, el reciclatge i el consum responsable".

Anualment, cada català llença una mitjana de 16 quilos de roba i només el 9% del total de deixalles tèxtils es recicla. Tota la resta es crema, fet que genera un increment de les emissions de gasos contaminants.

La Fundació Banc dels Aliments també cobreix necessitats socials al mateix temps que contribueix en la preservació del medi ambient. Tots els bancs treballen sota la filosofia de recuperar els excedents no comercialitzables però consumibles que genera la indústria alimentària per tal de reduir els índexs de malbaratament. Es calcula que destruir una tona de menjar suposa emetre 4,5 tones de diòxid de carboni, de tal manera que aquesta cara menys visible de la tasca dels Bancs dels Aliments representa una destacada contribució ambiental.