Els habitants de les comarques gironines fa temps que conviuen amb la set de sang d'insectes que identifiquen alternativament com el mosquit tigre o com mosca negra i als quals atribueixen ja caràcter de plaga bíblica. La presència de l'Aedes albopictus o "mosquit tigre" a la província des de fa cinc anys ha activat les alarmes del Servei de Control, que aquest any ha intensificat la campanya d'informació ciutadana conscient de l'amenaça que representa aquesta espècie. En algunes poblacions, alcaldes i regidors fan un pas més per reclamar el retorn als temps de les fumigacions massives, encara que ja sense DDT.
El fenomen ha traspassat fronteres i són molts els experts que opinen sobre el que es tem que sigui una amenaça artròpoda. Ricardo Jiménez Peydró, catedràtic d'Entomologia de la Universitat de València i responsable del laboratori d'Entomologia i Control de Plagues de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva adverteix que cal "anar més enllà" de les picades."La presència de l'Aedes albopictus a Europa ha passat de ser una mera anècdota referent a una molesta espècie invasora per a l'ésser humà a representar una seriosa amenaça per a la salut pública", assegura aquest expert.
Al setembre de 2010 es van diagnosticar els primers casos autòctons de dengue a Niça, amb el mosquit tigre com a únic vector. A Itàlia, a Ravenna, s'han registrat ja transmissions de la febre de Chikungunya, "la malaltia de l'home encorbat o retorçat" a causa del fort dolor articular que provoca l'artritis, atribuïbles al mosquit tigre.
Altres característiques d'aquest mosquit el fa especialment perillós com a vector de malalties. La seva capacitat per transmetre el dengue és "excepcional", destaquen a la Universitat de València. Set dies després d'ingerir el virus, el mosquit ja pot transmetre en cada picada. D'altra banda, el mosquit tigre disposa de la transmissió "vertical", de manera que alguns dels individus que sorgeixin dels 350 ous que de mitjana pon cada femella neixen ja portadors del virus i poden transmetre des de la primera picada.
Per culpa de l'acció humana
Com un insecte tropical i adaptat a la selva s'ha convertit en una amenaça? Al marge de l'anomenat "Canvi global", que suma al canvi climàtic -cada grau que augmenta la temperatura determinades espècies de mosquits augmenten la seva dispersió- la facilitat amb què avui es mouen persones i mercaderies, Jiménez Peydró, un referent internacional en plagues, assegura que és l'acció de l'home "que ha propiciat l'aparició i selecció de soques "urbanites" capaços d'adaptar-se microambients hídrics similars als originals, però molt més abundants a les nostres ciutats i urbanitzacions com cubs, testos, bidons, embornals, fonts, etcètera".
Aquesta particularitat fa especialment difícil el control de l'espècie i evidencia la inutilitat de les fumigacions a gran escala amb avions o helicòpters, llevat que els ciutadans de la Costa Brava o de la Garrotxa (per posar dos exemples de llocs amb presència de mosquit tigre), estiguin disposats a ser fumigats a casa seva.
"A aquest mosquit, com a la resta, cal combatre per raons d'efectivitat i especificitat en la seva fase larvària i això passa dins dels domicilis", matisen els experts.
"La conscienciació ciutadana és clau per al control dels focus de cria de l'espècie, platges que es calcula que entre el 60 i el 80% dels vivers larvaris de l'espècie en ambients urbans se situen en àrees privades on únicament poden exercir les mesures de control oportunes les persones propietàries.
L'activitat del mosquit tigre es prolonga almenys durant 40 setmanes a les zones properes al litoral a les comarques gironines. Fumigar en aquests casos no té gaire sentit si no hi ha una acció coordinada que doni suport a les diferents administracions.
Al delta del Llobregat, un dels primers llocs en els quals va aparèixer el mosquit tigre, són els ciutadans els que han estat preparats per adoptar mesures profilàctiques als seus domicilis mentre que la mancomunitat de municipis s'encarrega del control en petites sèquies pròximes a les poblacions i en embornals públics. La Generalitat fumiga contra els mosquits comuns la superfície del delta i les seves zones humides associades. A Girona s'ha seguit aquest exemple amb la tasca informativa i preventiva del Servei de Control de Mosquits i la col·laboració de molts ajuntaments i de la Diputació, a través del seu organisme de salut pública, el Dipsalut.
