El fiscal en cap de Girona, Josep Maria Casadevall, destaca en la memòria anual de la Fiscalia la ?"ineficàcia de l'administració sancionadora" a l'hora de perseguir les il·legalitats urbanístiques i mediambientals. I és que al seu parer, aquest tipus de delictes contra el territori surten a la llum en bona mesura perquè les administracions competents no han sancionat prèviament les il·legalitats urbanístiques.
Una d'aquestes són els ajuntament, que són els que legalment tenen les competències sobre urbanisme. És la institució que ha d'incoar el procediment sancionador i fins i tot, pot arribar a exigir que es restauri la realitat física prèviament alterada. Per exemple, obligant a enderrocar un edifici perquè no es va construir respectant la legalitat urbanística.
Malgrat que en alguns casos s'arriba a incoar expedients i fins i tot a un acord amb l'infractor, segons ressalta Casadevall en la memòria, la sanció consisteix només en un tema monetari. I fins tot en alguns casos, "ni s'arriba a exectuar perquè l'infractor no hi està disposat o bé perquè es paralitza el procés d'execució de la resolució, que queda sense efecte i així, es produeix la caducitat de l'expedient administratiu", afirma.
A la província de Girona entre les investigacions més destacades que han portat a terme els fiscals de la secció de Medi Ambient i Urbanisme durant l'any passat hi ha les de delictes de prevaricació i corrupció contra alcaldes i regidors. De fet, segons s'expressa en la memòria, durant el 2012 es va mantenir la presentació de denúncies per corrupció municipal vinculades a qüestionts urbanístiques iniciades durant l'any 2009.
En total, la Fiscalia va incoar ?l'any passat fins a 15 diligències d'investigació fiscal per delictes contra el territori i en deu casos estan directament vinculats a la prevaricació i corrupció urbanística municipal. Cal destacar que en els delictes de prevaricació urbanística n'hi ha d'altres que es relacionen amb la corrupció urbanística com pot ser: el delicte de negociacions prohibes a funcionari públics, tràfic d'influències, entre d'altres.
Denuncies veïnals i polítiques
Però el que ha determinat l'inici de la incoació de les diligències d'investigació fiscal han estat bàsicament les denúncies que ha presentat per exemple un nou equip de govern entrant en un ajuntament, les notícies públicades als mitjans de comunicació o també les denúncies de particulars, veïns o associacions.
Un exemple d'aquest tipus de denúncies que rep la Fiscalia és el que va fer l'any passat la Junta de Compensació de la urbanització Riuclar de Massanes. Va presentar un escrit a Fiscalia contra l'exalcalde de Massanes Jordi Porta (PP), i contra el llavors secretari de l'Ajuntament, Joan Paredes, per haver intentat, presumptament, adjudicar a dit una obra. Uns fets que podrien incórrer, segons la denúncia, en un possible delicte de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics dels abusos en l'exercici de la seva funció i també, en un delicte de prevaricació.
Un altre cas és el d'Amer que es troba als jutjats perquè l'exalcalde Xavier Targa (ERC) va portar a Fiscalia el 2009 l'exalcalde Güell, la seva antiga comissió de govern, tècnics municipals, promotors immobiliaris i dos arquitectes per quatre llicències urbanístiques concedides presumptament de forma il·legal. Uns permisos que van permetre la construcció de tres edificacions, fets que podien incórrer en delictes contra l'ordenació del territori. Una denúncia que el mateix exalcalde Xavier Targa va ampliar incloent-hi els delictes de prevaricació genèrica i prevaricació urbanística.
Unes situacions, les de les denúncies a Fiscalia a les quals s'ha arribat amb els anys i mostren, segons el fiscal en cap en la seva reflexió de l'anuari de la Fiscalia que hi ha mostres de la ineficàcia d'un ajuntament amb pràctiques repetides. Una mostra, al seu parer és quan es comencen unes obres sense llicència o bé que no es compleix amb allò que el particular va demanar construir. Casadevall és molt crític amb els consistoris davant d'aquests fets i assegura que "és freqüent" que els ajuntaments "no inspeccionin, no actuïn i per descomptat, no acordin paralitzar les obres ni s'assegurin de l'execució i manteniment de la paralització. Per últim, el fiscal també remarca que en delictes contra el medi ambient també es demostra que falta un control preventiu i una supervisió per part de l'administració bé per falta de mitjans, de control i d'altres motius.
