Malgrat que ja han arribat les primeres sentències que anul·len les multes pel #novullpagar, el Servei Català de Trànsit (SCT) seguirà reclamant el pagament de les sancions als conductors que van afegir-se a la campanya de desobediència civil per no pagar peatges abans que es modifiqués la llei a finals de 2012 -des d'aleshores no hi ha dubte que és obligat abonar els imports-. Trànsit s'absté de valorar les resolucions del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona que deixa sense efecte les sancions de 100 euros imposades a dos conductors gironins i anirà "mirant cas per cas". Aspecte que els surt a compte en termes econòmics tenint en compte que no tots els conductors sancionats han recorregut als tribunals i, per tant, no es podran estalviar de pagar els 100 euros de la multa.
El silenci en la valoració de les sentències és exactament igual al Servei Català de Trànsit com a Abertis -empresa concessionària de les autopistes catalanes-. No obstant, l'empresa s'escuda en el fet que no ha sigut part en els procediments per justificar la seva posició i tampoc entra a considerar si és convenient que el SCT segueixi perseguint les multes anteriors al canvi normatiu o bé si, d'acord amb les primeres sentències que les anul·len, convindria que desistís.
La campanya del #novullpagar és un clar exemple que mai no poden donar-se les coses per descomptat. En aquest cas, ni per part de l'Administració ni de l'empresa concessionària. La primera perquè és a qui corresponia reglamentar correctament el senyal R200 -que inicialment només ?obligava a parar-se abans de reprendre la marxa i no va ser fins al canvi normatiu que obligava al pagament del peatge-; i la segona perquè entenia que el contracte de concessió els donava dret a cobrar encara que el senyal no ho especificava.
Abans del canvi normatiu el pagament del peatge era una qüestió potestativa. És a dir, depenia de la voluntat de l'usuari i no ho regia el reglament de circulació. Ara, després de la modificació, pagar el peatge és condició sine qua non per circular en autopistes. I ha sigut la campanya #novullpagar la que ha propiciat el canvi doncs, anteriorment, quan la concessionària de l'autopista trobava un conductor que es feia l'orni a l'hora d'abonar l'import l'identificava i realitzava un reconeixement de deute. El problema se li va fer gros quan la desobediència civil va acumular més de 100.000 casos de persones que es negaven a pagar peatge.
Vergonya jurídica
Econòmicament, aquests casos no són rendibles per als advocats i si s'han pogut dur a terme ha estat més per una qüestió de compromís professional que per un acord monetari. En assumptes de sancions de trànsit els honoraris dels lletrats van en funció de l'import de la multa (100 euros en el cas del #novullpagar). El mateix passa amb les costes que s'imposen en el judici, que no poden superar el 30% del valor de la multa.
"És una vergonya jurídica", exclama el lletrat Andreu Garriga, que ha aconseguit la nul·litat d'una sanció en un cas de #novullpagar, igual que el seu col·lega Benet Salellas. Garriga indica que tramitar administrativament una sanció (fer el plec de descàrrec i el recurs de reposició) té un cost mitjà d'uns 300 euros "però anar a un contenciós seria un mínim de 500-600 euros". Això a Girona, on no és necessari disposar de procurador perque si no la factura pujaria entre 150-200 euros més.
Tanmateix, ambdós lletrats tenen altres clients disposats a pledejar i que hauran d'anar al contenciós-administratiu a menys que el SCT es faci enrere arran de les resolucions dictades aquesta setmana.
No obstant, el més beneficiat en aquests casos no és el client al qual es retira la sanció sinó el Ministeri de Justícia, que els cobra la "taxa Gallardón" per poder presentar el contenciós. Taxa que ha generat un sonat rebuig dins l'àmbit judicial en tant que encareix l'accés a la justícia.
