L'Ajuntament de Roses ha fet els tràmits per legalitzar l'edifici del Royal Marine II de Santa Margarida amb una ordre d'enderroc de l'última planta des de fa més de sis anys per haver-se excedit uns vuitanta centímetres en l'alçada permesa. És un nou intent per evitar executar la sentència mentre continuen negociant per altres vies una fórmula per evitar-ho. El projecte d'enderroc de l'edifici té un cost de 2,1 milions d'euros.

La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Roses, Sílvia Ripoll, ha constatat que "estem intentant solucionar-ho amb la volumetria, que és on hi ha el problema". Quan es va elaborar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) es va decidir modificar els paràmetres que feien que el ?Royal Marine II no complís amb el planejament i intentar d'aquesta manera donar-li legalitat. A la darrera junta de govern local del mes de gener es va fer un pas més i es va concedir llicència al projecte legalització del conjunt del Royal Marine II. "S'intenta legalitzar el que està fora d'ordenació", diu Ripoll. A banda d'això, es vol fer una mediació per mirar d'arribar a un acord amb les parts demandants i amb el jutge, que fins ara ha estat inflexible i que va donar per tancada la via judicial.

Des de fa anys l'Ajuntament dedica esforços a intentar resoldre la situació que es va generar durant un dels governs de Carles Pàramo (2003-2007) quan es va donar llicència per a la construcció de l'edifici situat a l'avinguda del Port Joan, 2-20. Primer es va construir un bloc, el Royal Marine I amb quatre pisos d'alçada i posteriorment el Royal Marine II, que tenia una alçada lleument superior. Els veïns del primer bloc van presentar una demanda, el jutjat de Girona els va donar la raó i el 2008 ho va ratificar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considerant il·legal la llicència i ordenant l'enderroc. El govern posterior que encapçalava Magda Casamitjana (PSC) va fer uns primers passos per evitar complir amb la sentència.

Aprofitant que s'estava redactant el POUM es va adaptar a les característiques de l'edifici per donar-li legalitat. A més, el 2010 es va arribar a un acord amb la part demandant per pagar una quantitat que rondava el mig milió d'euros en comptes d'executar l'enderroc. Es va arribar a signar un conveni entre ambdues parts i es va enviar al jutge, segons va explicar a Diari de Girona en aquell moment Casamitjana. El jutge no va cedir a les peticions i va contestar que es mantenia l'ordre d'enderroc. Es va elaborar el projecte d'enderroc que continua pendent i ara s'espera evitar amb la legalització de l'edifici.