Un estudi que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG) mostra que les espècies més resistents als efectes d'un gran incendi són les formigues i les llagostes. El treball analitza la resposta de diferents espècies a un gran foc i detalla quines són les que s'adapten millor al canvi d'habitat que suposen les conseqüències del pas de les flames pel territori. El treball també demostra que tot i el component destructor dels incendis, aquests també poden provocar la integració de noves espècies a la zona afectada.
L'objectiu de l'estudi era analitzar la resposta al foc de les diferents espècies que poden viure en un bosc o en parcs naturals. Els resultats es van obtenir a través del seguiment a 4.606 individus de 274 espècies d'animals, entre les quals hi havia cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils.
A partir d'aquesta mostra s'ha pogut identificar quins animals suporten millor les conseqüències d'un incendi i quins són més sensibles als canvi d'habitat i vegetació que provoquen les flames. Entre els trets que s'han determinat com a claus per a la supervivència de les espècies i han els seus hàbits alimentaris o també la seva capacitat de mobilitat.
En aquest sentit, el treball determina que els animals que resisteixen millor les conseqüències d'un incendi són les formigues i les llagostes, ambdues espècies omnívores. Segons l'estudi, aquest tipus d'animal és el que té més condicions per sobreviure i adaptar-se ja que mengen de tot i poden adaptar la seva dieta als pocs recursos que queden disponibles després del pas de les flames pel territori.
Les espècies amb menys capacitat de mobilitat, com ara els cargols, que no poden trobar amagatalls, són les que pateixen més i la majoria moren calcinats. Els ocells, que tenen més mobilitat, fugen de les zones cremades i s'adapten a nous habitats.
El projecte també demostra que tot i els efectes devastadors que pot tenir un incendi, hi ha animals que hi troben una avantatge, ja que necessiten espais oberts com els que pot deixar un foc. És l'exemple de la Xerocrassa montserratensis, un tipus de mol i de la perdiu vermella Alectoris rufa, dues espècies d'elevat interès de conservació que han aparegut després dels focs en l'àrea estudiada.
En l'estudi, que es va començar a dur a terme després dels incendis de l'agost de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, hi han participat investigadors i tècnics de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, del Centre de Recursos Ecològics i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, així com de la Estación Experimental de Zonas Áridas, la Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat.
