75 anys dels bombardejos

Blanes: Més industrial, més castigada

Una de les primeres accions dels feixistes l'any 1939 a cada població és resar una missa

31.01.2014 | 16:39
Blanes: Més industrial, més castigada
Blanes: Més industrial, més castigada

Els bombardejos van destruir les indústries amb la idea que eren centres de fabricació d'armes i munició, cosa que va perjudicar els interessos dels catalans propietaris afins al nou règim, que després es van beneficiar dels crèdits del programa "Regiones Devastadas"

Tan efectiva ha estat la destrucció revolucionària a Blanes, vila de forta tradició industrial i obrera, que els 'nacionals', quan arriben, no troben cap església ni capella apta per poder celebrar missa. Restituir l'autoritat moral de la creu és la primera acció a tota població guanyada. A Blanes han de condicionar la sala d'actes del Centre Catòlic. L'església de Santa Maria ha estat derruïda. La fúria roja ha arribat a la incandescència, però la fúria blava no s'ha quedat curta. L'historiador Josep Clara (UdG) afirma que "Blanes ocupa el lloc primer pel que fa al nombre d'atacs rebuts i al de destruccions causades".

El 31 de gener de 1939, les tropes feixistes s'atrinxeren a les portes de Blanes, encara que l'entrada triomfal no es farà fins al 2 de febrer, el mateix dia que a Lloret de Mar. Entre les poblacions de Gualba de Dalt i Blanes, els soldats de Franco encerclen el que anomenen "columna roja" i fan prop de dos mil presoners, a més de requisar cinc carros de combat, quatre vehicles blindats, entre altres béns i equipaments que els republicans, en la seva precipitada fugida, no poden destruir per evitar que facin profit a l'enemic.

El diari La Vanguardia Española obre l'1 de febrer amb aquests titulars: Las tropas nacionales han penetrado en la província de Gerona i Por la costa, las tropas victoriosas han llegado hasta el pueblo de Blanes. Però les coses no seran tan fàcils i encara hauran d'esperar un parell de dies per celebrar la desfilada triomfal pel centre de la ciutat. L'exèrcit republicà en retirada aprofita l'obstacle natural de la Tordera per presentar batalla i retardar l'avenç feixista. Els 'nacionals' aviat ocupen l'estació de ferrocarril i la seva aviació bombardeja i metralla "objectius militars" dels entorns com el nus ferroviari de Maçanet i Sils, la qual cosa desencadena aparatosos incendis.

Ja fa dies que s'ha iniciat l'èxode i molts creuen que traspassar la frontera francesa és sinònim de salvació. En pocs dies es produeix un canvi radical de règim i Antoni Moya i Cobo és nomenat alcalde de Blanes. Sota la seva presidència, els nous governants -que converteixen durant uns mesos Catalunya en "territori militar", és a dir, en un país ocupat-, designen les autoritats amb el suport de FET i de les JONS, el partit únic. Es desmunten les col·lectivitzacions i es retornen els béns als antics propietaris. A Blanes fan desaparèixer la Cooperativa La Blandense i subhasten la Casa del Poble. ?Prohibeixen el periòdic local Recull. En primera instància es prohibeix fins i tot la sardana. En el cas de Catalunya el càstig és doble i els franquistes prohibeixen la llengua als catalanoparlants.

"El problema catalán"

La Vanguardia Española del 31 de gener de 1939, tal dia com avui fa 75 anys, publica un article de Francisco Casares, La ciudad de los espectros, que acaba així: "Estamos ante el momento único, excepcional, de resolver lo que, con hipérbole, y con intención determinada, se ha llamado, durante años, 'el problema catalán'. En primer lugar, ese problema ha cambiado sustancialmente. Lo han cambiado los tiranos, al rusificar la gran urbe catalana. La desaparición de las colas, cuando todo esté normalizado, el hábito de vivir, que han de rescatar íntegramente los ciudadanos, el contacto con las normas de civilización, irán allanando el camino. En ese orden material, tenemos mucho, muchísimo que hacer. Después, acaso simultáneamente, vendrán las obligaciones morales. Estemos preparados para afrontarlas."

