Tan sols els moviments migratoris entre les comarques gironines i l'estranger van mantenir la balança al costat positiu durant el 2012. És a dir, tan sols les arribades de gent provinent de fora de l'Estat espanyol van sumar població a la província, en un any en què el saldo migratori va tornar a ser negatiu, amb més sortides que entrades. Segons les dades que va oferir ahir l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el territori gironí va perdre durant el 2012 un total de -523 habitants, la majoria dels quals van marxar amb destí a altres punts de l'Estat espanyol.

Les úniques comarques que van registrar saldos totals positius van ser la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany. Les tres (juntament amb el Gironès) van tenir saldos positius amb municipis d'altres comarques, però tan sols l'Alt Empordà va registrar saldos positius tant amb la resta de l'Estat com amb l'estranger. De fet, el conjunt de la demarcació gironina va obtenir un saldo positiu amb l'estranger gràcies a les arribades a la Garrotxa, on la diferència va ser de 254 habitants de fora de l'Estat espanyol més.

Per contra, el Baix Empordà, el Gironès, el Ripollès i la Selva van perdre població, amb una baixada important a la comarca de la Selva d'habitants que van marxar per instal·lar-se en altres punts de Catalunya. Precisament aquesta va ser la zona on la baixada va ser més important.

Les dades de l'Idescat també mostren que totes les ciutats de més de 20.000 habitants de la província van perdre població menys Olot (+431), que guanya població tant provinent de l'Estat com de l'estranger. El cas més significatiu va ser el de Girona, que va perdre 805 habitants, la majoria dels quals van marxar a l'estranger. També Blanes (-345), Figueres (-285) i Sant Feliu de Guíxols (-229) van tenir saldos negatius elevats.

En el cas d'aquests grans nuclis de població, també hi va haver una descongestió urbana, amb habitants que van deixar aquestes localitats de més de 20.000 habitants per anar a altres pobles més petits. En aquest sentit, les dades de l'Idescat mostren una diferència de 208 persones que van deixar els grans municipis.

La marxa de les zones urbanes va ser més accentuada al conjunt de Catalunya. Segons l'Idescat, l'any 2012 251.330 persones van canviar de municipi de residència dins de la comunitat autònoma, xifra que va representar una disminució de l'1,5% en relació amb un any enrere. Els municipis de petita i mitjana grandària van ser receptors dels migrants de municipis de més de 100.000 habitants, que van perdre en conjunt 6.899 residents. Barcelona va ser el que va perdre més població (4.970) en els seus intercanvis amb altres municipis de Catalunya.