Dirigeix l'Hotel Terrassa, un càmping, dos complexos d'apartaments, presideix l'assocació de comerciants de Roses i l'Estació Nàutica... Què porta una persona amb tantes ocupacions com vostè a embolicar-se a presidir l'Associació de Càmpings?
Jo tinc la sort d'haver fet del meu hobby el meu ofici. N'hi ha que treuen hores al dia per jugar a pàdel o per anar a veure un partit de la Champions; jo ni jugo a pàdel ni vaig a veure partits, així que tot el temps que em queda lliure el poso al servei del sector turístic.
Ho podrà fer seguir tot?
Sí, aixecant-me aviat, anant a dormir tard i sobretot amb molta comprensió per part de la meva família. Per sort, saben que el faig m'encanta i m'apassiona i m'ajuden que tot sigui compatible. I és clar, tenint un bon equip a cada lloc.
Els càmpings gironins han perdut els darrers cinc anys un 15% d'ocupació. A què ho atribueix?
Al fet que el mercat espanyol està en caiguda lliure, i costa molt recuperar-lo. Per això, des de 2008 les xifres han anat caient cada any. Hem pogut suportar el cop gràcies a la promoció exterior que fa la pròpia associació. De fet, els càmpings són el sector turístic que més inverteix en promoció a l'estranger. Si no, estaríem ara en caiguda lliure.
En canvi, continuen líders a l'Estat espanyol.
Els càmpings gironins tenen uns equips que treballen de valent. Podem dir que som els únics parcs de vacances de les comarques gironines. Un càmping ja no és un terreny on poder aparcar l'autocaravana, avui és un complex on s'organitzen les vacances dels clients. La majoria de càmpings han invertit fortunes en el benestar del seus clients, n'hi ha que tenen 8 o 10 animadors. Ens preocupa molt que qui arriba gaudeixi d'unes bones vacances.
Si tanta feina fan vostès, no serà que l'administració no fa suficient promoció?
L'administració ha de fer la seva feina i nosaltres, la nostra. A l'administració li demanem que la part de diners de la taxa turística que ens va recaptar als càmpings, s'inverteixi en promoció, però això no ens ha de fer oblidar que els empresaris també n'hem de fer, de promoció. Hem de ser molt més exigents amb l'administració en els temes que realment són competència seva. Especialment li hem d'exigir que tingui el destí impecable, que és el que motiva la majoria de nous clients a venir. Això i el tracte rebut són el que després els fidelitza.
Creu que aconseguiran que els diners de la taxa es reinverteixin en promoció?
Estem pendents d'un estudi que estem realitzant, a partir del qual podrem er propostes concretes. Ja sabem que no serà tot el recaptat amb la taxa, perquè hi ha altres despeses relacionades amb el turisme que també se'n beneficiaran. Però almenys hem de poder decidir com invertir la part que ens correspon.
Torno a la pregunta: està fent prou l'administració?
Del que fa l'administració mai no en tenim prou, sempre en volem més. I realment li hem de demanar sempre més, igual que els clients cada cop ens demanen més a nosaltres. Sovint a l'administració, o millor dit, als seus funcionaris, els costa entendre què és un càmping.
En quin sentit?
Es pensen que un càmping és un destí low cost. I no ho és. És un parc de vacances, i que per tant, necessita molt terreny: jardins, piscines, zones verdes, zones d'esbarjo... El client del càmping busca unes vacanes diferents. Serem molt insistents en què es reconegui els càmpings com a veritables parcs de vacances, no com a destí low cost.
S'han acabat els temps que un càmping era un tal de terra on plantar la tenda?
La tendència actual dels càmpings és reduir el nombre de parcel·les i ampliar la superfície. Estem canviant la Q de quantitat per la Q de qualitat.
Tots els càmpings gironins estan suficientment posats al dia?
A totes les famílies hi ha de tot. Però en general l'oferta de càmpings de les comarques gironines és de les millors de l'Estat. Reben premis de qualitat un darrere l'altre, cada any.
Abans parlava del descens de les pernoctacions. Baixa també la despesa dels clients que vénen?
Ho hem d'acabar de comprovar amb un estudi que estem realitzant. La primera impressió és que el 15% de descens en els darrers cinc anys no és només de pernoctacions, sinó que una part de la xifra correspon a despeses complementàries a l'interior del càmping.
Es creuen les xifres de l'INE?
L'INE parla de rècords històrics de turistes, però el que no diu és que les estades són molt més curtes. Per tant, per omplir es necessita molta més gent. Abans teníem estades de 8-10 dies, i ara són de 3 o 4. El que compta són les pernoctacions.
Pot tenir alguna cosa a veure en el descens del turisme espanyol el conflicte Catalunya-Espanya?
No, en absolut. La gent ve de vacances aquí per una raó molt clara: la Costa Brava és un gran destí turístic, dels millors del Mediterrani. Si a tu t'agrada un destí, hi vas sense tenir en compte polèmiques. L'única causa és la situació econòmica. A València augmenta el turisme espanyol, sí, però perquè hi ha ofertes increïbles de viatge amb AVE. El tren d'alta velocitat ha canviat molt el turisme.
Potser s'haurien de fer aquí ofertes semblants?
El que s'hauria de fer és gastar 8 0 10 milions i fer una estació del TAV a l'aeroport de Girona. Tota la Costa Brava sud ho notaria. Ara, en canvi, arriben a l'estació de Girona i després han de travessar tota la ciutat.
Com la Costa Brava nord amb l'estació de Figueres?
Aquí el problema és que els accessos són nefastos. Ens hem gastat una fortuna en fer dos túnels i encara estem pendents dels accessos. Això no es pot permetre, el TAV està canviant el turisme i es hi hem d'adaptar. Són aquestes les coses que li deia que ha de fer l'administració. Amb el TAV no n'hi ha prou, cal millorar el transport públic. No pot ser que una persona que arriba en TAV a Figueres hagi d'agafar un taxi per anar a Cadaqués.
