«No ajudava GRS a obtenir contractes, mai a la vida. No es pot demostrar perquè és mentida»

Ha parlat que l’objecte dels contractes amb Alexandre Ros era la valoració dels cens de guals. Em podria dir de quins ajuntaments?

No ho recordo. Jo li vaig presentar uns deu o dotze ajuntaments, el que no sé quins va tancar. Aquest és un dels problemes que jo coneixia des de Blanes. Hi havia molts barris que no tenien guals. I vaig pensar que era una peça única per buscar nous ingressos per als ajuntaments. Jo l’únic que feia era presentar-lo a l’Ajuntament de torn, com fem moltes vegades amb un bon producte. A partir de la presentació no m’expliquis què feia o deixava de fer.

Els rendiments de treball...

Em deia: «Tu, ha funcionat bé aquest i l’altre, factura’m 1.000 i escaig d’euros». Doncs li facturava 1.000 i escaig d’euros. Però principalment eren de dietes i desplaçaments. Torno a dir, això era una empresa privada i tot declarat.

Vostè no considera que això es pugui considerar tràfic d’influències?

En una empresa privada? Per l’amor de Déu. Jurídicament no.

Només facturava per dietes, no facturava per facilitar el contacte?

No, mai. Però torno a dir: el producte aquest el paríem junts. El tema dels guals va sortir de reunions amb ell. En van sortir d’altres i vaig dir treu-t’ho del cap això. El de guals va funcionar més. Estem parlant de fa tres anys. 4.000 i escaig d’euros en tres anys.

Ha comentat que una vegada dins el Patronat parla amb Alexandre Ros de dos projectes en concret. No hauria estat millor fer un concurs?

No home, per 2.000 i escaig euros només faltaria! Una empresa de confiança... torno a dir, sempre amb la previsió que tens una empresa potent al costat. L’important és que si tu dius què val una valoració de treball d’una empresa de 29 persones et foten 30 o 40.000 euros segurs i, a més, jo li vaig dir: «Àlex, mesura els honoraris perquè si vols entrar amb aquesta nova empresa als ajuntaments mesura els honoraris». Em va cobrar 2.000 i escaig euros per una valoració que va comportar 15 dies de feina.

El mateix va passar amb la recerca dels caps d’on-line i logística?

Nosaltres som una SA. Nosaltres podem contractar i descontractar qui sigui. En aquells moments encara podíem contractar. Però vam fer-ho ben fet. La gent es va apuntar i la noia de la seva empresa va fer la selecció i va dir «aquest és el millor per a logística i aquest per a l’on-line».

Ha parlat també de la qu?estió dels tributs i que entenia que hi podia haver sinergia entre Xaloc i GRS. Vostè ja era aleshores al Patronat. Per tant, va intercedir per aconseguir que GRS s’integrés a Xaloc?

No, intercedir no. El que vaig fer és presentar -i així ho vaig dir en el seu moment- en [Jaume] Torramadé a l’Àlex [Ros] perquè expliqués el que era GRS per tal de veure si hi havia possibilitats que GRS entrés dins la recaptació de Xaloc i ajudés Xaloc.

Per què havia d’entrar GRS dins de Xaloc?

GRS o alguna altra. Perquè era una empresa de 70 treballadors que era important en l’àmbit de Girona i que sembla ser, pel que m’explicaven, que la Diputació volia agafar el Consell Comarcal. El Consell Comarcal el portava GRS i dic: «Home, a veure si hi ha alguna forma de treballar tots junts i crear una recaptació potent a Girona». Torno a dir, presento i punt. No he intercedit. Trucada no en trobaràs cap.

No van mantenir una reunió vostè, el president de la Diputació Jaume Torramadé i Alexandre Ros?

Vaig fer un dinar de presentació amb en Torramadé i l’Àlex. A partir d’aquí no sé res més. La prova està que no hi van entrar. O sigui que imagina’t tu si va servir el fet que jo estigués intercedint en res.

Alexandre Ros no li va demanar poder parlar amb altres persones?

Amb quines?

Amb el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, per exemple.

Això és el més graciós de tot. Jo, per sort o per desgràcia, he fet molts amics en aquesta vida, de tots els partits, i l’Àlex em demana que hi ha una nova llei d’administracions locals que està a punt d’aprovar-se al Parlament i dic: «Àlex, no sé ni de què em parles» i diu: «Home, es que vull saber la situació com quedarà perquè l’empresa meva, 70 i escaig treballadors que no pateixi després...». I li dic: «Home, aquí l’únic que podem fer, si aquesta llei com em dius és al Parlament de Catalunya és que parlem amb en Jordi Turull». Truco a en Jordi i li dic si ens podem veure un dia «et presentaré un noi que té una empresa de 70 i escaig treballadors a Girona, de recaptació, que funciona molt bé perquè li expliquis el que esteu a punt d’aprovar». Quedem el 26 de febrer. Una setmana abans surt això [cas Manga]. I evidentment aquest dinar no es va fer.

Era necessari que GRS tingués aquesta reunió i no es pogués assabentar de la llei com la resta de la ciutadania?