Però ara som a Blanes. Mentrestant, la ciutat de Girona es va saturant de gent que busca menjar i un sostre per descansar abans de l'incert exili. I al mas Perxés, un antic casalot noble a la carretera de la Vajol, s'allotgen tres-centes persones en un indret amb capacitat per a trenta. Són prohoms de la cultura i de la política catalana. Hi pot haver Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Josep Janés, Carles Riba, Clementina Arderiu, Xavier Benguerel, Anna Murià, Sebastià Gasch o el mateix president Lluís ?Companys, entre alguns consellers de la Generalitat. Tots fan els preparatius per fugir abans que els atrapi el front, ara mateix sobre Blanes.

Indústria destruïda i salvada

A la industrial Blanes els obrers revoltats han actuat amb contundència contra l'Església i les propietats, però l'aviació italiana i l'alemanya, la dels aliats de Franco, no es queda curta. L'historiador Rubèn Doll defensa que els gran nombre de bombardejos que pateix la fàbrica tèxtil SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales) i altres indústries blanenques com Manufacturas Tosas SA responen a la creença entre els comandaments feixistes que es tracta d'un indret de fabricació d'armament i munició per proveir el front de l'Ebre. Paradoxalment, l'aviació franquista perjudica seriosament amb els bombardejos a la SAFA els interessos de personatges vinculats o simpatitzants amb el govern de Burgos, com Joan Ventosa i Calvell o els germans Josep, Fidel, Ferran i Manel Vilà Marquès.

La SAFA dóna feina a 1.100 persones en una població de 6.600 habitants. L'excepcionalitat del cas es resoldrà acabada la guerra amb la concessió per part de la dictadura d'un crèdit de set milions de pessetes segons les normes del Servicio Nacional de Regiones Devastadas.

Segons Rubèn Doll, entre 1939 i 1943, la Comissión de Regiones Devastadas y Reparaciones concedeix diferents crèdits a un bon nombre d'empreses gironines per ajudar-les a reconstruir els desperfectes causats per les bombes o bé per la política de terra cremada que apliquen els republicans en la retirada. Es concedeixen crèdits a més de 150 empreses de les comarques gironines. La meitat de l'import total es concentra en sis empreses. La SAFA de Blanes és la primera. També es concedeixen crèdits per reparar ?danys causats a l'agricultura i a les esglésies. En el camp industrial, els crèdits pugen a un total de 45.145.656 pessetes; en agricultura, 9.302.499,50 pessetes, i a les esglésies es van destinar 35.843.156,50 pessetes.

Comarques

Mohamed Aallaa arriba a Ripoll després que el jutge l´hagi deixat en llibertat provisional

Mohamed Aallaa arriba a Ripoll després que el jutge l´hagi deixat en llibertat provisional

Si bé el vehicle anava al seu nom, ha quedat acreditat que el "propietari real i qui disposa del...

La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició de Girona compleix 20 anys

La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició de Girona compleix 20 anys

El model d'atenció d'aquest servei sanitari ha reduït un 80% les derivacions a l'especialista i...

Ripoll s´uneix per promoure la cohesió social i evitar brots xenòfobs

Ripoll s´uneix per promoure la cohesió social i evitar brots xenòfobs

Veïns i entitats es mostren a favor de tornar a normalitat i "reconduir la convivència pacífica" -...

«Com pot ser Younes? ... no he vist mai a ningú tan responsable com tu»

«Com pot ser Younes? ... no he vist mai a ningú tan responsable com tu»

La colpidora carta d'una educadora de Ripoll que s'ha fet viral a les xarxes

La policia confirma que l´imam de Ripoll va morir en l´explosió d´Alcanar

La policia confirma que l´imam de Ripoll va morir en l´explosió d´Alcanar

Segons les autoritats belgues el presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils va...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema