Fins a principis d´any es coneixen tres projectes de recerca d´hidrocarburs -gas i petroli- que planaven sobre el nord de la mediterrània. a les campanyes de prospeccions de Repsol, Capricorn Spain Limited i Seabird Exploration, s´uneix un nou projecte anomenat Campanya sísmica 2D en áreas libres del Mediterráneo Noroccidental- mar Balear de l´empresa Spectrum, que afecta en el seu conjunt la costa mediterrània des del golf de Lleó fins al golf de València i tot l'arxipèlag balear. Aquest nou projecte se superposa en bona part en les àrees dels altres tres projectes i a més amplia l´àrea en una segona fase cap al sud de les Illes Balears. Els col·lectius opositors s´han activat per frenar les campanyes.
El projecte de Cairn Energy per explorar el subsòl entre la Costa Brava i el nord de Menorca és el que està més avançat. L´estudi d´impacte ambiental de la petroliera es va publicar al butlletí Oficial de la província de Girona el 22 de gener de 2013. El 14 de març segu?ent es van presentar les al·legacions, tan a l´estudi com al projecte general de Cairn Energy, i que a hores d´ara encara estan estudiant els tècnics de medi ambient.
Els quatre projectes sobre la Mediterrània
L´empresa Capricorn Spain sl ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d´hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona. Els mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d´aire comprimit, «Air-guns», capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d´alta intensitat, que defineixen l´estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments. Els conservacionistes els ho volen posar cru. Segons els ecologistes de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), «aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. Això és preocupant tenint en compte que la zona del Cap de Creus és una zona molt transitada per cetacis».
També denuncien l´impacte econòmic que pot suposar. «Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, causant una disminució de 50% a les poblacions d´alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de Cap de Creus és explotada per les confraries de Llançà, el Port de la Selva i Roses, on la pesca és una de les principals fonts d´ingressos de la zona», adverteixen.
A més ja es posen la bena abans de la ferida. «En el cas de trobar reserves i començar l´explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l´ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d´ells cancerígens» auguren.
També consideren que «no s´ha d´oblidar la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d´oleoductes així com en el transport marítim, posant en greu perill zones d´alt interès ecosistèmic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d´alt valor que s´estenen en aquesta zona» del litoral gironí.
L´ull a fons a la Mediterrània
Les empreses extractives han posat l´ull sobre les costes espanyoles. Fins ara, les explotacions en aquest mar eren inviables perquè els hidrocarburs estan a molta profunditat i disseminats entre bosses de combustible molt disperses, és per aquest motiu que fins ara s´han explotat altres àrees on el petroli està més a la superfície i és fàcil d´extreure, com al golf Pèrsic, per exemple.
Però això ja s´està acabant. Les empreses del petroli ja disposen de la tecnologia suficient com per extreure cru a la Mediterrània. Ja ho estan fent davant les costes d´Israel i aviat ho faran entre el Líban i l´illa de Xipre. El proper objectiu són el golf de Lleó- amb tot l´entorn del Cap de Creus-, el golf de València i, en definitiva, el mar de les Illes Balears. La por de les prospeccions ja no és exclusiva d´Eivissa i Formentera, sinó que l´opinió pública també s´està començant a mobilitzar Menorca, València i Girona.
En el cas de les costes gironines, entre les al·legacions presentades a l´estudi impacte ambiental figura que tots aquests projectes no tenen en compte normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí, incompleixen la Llei estatal d´hidrocarburs per superar la superfície màxima autoritzada i, en cas de dur-se a terme, tindrien greus afectacions sobre la fauna i flora marina i sobre activitats econòmiques com la pesca i el turisme. «Els greus impactes dels projectes d´exploració i explotació d'hidrocarburs al mar són una realitat demostrada en molts casos, no només al món, també a casa nostra amb els reiterats vessaments de Repsol a les costes de Tarragona», avisen els ecologistes.
Segons denuncien, a més, els estudis proposats no consideren els efectes acumulatius de totes les prospeccions sísmiques que es volen desenvolupar a la mateixa àrea. «És inconcebible el desenvolupament de tots aquests projectes en una zona d'especial interès per a la fauna marítima. El principi de precaució, en una zona molt sensible ecològicament, preval sobre els interessos econòmics de les empreses», remarquen.
La posició de les entitats que han presentat al·legacions, i de la ciutadania que els dóna suport, és que aquests tipus d´estudis malmeten els recursos naturals i, alhora, comprometen la salut de les persones i el benestar de la nostra societat. Cal avançar cap a sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials.
L´àrea que es vol investigar se situa sobre el Corredor de Migració de Cetacis on s´ha detectat la presència de dofins mulars, espècie d´interès comunitari, i que la prospecció per ones afectaria greument cetacis, peixos i bancs de pesca disponibles, alterant la conducta de la fauna.
