Continuar anant a comprar al supermercat, triar l'hora d'aixecar-se al matí o mantenir les aficions que s'han tingut tota la vida. Aquestes són només algunes de les decisions que els residents del geriàtrics i centres de dia del Consorci d'Acció Social de Catalunya prenen en el marc del programa "Tu decideixes com vols envellir". Es tracta d'un programa pilot per impulsar una "revolució" en l'atenció a la gent gran. "Nosaltres diem que en una residència no s'hi ha d'anar a morir, sinó a viure", ha explicat la directora tècnica, Mariona Rustullet. El programa preveu, per exemple, que els residents es puguin endur mobles de casa a la residència per sentir-se com a casa.

El Consorci d'Acció Social de Catalunya (CASC) està impulsant un canvi en la concepció de l'assistència a persones de la tercera edat. L'objectiu és abandonar paternalismes i l'intervencionisme excessiu i tractar els avis com el que són: adults amb capacitat per decidir. Rustullet ha explicat que la intenció és acabar amb la fractura institucional generada quan un ancià ingressa en una residència.

"Fins ara s'havia d'adaptar totalment a la institució, a la residència, i deixar els seus hàbits i costums fora", ha detallat la directora tècnica del consorci, que afegeix que amb el programa situen l'usuari al centre de les decisions. El programa l'han desenvolupat a nivell teòric i metodològic durant dos anys i des de fa quatre mesos l'han començat a aplicar als tretze centres que gestiona el CASC arreu de Catalunya.

Un dels centres és el geriàtric i centre de dia de Sant Hilari Sacalm on, seguint aquesta "nova mentalitat", han convertit una ala en un espai amb sofàs i llar de foc perquè els usuaris hi puguin passar l'estona en un entorn acollidor i familiar. "L'objectiu és que se sentin com a casa", ha detallat Rustullet.

El programa té una aplicació pràctica i preveu canvis ja des del moment d'ingrés de l'usuari. L'ancià que hagi d'anar a la residència tindrà un gerocultor d'acollida, que l'acompanyarà durant un mes mostrant-li els espais, presentant-li els companys i, sobretot, coneixent quins són els seus gustos i aficions. En alguns casos, els ancians no van a viure directament a la residència, sinó que hi fan una mena d'adaptació per hores.

Aquest coneixement serveix per elaborar "els deu manaments" de cada usuari, uns gustos, aficions i preferències en el tracte que tots els professionals del centre coneixen. Per exemple, si no li agrada el formatge, a la cuina no li posaran aquest ingredient en cap plat. O, si li agrada dibuixar, tindrà a la seva disposició llibretes i llapis de colors.

Un cop a la institució, els usuaris poden escollir a quina hora del dia volen aixecar-se o a quina hora volen esmorzar. També tenen capacitat de decisió en les activitats perquè poden decidir en quines participen i fer propostes sobre què els agradaria fer. Els usuaris es reuneixen en assemblees on fan propostes i les voten.

Un dels canvis més celebrats al centre de Sant Hilari és l'adquisició d'un transport adaptat que permet que els ancians, acompanyats, surtin de la residència per anar a comprar al poble.