La nova llei estatal sobre Rehabilitació i regeneració urbanística, aprovada el passat 26 de juny, deixa en l'aire la construcció de nous habitatges de protecció oficial (HPO). La conselleria de Territori i Sostenibilitat ja ha anunciat que aplicarà la normativa, malgrat encara no ha establert si es farà mitjançant un projecte de llei o amb un decret. Un cop es trobi la fòrmula legal adequada, les poblacions que tinguin un 15% de HPO sense vendre quedaran exemptes de l'obligatorietat d'exigir la seva construcció en els plans parcials que no hagin estat aprovats i en aquells que tot i estar aprovats no han completat la seva tramitació.

La suspensió de la obligatorietat de fer HPO és una mesura temporal, subjecta a l'aprovació de les comunitats autònomes, que es pot aplicar en els pròxims quatre anys. L'objectiu de la normativa és incentivar la construcció si bé també limita la possibilitat de moltes famílies d'accedir a habitatges barats en un moment de crisi.

En l'actualitat però, els preus de mercat dels habitatges de renda lliure ja s'acosten als de protecció social. Per exemple, el preu màxim de venda a la ciutat de Girona és de 1.940,48 €/m2 útil d'habitatge. Un pis d'uns 80 metres quadrats superaria els 155.000 euros, un preu força elevat en l'actualitat.

A les comarques gironines, el 2012 es van començar només 7 pisos de protecció oficial. En el mateix any, però es van donar per acabats uns 500 habitatges.

A més, l'estoc d'habitatge de renda lliure encara pendent de vendre fa que els habitates socials tampoc tinguin sortida. Les comarques gironines acumularan més de 15.000 habitatges nous pendents de vendre durant els propers quatre anys. Les conseqüències del "boom immobiliari" que s'arrosseguen d'ençà que va començar la crisi no faran que aquest estoc comenci a davallar fins, com a mínim, el 2017. I és que, tot i que cada any es venen entre 900 i 1.000 habitatges de mitjana a la demarcació, el cert és que aquesta també és la xifra de noves promocions que, periòdicament, es van acabant i surten al mercat. Aquesta era una de les conclusions que posava sobre la taula un informe, elaborat pel catedràtic d'Economia Josep Oliver, que també remarcava que la Selva és la comarca que acumulava més invenuts.

Procesos inversos

Els preus de l'habitatge lliure i l'HPO han seguit processos oposats. Mentre els primers no han deixat de caure des de l'esclat de la crisi el 2008, els altres estan topats per llei i són les comunitats autònomes les que estableixen les seves pujades o baixades.

En els anys de la crisi el mòdul de l'HPO s'ha mantigut invariable i, en el millor dels casos, només s'ha actualitzat amb la inflació. Per això, s'ha escurçat significativament la diferència que hi ha entre comprar una casa a preu lliure i una altra protegida.

A principis de 2008, adquirir un habitatge a Espanya costava 2.101 euros el metre quadrat, però si es tractava d'una casa de protecció oficial, el preu baixava a una mitjana de 1.100 euros, és a dir comprar un habitatge protegit era un 47,6% més barat. Ara, aquesta diferència s'ha reduït a un exigu 27% perquè el metre quadrat de HPO costa una mitjana de 1.141,7 euros i el d'un habitatge lliure 1.565,6, segons les últimes xifres corresponents al tercer trimestre d'aquest exercici.

És més, en 13 de les 17 comunitats autònomes la diferència és encara menor que aquest 27% ia Castella la Manxa avui ja és més car adquirir un pis protegit que un lliure, el que, com és lògic, resta atractiu a l'habitatge social . Només al País Basc, Cantàbria o Madrid, comprar una HPO pot resultar fins un 53,7% més barat.

Precisament, aquesta circumstancia fa que molts promotors prefereixin abandonar els projectes abans que perdre diners. Amb l'exempció aprovada pel Govern central i que la Generalitat ja ha anunciat que vol aplicar s'alliberen terrenys compromesos.