aquests darrers anys, els balcons només adquirien protagonisme mediàtic, amb motiu de la celebració d'algun èxit esportiu. Molt enrere queden balcons emblemàtics de la capital d'Espanya des dels quals dictadors i camarilla rebien ?banys de multitud i endegaven discursos reaccionaris. En un altre context, la literatura ha immortalitzat un parell de balcons: el de Verona propiciant les trobades entre Romeo i Julieta i el balcó sota el qual Cyrano apuntava els seus poemes a Christian per fer-los arribar a la seva estimada Roxana. Encara en l'àmbit artístic, trobem arreu del món edificis que el disseny de les seves finestres i balcons els converteix en veritables joies arquitectòniques. Com la barcelonina Pedrera.
Últimament, però més sovint del que tots voldríem, estan prenent protagonisme als balcons esmentats, els d'alguns hotels de la Costa Brava i de la Costa Daurada, quan des d'algun d'ells, un jove turista es precipita façana avall amb greus o fatals conseqüències. Pel que fa a la nostra comarca, Lloret de Mar és la vila que ha patit el nombre més gran "d'accidents".
Tant en l'àmbit particular com corporatiu (ajuntament, associació d'hostaleria, etc), colpits d'una banda per la recurrència i les conseqüències de les caigudes i preocupats també de l'altra pel negatiu ressò que generen, s'han proposat i endegat diferents accions per aturar o reduir el nombre d'ensurts: reforçar les condicions de seguretat dels balcons, elaborar un estudi de les ?circums?tàncies de tots els accidents ocorreguts, donar informació escrita i oral a joves i monitors el dia d'arribada, etc. En definitiva, reforçar totes les mesures de prevenció possibles.
Atès però, (sembla que no calen massa estudis per constatar-ho) que molts dels joves precipitats ho han fet amb una dosi d'alcohol en sang remarcable, i que (perdoneu l'exabrupte) una mesura contundent, com seria efectuar controls d'alcoholèmia a l'entrada dels hotels, obligant a dormir a tots aquells que no el superin al jardí o al soterrani, no sembla gaire viable, caldrà, malgrat tot i per molt que ens hi esmercem, seguir comptant amb la quota de risc no previsible, que només poden modificar el seny, l'autocontrol i la maduresa de cada individu.