Home, jo entenc que els polítics estem per ajudar les empreses de Girona. Ara sí que sabem tots el que ha passat aquí, a Santiago... Torno a dir, jo sempre he actuat ajudant una empresa de 70 i escaig treballadors que jo entenia que feia les coses perfectament.

Si li hagués demanat una altra persona hauria fet el mateix?

Igual. És que me’n demanen cada dia de favors, en aquest sentit de presentar a un o a un altre.

En aquest cas els favors són remunerats?

Mai a la vida.

I quin era l’objectiu de la reunió?

Conèixer l’estat d’una llei d’administracions locals que no m’expliquis ni de què va, perquè no ho sé.

Qui havia d’estar present en aquest reunió?

Això era un dinar a Barcelona perquè jo li presentés l’Àlex Ros a en Jordi Turull.

Un dinar a tres?

Sí, però en aquest sentit.

No estava ajudant GRS a aconseguir contractes?

No, mai a la vida. Ningú ho podrà demostrar perquè això és mentida. Torno a dir, però si em truca demà, per exemple el subdelegat del Govern i em diu «Ramon, que coneixes en Jordi Turull?». Evidentment. Això ho faig cada dia 300 vegades.

Va intercedir perquè GRS no perdés el contracte de Figueres o perquè se li concedís la pròrroga durant sis mesos?

No. Jo la senyora Marta Felip no la coneixia de res. Ara sí. I a en Manel Toro encara menys. No haviem parlat mai a la vida.

No és cert que es va reunir amb Alexandre Ros el 22 d’octubre per parlar al respecte, com recull el sumari del cas?

Per parlar de Figueres potser sí però que no vaig parlar amb ningú de Figueres també t’ho dic. I que havia de trucar a Santi Vila (CiU) -alcalde de Figueres i candidat al Parlament? No. A veure, aquí el que va haverhi, com a conversa de cafè, trucada no ho sé, no ho recordo. Que ell em digués: «Tu, què coneixes en Santi Vila?». Doncs sí. En Manel Toro també estava content de la gestió de GRS amb les multes de Figueres. Això és una cosa. A l’altre de «Tu, que se li ha de donar a l’Àlex Ros». Mai a la vida, Déu me’n guard. Ni a l’Àlex Ros ni a ningú.

Dins el sumari hi ha una conversa en què vostè es compromet amb Alexandre Ros a trucar a Santi Vila. És més, li diu: «és el tema de les multes, eh? Em vas dir això».

Potser, però que no he trucat en Santi Vila ja t’ho dic. Ni a en Santi ni a la Marta [Felip] ni a en [Manuel] Toro.

Aquesta trucada no existeix?

No la trobaran perquè no existeix.

Havia de trucar a algú més?

A ningú. Però no per aconseguir res. Les trucades que jo feia era perquè ell [Alexandre Ros] i jo teníem, a l’època privada, projectes que jo entenia que per als ajuntaments eren beneficiosos. I s’ha demostrat en alguns casos, com el tema de guals. Tota la resta... les trucades eren: «Escolta tu, que tinc un empresari que vol parlar amb en Jaume Torramadé, per exemple, que tinc un empresari que te’l vull presentar perquè es un empresari que porta la recaptació, etc.». Dinar i a partir d’aquí el que havien fet amb Xaloc o les reunions no m’hi trobaran a mi perquè no hi era a cap. En reunions de decisió no he estat mai a cap.

Va permetre, va deixar o va intercedir davant Jaume Torramadé perquè GRS guanyés el concurs de la gestió de Blanes?

De la gestió de Blanes? Si estan manant els socialistes com vols que hi intercedexi?

Hi ha una conversa en el sumari en què Alexandre Ros refereix que el mateix Jaume Torramadé admet això i el cita a vostè com la persona que ho pot corroborar.

Home, que jo hagués trucat a en Jaume per dir-li: «Tu, què ha passat a Blanes?», això sí, però com vols que intercedeixi a Blanes, que és socialista, que a més és la persona política frontal amb mi, que és el senyor [Josep] Marigó li truqui perquè guanyi Blanes no sé qui. Home, per l’amor de Déu, no té cap sentit això. Blanes res, no sé de què va.

Tornant a Figueres. Li va dir a Alexandre Ros que es posés en contacte amb Josep Maria Bros -cap de gabinet de la Diputació- per poder pressionar Marta Felip -alcaldessa de Figueres- i aconseguir que li allarguessin el contracte?

No, perquè no sé ni la relació que tenia en [Josep Maria] Bros amb la Marta Felip. Jo et puc dir que amb la Marta no ens coneixíem, així que poca pressió pots fer a una persona que no coneixes de res. I tampoc hi ha mai intenció de pressionar ningú. I amb en [Manel] Toro ens vam conèixer fa un any i mig.

Una vegada Jaume Torramadé perd la presidència vostè va seguir parlant amb els nous dirigents de la Diputació per tal de solucionar la qu?estió amb GRS?

Jo no he trucat mai a en Torramadé per solucionar res. Als nous encara menys. L’únic que dic és un dinar on vaig presentar l’Àlex Ros. És tot el que he fet amb Jaume Torramadé.

