l secretari d’Organització d’ERC, Josep Carrapiço, va fer amb els agents del Servei de Vigilància Duanera (SVD) el mateix que fan els amants quan se’ls enxampa en plena feina: negar-ho tot i parlar poc. Desconeixia el polític que els investigadors del cas Manga ho tenien tot enregistrat i que, per tant, resultava complicat enganyar-los, a la vegada que temerari. L’havien estat escoltant molts mesos mentre parlava per telèfon, per això quan el 16 de febrer de 2013 li van prendre declaració com a imputat per un presumpte delicte de tràfic d’influències i encobriment van anar directe al gra i no els va importar que el republicà es recolzés en negatives i un sobtat desconeixement respecte a algunes qu?estions. Ja ho sabien tot.
El que més interessava als agents era preguntar a Carrapiço per la seva relació amb la regidora d’ERC a Arbúcies i secretària d’Organització a la comarca de la Selva, Carme Córdoba, i les raons que presumptament el van dur a encobrir els delictes que ella hauria comès, com evitar cobrar multes mentre treballava a l’empresa que s’havia adjudicat la recaptació de tributs del Consell Comarcal de la Selva -GRS Arc Local- i com hauria influït perquè en comptes de despatxar-la la promocionessin laboralment.
1. Admet el frau
L’interrogatori del republicà va començar amb les preguntes de rigor sobre la seva activitat professional, les seves responsabilitats polítiques i si coneixia Córdoba. Després, els agents (SVD) ja van entrar en matèria amb el polític (JC):
- SVD: «Li consta que Carme Córdoba tenia a GRS pel seu treball accés a les bases de dades del Consell Comarcal de la Selva?»
-JC: «Conec que treballa per GRS. No tinc coneixement exacte de les funcions que realitza»
En els múltiples atestats incorporats al sumari s’explica que els responsables de GRS Arc Local -Alexandre Ros Valls i Josep Maria Franch Carcereny- es van posar en contacte amb el secretari d’organització d’ERC per explicar-li que Carme Córdoba havia modificat sis rebuts per cancel·lar impostos i multes de l’empresa del seu marit, d’ella mateixa i a dos regidors amics seus. Segons recullen els atestats, Carrapiço «admet que amb les proves que li aporten, ella està robant al Consell Comarcal de la Selva. Però avisa que només acceptaria un acomiadament de Carmen Córdoba si abans li aconsegueixin una nova plaça en un altre lloc i la deixen marxar sense màcula».
La conversa que el 7 de maig de 2012 mantenen Josep Carrapiço (JC) i Alexandre Ros (AR) és summament explícita en aquest sentit:
-AR: «(...) això és un tema de manipulació de dades informàtiques, en benefici personal i... familiar proper, del qual, per desgràcia vam tenir un problema fa bastant temps, tenim auditories informàtiques que deixen rastre del que fa cadascú, quan ho fa, i... hòsties! Aquí ha saltat la llebre no un cop, sis. I quan ho he elevat, creu-me que a mi això em complica la vida no et pots imaginar com! Vull dir...»
-JC: «Estem parlant d’ella o...»
-AR: «Estem parlant d’ella, de rebuts particulars seus, de rebuts a nom d’una empresa (...) O sigui... això és el mateix que posar la mà a la caixa, perquè ens entenguem. Aleshores, bé, jo el que he volgut és elevar-ho a en Robert [Fauria] però el que li he demanat a en Robert és que t’ho elevés a tu».
-JC: «No, jo parlaré amb Carme també i el que suposo és que prefereixes que parlem jo i tu... i després parlaré amb Carme».
2. Coneix on treballa
La policia va seguir el seu interrogatori oferint la possibilitat a Carrapiço de col·laborar amb explicacions concretes i detallades. Sense èxit:
-SVD: «Coneix si Carme Córdoba treballa actualment per GRS?».
-JC: «No ho sé, actualment no tinc relació amb ella».
