Antoni Clavé, Carles Fontserè o Ferran Callicó van ser alguns dels artistes catalans que van poder sortir dels camps de concentració francesos el 1939 gràcies a l'ajuda de Martí Vives, un personatge clau del panorama artístic nord-català i un lluitador incansable contra el feixisme. Per homenatjar la seva figura, el Museu François Desnoyers de Sant Cebrià de Rosselló acollirà fins el 12 de maig l'exposició 'Martí Vives. Una vida compromesa, una obra lliure'. La mostra, que recull un centenar d'obres del pintor, la majoria d'elles inèdites, il·lustra l'evolució del segle XX a la Catalunya del Nord de la mà del seu pinzell "compromès i sensible amb la realitat que l'envoltava".
Segons el comissari de l'exposició, Eric Forcada, la retrospectiva sobre Martí Vives trenca la percepció que la Catalunya del Nord "va donar l'esquena" als exiliats republicans que l'any 1939 van creuar els Pirineus fugint de les tropes franquistes. Forcada afirma que com Vives, molts nord-catalans "van fer el que van poder a títol personal i col·lectiu" per alleugerir el patiment dels centenars de milers de refugiats que van ser confinats als camps de concentració del Rosselló.
Vives, que va passar la seva infància a Figueres i va estudiar a Barcelona, "sempre va ser conscient de la situació que es vivia a Catalunya", explica el comissari de l'exposició. Una realitat que va influenciar la seva obra i que fins la caiguda del règim el va portar a lluitar contra el franquisme "amb les eines que tenia al seu abast".
Aquesta lluita va començar tant bon punt va finalitzar la Guerra Civil espanyola. Així, i amb especial atenció pels artistes, Martí Vives va fer el possible a títol individual i com a coordinador de diferents iniciatives, per fer sortir el màxim nombre d'exiliats dels atapeïts camps de concentració. Forcada afirma que artistes que han estat referents al segle XX com Antoni Clavé, Carles Fontseré, Ferran Callicó o Pedro Flores, "potser no haurien pogut desenvolupar la trajectòria que tots coneixem sense l'ajuda de Vives".
En el cas concret d'Antoni Clavé, Martí Vives no només el va treure del camp de concentració de Perpinyà, sinó que li va organitzar la primera exposició de la seva trajectòria artística en una galeria d'art de Perpinyà desprès de pagar de la seva butxaca el material necessari perquè pogués produir. Aquest exposició, afegeix Forcada, va ser el que va permetre que Clavé marxés a París el mes de maig de 1939 on va iniciar la seva exitosa carrera artística. Com a mostra d'agraïment, Clavé va fer un retrat de Martí Vives que es pot veure a l'exposició.
"Conscient que la solidaritat personal no era suficient", explica Forcada, Matí Vives va crear complicitats entre el món cultural de la Catalunya del Nord per fer una sèrie d'exposicions itinerants a ciutats com Nova York, Londres, París o Perpinyà per recaptar fons que servissin per millorar les condicions de vida dels exiliats. Aquesta iniciativa, que es va gestar a en una reunió al Castillet de Perpinyà, va permetre, per exemple, la construcció d'onze barracots al camp de concentració de Sant Cebrià on s'hi van poder instal·lar els prop de 600 artistes confinats al camp.
La que va fer en favor dels exiliats però no va ser l'única lluita de Vives contra el feixisme. De fet, va ser un militant actiu de la resistència francesa durant l'ocupació nazi, i durant tot el règim franquista va fer el possible, mitjançant intercanvis culturals, per "oferir un horitzó d'esperança" als artistes que s'havien quedat a Catalunya i Espanya.
Totes aquestes vivències queden reflectides a la retrospectiva que es pot veure a Sant Cebrià on les obres exposades estan divides en funció del "seu estat d'ànim creatiu" lligat a la realitat del moment. A més, la mostra acull material divers com cartes, documents, fotografies i un vídeo explicatiu que repassen la seva vida i la relació que va tenir amb les persones amb què va tractar.
