El Govern ha acordat aquest dimarts declarar com a bé cultural d'interès nacional els Clots de Sant Julià a la localitat de Forallac (Baix Empordà), en la categoria de zona arqueològica, i l'església de Sant Tomàs de Fluvià al municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), en la categoria de monument històric. A més, l'Executiu també ha acordat delimitar l'espai de protecció de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, a Barcelona. L'acord inclou com a protecció el subsòl del monument i el seu espai de protecció.
La zona arqueològica dels Clots de Sant Julià està situada al turó anomenat Puig de Sant Julià, al terme municipal de Forallac (Baix Empordà), entre els nuclis de Vulpellac i Canapost. Està coberta d'una densa vegetació on predominen les alzines sureres i altres espècies vegetals associades, amb una singularitat paisatgística generada per una notable acció humana.
El temple romànic de Sant Tomàs de Fluvià, del segle XI, té una sola nau amb transsepte i capçalera formada per tres absis semicirculars. La seva càrrega històrica va lligada a la seva vàlua arquitectònica i especialment a la vàlua de la pintura del Crist en majestat situada a la volta de l'absis central i a les pintures dels dos costats de la volta apuntada en l'àmbit del transsepte. L'església està rodejada d'una dotzena de masies en un nucli urbà a la banda de ponent del terme municipal de Torrelles de Fluvià (Alt Empordà).
Per la seva banda, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser erigit per reemplaçar l'antic Hospital de la Santa Creu, situat al centre de Barcelona, en un Raval atapeït i poc salubre. El nou complex hospitalari públic havia de ser modern i capaç de respondre a les noves necessitats mèdiques i socials de la ciutat i de la Catalunya de l'època. L'acord de Govern inclou com a protecció el subsòl del monument i el seu espai de protecció.
Fins aquest moment, l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau no comptava amb un entorn de protecció específicament delimitat. La singularitat del monument ha fet aconsellar la definició d'aquesta figura sobre aquest element com el millor instrument per garantir la supervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millors condicions possibles.