Això és el que va declarar en dependències policials però en la conversa que manté el 24 de maig de 2013 amb Alexandre Ros és ell qui, a judici dels investigadors, negocia les futures condicions laborals de Carme Córdoba:
-AR: «(...) A Carme, això seria un import fix, eh? Li dono forma de bonus per jo també estalviar-me problemes en l’àmbit intern a casa meva (...) però vull que sàpigues que és un import fix.
-JC: «I això com ho feu, ho incorporeu a la nòmina? O això com ho feu?
-AR: «Bé, això es paga... la forma de pagament... anual (...) És això, és això,val? Aquí per tant, el que hi ha és un increment d’un 12-13% quan acumules els dos conceptes. Perquè li apugem el sou fix, fins els 1.500 euros més els 3.000 euros són 4.500 euros, és un 15% d’increment salarial»
-JC: «Val (...) Després, una cosa que crec que... t’ho dic jo, eh?... amb el nom del càrrec o la medalla, el que dèiem ahir, la filosofia la veig claríssimament, perquè clar... si la categoria avui és d’administratiu i després passa a responsable de, no sé què has posat...»
-AR: «Ho he posat en negreta perquè era el més fàcil, per remarcar- t’ho. Passem d’administratiu a responsable.
-JC: Això ho veig perfecte. Hòstia!, això ho veig perfecte (...) però el dia que fem la reunió els tres, li haurà de vendre la moto, diguem. Això sí que no li podré vendre jo! Saps? Jo li puc... a veure.. (...) difícilment li podré vendre jo una moto a Carme, m’explico?».
-AR: «(...) Exactament, o sigui, jo... el que diré és: ‘escolta, no ens hem d’enganyar, jo crec que aquesta feina la pots desenvolupar de puta mare i escolta, que...»
-JC: «Jo, el que havia pensat, és que quan parlés amb ella, això li ho havia de plantejar i jo ja li anava a avançar que tenies aquesta visió d’ell, eh? Perquè se sentís valorada».
S’observa, doncs, que Carrapiço estava al corrent de la situació laboral de Córdoba, entre altres coses perquè va intervenir-hi de forma directa. Però és que a més, hi mantenia una fluida relació, com s’aprecia en la conversa del 26 d’octubre de 2012:
-JC: «A veure... sincerament Àlex jo no crec que ho pugui parar. No ho provaré de parar per tu, ho provaré de parar per Esquerra a Arbúcies. Perquè per nosaltres, que surti ara l’alcalde dient que té ara millors tractes amb el Consell que els que tenia amb nosaltres... ho farà servir com que som uns inútils. Això li explicava a la Carme l’altre dia... i com que la tia ara passa de tot a Esquerra d’Arbúcies... l’importava tres pepinos. I li deia: ´hòsties Carme, que no ho veus? que sortirà ara en Pere Garriga i dirà que té millors tractes que nosaltres, que si érem tontos?; perquè clar, a l’empresa on treballes tu els hi fas millors tractes a l’Ajuntament amb l’alcaldia d’en Pere que quan estàvem nosaltres’».
3. Coneixia l’alteració
A fi de poder acreditar el delicte d’encobriment, els policies van interrogar el polític sobre les alteracions de les multes i impostos realitzades per Córdoba però va fer-se l’orni:
-SVD: «Té coneixement que Carme Córdoba hagi alterat en benefici propi i d’altres persones dades d’expedients executius del Consell Comarcal de la Selva?»
-JC: «No».
-SVD: «Té coneixement d’un informe/ auditoria amb relació a uns accessos informàtics que va realitzar Carme Córdoba i si algú li va mostrar?»
-JC: «No.»
Les intervencions telefòniques, en canvi, van en sentit contrari i revelen que Carrapiço sabia el que havia fet la seva companya de partit i coneixia l’existència de l’auditoria. Fins i tot, quan Ros el va citar per veure’s i parlar-ne, va estar a punt de fer-lo anar a la Seu Nacional d’ERC, com mostra l’extracte d’aquesta conversa de data 7 de maig de 2012:
-JC: «Vols que quedem en el teu despatx? O...»