I amb Xavier Alberch, gerent de Xaloc?

No el coneixia. l’Àlex Ros em diu: «Que el coneixes?» i dic: «No en tinc ni idea, sé que ha entrat un noi nou a Xaloc, vols que hi anem com a companys que som -som el mateix càrrec un a recaptació i l’altre a turisme-?». L’anem a veure: «Xavier Alberch, Ramon Ramos, Àlex Ros, GRS... Home, ja us conec. Vinga adéu-siau». Asseure’m a negociar mai a la vida.

No li va prometre a Alexandre Ros que li aniria «echando cables» amb la gestió amb Xavier Alberch?

Si no el coneixia, Xavier Alberch.

Hi ha una conversa de 21 de novembre de 2012 en què vostè truca a Alexandre Ros i s’expressa exactament amb aquests termes.

«Echando cables» no sé com està traduït. Això és anar a veure Xavier Alberch. Torno a dir, estem parlant d’un empresari amb 70 i escaig treballadors, una mica la meva obligació és ajudar-lo i intentar que lligui amb l’administració, que fotem una feina molt millor amb els ajuntaments.

Per què no es podia encarregar a Xaloc i deixar al marge GRS?

Què vols dir?

Era d’imperiosa necessitat que GRS s’integrés a Xaloc?

És que són les úniques dues empreses de tributs a Girona. No n’hi ha més. Era Xaloc empresa pública o GRS que portava el Consell Comarcal.

Per això li pregunto, era necessari que GRS estigués a Xaloc? No podia encarregar-se aquest últim organisme únicament?

El que jo tenia entès és que la Diputació volia el Consell Comarcal de la Selva també. Era un pastís important pel que fa a recaptació amb Blanes, Lloret, Tossa i tota la comarca.

Però s’havia de fer un concurs.

No ho sé, no en tinc ni idea.

Ho desconeixia si s’havia de fer un concurs?

Si, però és que a més, Xaloc el que fa és recaptació de multes en executiva. L’Àlex estava especialitzat en aquell moment en executiva. Per això va agafar a Blanes el tema de multes, a Girona, Sabadell, havia entrat a l’Ajuntament de Barcelona... Estem parlant d’una empresa que no anava amb una mà al davant i l’altra al darrere. Era una empresa molt potent. Una altra cosa és el que tingui, torno a dir, i que ara s’ha ensorrat la imatge de GRS amb això de Galícia però aquí era una empresa que feia les coses ben fetes.

I a vostè no li va demanar un correu personal per presentarli el projecte que tenia previst per entrar a Xaloc?

Un correu personal de qui?

De vostè. Per mostrar-li el projecte amb què es presentaria al concurs de Xaloc.

Jo de Xaloc no en sé res absolutament. Un correu personal meu dius?

Sí. Alexandre Ros li va trucar per demanar-li un correu personal.

De qui?

De vostè. Per passar-li el projecte.

No ho recordo però ho dubto perquè jo no tinc cap responsabilitat al Xaloc. Cap ni una.

No n’havien parlat?

Home, que em digués: «Tu, t’envio les bases perquè te les miris». Home, no en tinc ni idea però ni me les he mirat perquè no m’ho ha enviat, que jo sàpiga.

Però l’Àlex li trucava a vostè per veure com podia integrar-se a Xaloc i li deia que era necessari fer un concurs.

Torno a dir: «Et presentaré a qui jo crec...» Una empresa potent de Girona de recaptació, que portava el Consell Comarcal de la Selva, havíem de buscar sinergies amb Xaloc per portar la recaptació de Xaloc molt millor i portar totes les comarques gironines.

Vostè cobrava per aquesta mediació?

No cobrava. Torno a dir, l’únic que he cobrat de l’Àlex Ros és això [mostra les factures]. Punt. Durant tres anys, del 2008 al 2011. L’última factura és del febrer de 2011. Això és tràfic d'influències? Home, jo ho seguiré fent. Perquè si tu demà em truques i em dius: «Ramon, que tinc la meva dona que no sé què, que està en un projecte molt important, la pots rebre?» Clar que la rebré. Per què som els polítics si no per això?

Això és quan estava al marge de la política...

Dins la meva etapa política no hi ha res. No hi ha cap factura feta mai. Només faltaria.

Tots els empresaris saben que té un milió d’euros al Patronat de Turisme per gastar a finals de legislatura?

Això ho saben tots els membres del consell d’administració. Hauries de mirar-ho al revés: Potser algun polític o algún director que ha gestionat bé l’administració i té un milió d’euros en el banc però no per gastar en l’última legislatura. La prova està que és l’últim any de legislatura i he fet el mateix pressupost que cada any, amb un romanent allà guardat per si un dia van maldades. Com quan les Diputacions no ens envien calés.

No n'hauria parlat mai amb Alexandre Ros d’utiltizar-los?

No, jo n’he parlat amb el Consell d’Administració del Patronat.

I per què ho sabia Alexandre Ros?

No ho sé. Jo ho explico a tothom. Ho he explicat a tothom la bona gestió del patronat.