Aquest matí han començat a Sant Gregori, Garrigàs i Santa Llogaia d'Alguema les signatures de les darreres actes d'expropiació i d'ocupació de terrenys afectats per la construcció de la MAT. Durant els propers tres dies, Red Eléctrica ha citat més d'una vintena de propietaris a catorze ajuntaments del tram Bescanó-Santa Llogaia, per signar els darrers tràmits administratius. Aquestes citacions arriben quan les torres ja són visibles a bona part del territori. Segons dades de la companyia, ja es treballa en la construcció de 80 de les 115 torres que tindrà aquest tram. Opositors a la línia s'han presentat a l'Ajuntament de Sant Gregori per manifestar-se però els mossos no els han deixat acostar.
Aquest dimarts ha començat de manera simultània a tres municipis del tram Bescanó- Santa Llogaia la signatura d'actes d'expropiació o d'ocupació de terrenys, passos necessaris per deixar passar les màquines que han d'aixecar les torres i fer l'estesa del cablejat elèctric. Concretament, avui s'han convocat els propietaris que faltaven per signar a Sant Gregori, Garrigàs i Santa Llogaia; el dimecres 11 es repetirà el procés a Cornellà del Terri, Borrassà, Bàscara, Saus, Vilaür, Palol de Revardit, Bescanó i Sant Julià de Ramis, i el dijous 12 a Cervià de Ter, Canet d'Adri i Viladasens. En total, més d'una vintena de propietaris estan cridats a signar.
Segons Red Eléctrica, ja hi ha acord amb el 98% dels més de 400 propietaris d'aquest tram. Les signatures d'aquests tres dies són els darrers serrells administratius per a la construcció de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia, on la MAT va aèria. El primer tram de la línia, entre Sentmenat i Bescanó, ja està en funcionament des del 2011.
La companyia va començar a treballar en l'aixecament de les torres en aquest segon tram al setembre i, actualment, ja estan acabades o en procés de construcció una vuitantena. En aquest tram, de 44, 2 km, s'aixecaran un total de 115 torres, que tenen una base de 10 metres per 10 metres i una alçada d'uns 55.
Resignació al territori
La signatura d'aquestes actes arriba, doncs, quan les torres ja són visibles a bona part del territori, també a Sant Gregori. Segons ha explicat l'alcalde, Quim Roca, entre la desena de propietaris citats per signar les actes prèvies d'ocupació hi ha tant persones que no havien signat fins ara per oposar-se a la línia, propietaris que no estaven afectats però que amb petits canvis de traçat ara han passat a estar-ho, o persones que no s'ha pogut localitzar fins ara.
L'alcalde ha lamentat que durant anys hi ha hagut reivindicacions socials i polítiques per aturar la línia però ha reconegut que, des que aquest estiu va ser declarada d'utilitat pública, "desgraciadament poca cosa podem fer per aturar-la". Amb aquesta declaració, les ocupacions i expropiacions de terrenys es fan per la via d'urgència, recollida a la Llei d'Expropiació Forçosa del 1954.
Una de les propietàries que estava citada a Sant Gregori era la Montserrat Mestres, ja que el cablejat de la MAT li passa per una punta de la seva finca. Aquesta propietària no sabia per què l'havien citat i ho ha descobert en arribar al centre cívic, on s'ha fet la signatura de les actes prèvies. "Jo sóc contrària a la MAT però m'han dit que si no signava acabaria anant a judici i jo no vull problemes, m'he vist forçada a signar", ha manifestat a la sortida.
Fort desplegament policial
Un fort desplegament policial ha barrat tots els punts d'accés fins a la sala del centre cívic on s'han fet les signatures. Els agents dels Mossos d'Esquadra han impedit que una vintena d'opositors a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) s'acostessin a l'espai. A més, ha estat el mateix cos qui ha custodiat els tècnics de Red Eléctrica en un vehicle policial fins a les portes del mateix centre cívic.
Red Eléctrica preveu tenir totes les torres construïdes i estendre el cablejat al llarg del primer semestre del 2014 i posar la línia en funcionament abans de mitjan 2015. Pel que fa a la interconnexió elèctrica amb França, el túnel es va acabar de perforar a l'abril i, actualment, ja hi ha més de la meitat de la rasa feta.