"La llei ho diu molt clar: un problema de mosquits és zoonosi, i per tant és responsabilitat de cada ajuntament segons la llei de bases de règim local, una altra cosa és l'argumentari de cada regidor o alcalde davant els seus ciutadans", explica Ricardo Jiménez Peydró .
"Nosaltres vam advertir sempre que una actuació contra aquestes plagues no és eficaç si no es fa de forma conjunta. De fet, de vegades hem aconsellat un tractament que no ha servit de res perquè just a la població del costat no han fet res".
Malgrat tot, el problema preocupa cada vegada més i en alguns sistemes de salut autonòmics s'han elaborat guies perquè els metges identifiquin quina espècie és responsable de cada picada o mossegada que provoca les allaus en els centres de salut i actuïn en conseqüència.
"El problema-apunta Jiménez Peydró-és que el dengue no és encara una malaltia de declaració obligatòria i això fa que puguem trobar-nos en uns anys amb una pandèmia amb una capacitat d'intervenció molt més limitada que ara".
Sobre la demanda de fumigacions massives o la creença popular que abans sí i ara no es combaten els mosquits amb tractaments comunitaris, Ricardo Jiménez assegura que fa dècades que no hi ha tractaments. "Entre 1945 i 1960 hi va haver fumigacions d'aquest tipus contra la malària, però un cop eradicada es van deixar de fer", explica.
El record d'avions i helicòpters fumigant grans extensions al costat de l'Albufera valenciana respon en realitat a la lluita contra el "cuc" de l'arròs o contra la mosca de la fruita, "amb un impacte mínim sobre el mosquit de sempre", el Culex pipiens. Fa uns anys es va acabar el pressupost i la Conselleria d'Agricultura va deixar de fumigar el que ha alimentat la idea que la Generalitat és responsable de l'augment de les picades i les molèsties provocades pels mosquits.
Amb vaixell o amb avió
El mosquit tigre va ser detectat per primera vegada a Europa a Albània (1979), on va arribar en importacions des de la Xina; Més tard va ser identificat a Itàlia (1990), on es va colar ocult en pneumàtics usats procedents dels EUA Més d'una dècada després va ser localitzat a Espanya (Sant Cugat del Vallès, 2004), on va arribar procedent d'Itàlia i en camió, i una any més tard a Holanda (2005), país en què va entrar camuflat entre "bambús de la sort ".
"Actualment hi ha uns 170 municipis espanyols-la majoria en l'arc mediterrani-en què s'ha localitzat la presència del mosquit tigre", declara Ricardo Jiménez.
El laboratori d'Entomologia realitza prospeccions periòdiques i assessora els ajuntaments que ho sol·liciten sobre les millors fórmules disponibles per controlar les seves poblacions. Eduard Marquès, director del Servei de Control de Mosquits de Roses alertava fa una setmana que tot i que el mosquit tigre està cada vegada més controlat gràcies a les tasques de prevenció i a la conscienciació ciutadana, les pluges dels últims dies poden afavorir una cria descontrolda d'aquests insectes.
La mosca negra
El mosquit, comú o tigre, pica; La mosca negra anestesia i mossega deixant que surti la sang. La pell es posa vermella, apareix una ferida definida i al voltant de la ferida la carn s'inflama víctima de la infecció. La capacitat de transmetre malalties de la mosca negra és molt més limitada que la del mosquit, però l'alarma entre la ciutadania és enorme, com demostra el malestar generat sobretot a les poblacions costaneres del Baix Ter.
Tres factors han propiciat la proliferació d'aquesta espècie: l'augment de qualitat de les aigües (aquesta mosca és molt exigent), l'increment de les infraestructures de reg on la mosca posa els seus ous i proliferen les seves larves i la desaparició de les cavalleries i el bestiar. "Som nosaltres els que ens hem apropat al seu hàbitat i ens està passant factura", apunta Ricardo Jiménez, que alerta també sobre la possible arribada de mosquits com l'Aedes aegypti, transmissor de la malària i altres malalties greus, com el virus de l'Oest del Nil o els del gènere Anopheles. I això per no parlar dels vells coneguts com polls i paparres, que romanen a l'aguait esperant la seva oportunitat, adverteix aquest expert.