-AR: «No, no...»
- JC: «Perquè fer-te venir a la Seu Nacional... o no tens oficina aquí [Barcelona]?»
-AR: «No tenim oficina aquí. No, no... si vols vaig allà, m’és igual».
-JC: «No... si vols fer-ho a nivell d’oficina, pots venir a la Seu Nacional del partit, no hi ha problema, però... fer-ho a la Seu Nacional del partit...».
Finalment, van quedar de trobarse a la terrassa d’un bar de Barcelona. L’empresari li va deixar molt clar al polític que «el dijous et vindré amb l’expedient» del cas.
4. Reunió i delicte
Malgrat que l’interrogatori policial va resultar escarit, les converses proporcionen molta informació sobre la manera d’actuar del polític en aquest afer. Només set dies després de la reunió entre Carrapiço i Ros, ambdós tornen a parlar de l’assumpte per reunir-se de nou.
-AR: «(...) i escolta, jo et trucava per veure si ens podríem veure a Barcelona un dia de la setmana que ve per explicar-te la solució que he trobat, que crec que s’adapta bastant al que tu... em vas apuntar. »
-JC: «Val. Jo vaig parlar amb [Robert] Fauria l’altre dia i vam quedar que faríem una reunió els tres, segons em deia ell.»
-AR: «Doncs mira, perfecte.»
El que tothom tenia clar però és que el fet era delictiu i en aquests termes es va expressar el soci de Ros quan va parlar-ne amb ell el 22 de maig de 2012: «(...) el d’aquesta noia és un tema penal! és un delicte que té afectació a interessos [no s’entén] informàtica i és un tema que té afectació a més a ingressos de Dret Públic!».
5. Utilitza els Mossos
En la seva declaració no se li va preguntar però durant les converses Carrapiço reconeix que ha utilitzat el seu germà, que és caporal dels Mossos d’Esquadra, per investigar Carme Córdoba a títol particular. Ho va comentar en una conversa de 31 d’agost de 2012:
-JC: «Ah, aleshores estàs a Santa Coloma. Te n’explicaré una altra, que és una anècdota, però perquè vegis com va, perquè ho tinc clar des de fa temps: el meu germà és mosso d’esquadra».
-AR: «Sí.»
-JC: «No només és mosso sinó que a més és caporal d’investigació, i per tant té accés al SIP, el sistema d’informació policial... Si el meu germà posa el teu DNI... allà on té ell accés, que a això no té accés qualsevol mosso, però ell sí... sortirà tot el teu historial.
-AR: «Sí, sí.»
-JC: «Doncs jo un bon dia vaig agafar el meu germà, perquè confio en ell, i li vaig explicar tot el que havia passat, i com que veia moltes coses rares de Carme, li ho vaig explicar i li vaig demanar que investigués... per saber si és que hi havia alguna cosa més que se m’escapava».
En aquesta mateixa conversa Carrapiço i Ros donen a entendre que es deuen un favor:
-JC: «jo sóc conscient que t’he col·locat la Carme, perquè te l’he col·locada jo... sóc conscient, i em sap greu en aquest sentit...»
-AR: «No, no, d’aquest tema oblida’t. A mi...escolta, si tu un dia em dius, Àlex, si jo un dia t’allibero de qualsevol compromís, m’alliberaràs, però oblida’t d’aquest tema ara. El tema és més bé... tu has col·locat una persona, els partits són com són i...»
-JC: «No, no és el partit. Estem parlant d’un grup humà. A un partit li pot passar com a qualsevol grup humà...»
-AR: «No, si ja ho saps tu millor que jo...».
-JC: «(...) L’he ajudat molt i no em dóna la gana d’explicar-li per telèfon el tracte que vaig contraure amb tu».
A Carrapiço l’interessava també saber si Córdoba havia tornat els diners de les multes que va pagar, ja que el polític li va deixar diners:
-JC: «(...) perquè a més li he hagut d’ingressar diners que encara no m’ha tornat, o sigui que imagina, per tocar els collons.»
