Al 1991 Girona encara no disposava de cap residència per a persones amb discapacitat, i MIFAS davant d'aquesta inexistència va decidir fer el primer pas. Anteriorment, la residència estava situada al carrer Emili Grahit i tenia capacitat per només 9 persones; en veure la gran demanda que aquesta rebia van decidir ampliar-la i canviar-la d'ubicació. L'actual es va inaugurar el 2003 i té capacitat per a 28 usuaris, enguany celebra els seus 10 anys de serveis.
Aquesta disposa de 34 habitacions individuals i 3 de dobles, 32 places són pels residents i les altres 4 pels del programa respir. Aquest programa és per aquelles persones amb discapacitat que viuen durant l'any amb la família però que no van amb ells a les vacances; durant aquest període estan amb la resta dels residents gaudint de diverses activitats. La Residència també compta amb diferents espais comuns com una sala d'estar, un menjador, una aula d'informàtica, una polivalent entre d'altres.
MIFAS és una entitat sense ànim de lucre creada al 1979. Aquesta actua com a representant de les persones que pateixen una discapacitat física a les comarques gironines. A més, s'encarrega de buscar solucions per arribar a una total integració a la societat de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat física. Pere Tubert n'és el seu president i fundador i des de la creació de l'entitat i treballa per atendre els associats i ajudar-los en tots els aspectes.
Socis i serveis
El grup compta amb un històric de socis de 3.718, actualment en registra 3.089 vinguts de diferents punts de les comarques gironines. A l'entitat s'hi pot associar qualsevol persona que acrediti una discapacitat física, orgànica i/o sensorial que sigui igual o superior al 33%. En el cas que no sigui així i es vulgui col·laborar igualment amb el grup, pot registrar-se com a "Amic de MIFAS" i dur a terme un voluntariat. Aquella persona que disposi del carnet de soci pot gaudir d'un ventall d'avantatges i serveis i entre aquests s'hi troba la residència, el servei d'atenció diürna i l'ajuda en la incorporació al món laboral. Dins de les empreses que gestionen amb MIFAS per arribar a una contractació dels socis de l'entitat n'hi ha d'especialitzades i de no. Les especialitzades són empreses que han de contractar un 70% de persones amb discapacitat, ja que el tipus de feina que ofereixen ja està pensada per les seves limitacions.
Pere Tubert explica que el nombre màxim de treballadors s'aconegueix a l'agost quan hi ha més ofertes temporals de treball. L'any 2012 es va aconseguir donar treball a 387 usuaris, tot i així la xifra rècord se l'endú l'agost del 2011 on s'aconseguí incorporar al món laboral a 430 persones. Tubert explica també que actualment no poden donar abast a totes les demandes de treball que reben. MIFAS té la borsa de treball desbordada i tot i que intenten cobrir-ho tot, no arriben a atendre a totes les persones que sol·liciten el servei. Per altra banda, el soci pot participar en diferents esports federats com el tir olímpic, la boccia (similar a la petanca), la natació, l'esquí, la vela, el handbike o el basquet, entre d'altres. De fet, Tubert ens explica que el campió d'Europa de tir olímpic és de Llagostera i està adherit al grup MIFAS.
Els residents fan activitats constants, com manualitat, excursions entre d'altres. Tubert explica que ara mateix tenen previstes dues sortides, una d'elles a Vitòria. A més, ara que és estiu se solen repartir en grups de 8 per poder anar a la platja. Tot i així, ara que fa bon temps "el que els hi agrada més són les sortides al vespre", afegeix Tubert. No només poden gaudir d'aquest servei d'oci els usuaris de la residència, qualsevol soci que ho desitgi s'hi pot apuntar.
La residència MIFAS ha esdevingut el dia d'avui tota una realitat per a un dels col·lectius que més atenció i ajudes necessita la societat, les persones amb discapacitat física. Durant aquests anys d'experiència i trajectòria des del 1991, les dues residències han atès un total de 47 persones. D'aquests 30 són homes i 17 dones, majoritàriament d'edats compreses entre 36 i 55 anys, el resident més jove, però, té 17 anys. Per altra banda, MIFAS disposa de 27 persones contractades entre els quals hi ha un fisioterapeuta, infermeres, un terapeuta ocupacional, curadors i un dinamitzador, entre d'altres.
Problemes econòmics
Tot i que MIFAS vulgui ajudar a tota persona que ho necessiti, Pere Tubert ens confessa que actualment l'associació està molt malament; moltes ajudes a l'entitat s'han vist minvades. Els hi arriben subvencions des de la conselleria de Benestar Social i des del Departament de Treball, però aquests últims encara els hi han de donar els diners que pertoquen a aquest any. A causa d'això, alguns programes petits d'oci no els poden fer, com campanyes de difusió o llogar estants a fires i MIFAS ha de demanar crèdits als bancs i estancar els sous dels treballadors. "Tenim patrimoni però no tenim liquides", ha concretat Tubert. Enguany l'Associació disposa de 549.000€ del quals 240.000€ es destinen a amortitzar hipoteques i préstecs; els altres 390.000€ queden per diverses despeses que tenen.
Barreres arquitectòniques
Tubert explica que Girona ha millorat moltíssim en aquest aspecte però tot i això, "encara faltarien lavabos públics adaptats". En temes de mobilitat, creu que els autobusos urbans estan quasi tots adaptats però que no sempre estan en condicions. "La Renfe és un tema que em preocupa més", puntualitza el president. Creu que el fet que encara hagin de pujar als vagons amb plataforma no és estar adaptat al s. XXI i té dubtes que això compleixi la normativa vigent.
Finalment, Tubert troba que la recent iniciativa de l'Oficina de Turisme d'adaptar la ciutat a les cadires de rodes està molt bé. MIFAS fa temps que demana potenciar el turisme de Girona a persones amb poca mobilitat, "s'ha fet una despesa important en accessibilitat i ara s'ha d'aprofitar", puntualitza. Pere Tubert explica que Girona té gran potencial turístic per a aquelles persones amb cert problemes de mobilitat i ara s'ha de donar a conèixer oferint una bona oferta d'activitats coordinades.
