han complert amb la resolució parlamentària: Ja tenim pregunta i data per a la consulta. Pregunta amb repregunta. Complicada, enrevessada, barroca, envitricollada i laberíntica, però pregunta. Se n'han sortit i els quatre la subscriuen. Qui havia de dir-li a CiU que la seva centralitat política, parlo de l'antiga i de la més coneguda per mi, seria tan transformada que faria parella de ball amb les CUP -antistema jugant en el sistema sota pinzellades anarquistes- i amb ICV -els comunistes repintats de verd prat- alhora que "fa manetes" amb ERC. Però, tanmateix, disposar de pregunta i de data per fer la consulta no és igual que no tenir res. S'ha de reconèixer que, després de passar-se un any fent voltes per l'escenari del circ, la gallina ha posat un ou, tot evocant a La Trinca de la meva joventut. I un ou és un ou; es pot fer, per exemple una truita. Vull dir guanyar tot un segon any a l'objecte de no governar i que novament l'epicentre sigui l'esgotadora polèmica amb el Madrid polític, mentre a Catalunya va desapareixent el benestar que és substituït per la caritat i per la beneficència. Tot un èxit.

Que quatre que sumen més que la meitat del nombre de diputats al Parlament de Catalunya hagin acordat pregunta i dia no equival a dir que hi hagi consulta. Entenguis, consulta per les vies legals, com va prometre Artur Mas, que "els experts", majoritàriament ignorants del Dret, del Dret Constitucional i del Dret Estatutari, han posat per escrit després d'un llarg i pesat preàmbul que d'autovacuna serveix: Si hi ha voluntat política, diuen, els camins de la legalitat són aquests cinc. Doncs, no senyor; és la pregunta i la subpregunta les que treuen el comboi de les vies, atès que la Constitució segueix dient que Espanya és una i la sobirania indivisible, encara que això no agradi.

No és la voluntat política des d'allà, sinó el fer maldestre dels d'aquí, que comencen la casa per la teulada i foten les culpes a l'arquitecte. Ja ho vaig dir fa un parell de mesos en aquestes pàgines i no em moc ni un mil·límetre: La qüestió és la pregunta. No hi haurà consulta dins la legalitat donat que la pregunta en la il·legalitat s'ha instal·lat.

Hi ha un tercer "ara què": La societat catalana es troba més dividida i confrontada amb ella mateixa d'ençà els "preparatius" de la Guerra Civil. El bé més preuat -un únic i un pacífic i un exemplar poble- se l'han carregat. Hi ha casaments i hi ha convits de família en què es pot parlar de tot menys de política. En això, hem copiat el mal fer d'Euskadi pel culpa d'ETA. Treuen pit els independentistes i s'amaguen els molts que no ho són per no ser escarnits. O a l'inrevés: Mai com enguany ha sortit gent al carrer en defensa d'Espanya i de la seva bandera aquí, a Catalunya, com el 6 de desembre. No m'agrada; em sento incòmode, i molt més havent estat paleta d'aquesta gran construcció democràtica que s'inicia ?l'any 1975.

No es va fer per arribar aquí, sinó per fugir dels dimonis que va deixar-nos la Guerra Civil. Per córrer mirant sempre endavant i sota el principi democràtic que acompanya tot Estat de Dret. Però, certament, plantar la llavor i ajudar a créixer l'arbre també comporta l'adequació de les normes als nous temps. No sóc un immobilista, tampoc defensor de la congelació de la llei de les lleis; però sí soc combatent respecte dels que diuen que la voluntat política s'ha d'imposar a les lleis.

Això constitueix una imbecil·litat en qualsevol país democràtic regit pel Dret. No vull que Catalunya s'instal·li en aquesta imbecil·litat. Ho he dit en molts llocs i avui ho deixo escrit aquí. Els que ens porten cap a la gran mentida encara no saben què és un Estat quan es posa a caminar. Posar pregunta i data de celebració de la consulta pot arribar a ser considerat una jugada mestra, perquè internacionalitza el problema i perquè objectivament, avui, la immediatesa en el coneixement dels fets i la seva transcendència internacional, la mateixa pertinença d'Espanya a l'OTAN i a la UE, entre d'altres, fa que no hi hagi cap general Batet que pugui rebre l'ordre d'entrar a Palau i detenir el seu llogater, però han guanyat camí les subtileses, i les veurem, i s'han creat les institucions que preserven la legalitat vigent. Temps encara més convulsos els que arriben i temps per assajar l'article 155 CE, per exemple, sobretot quan "els quatre" s'han mogut per deixar al marge "els dos" que importants són a Espanya. Error, perquè no ho perdonaran.