Al telèfon hi ha el gerent del Consell Comarcal de la Selva, Joan Burjachs (CiU) i l´empresari de GRS Arc Local, Alexandre Ros. És 16 de maig de 2012 i la conversa gira entorn de la intercessió amb membres del tribunal qualificador per una plaça d´auxiliar administratiu a la qual s´han presentat dos candidats als quals s´ha filtrat l´examen -presumptament-. Un és recomanat per l´aleshores president de l´ens, Robert Fauria (CiU), l´altre és la jove del president de l´Hoquei Club de Blanes, Josep Ridaura, amic de l´empresari de GRS. En la seva declaració com a imputat davant el Servei de Vigilància Duanera el gerent del Consell (JB) va negar qualsevol irregularitat però la conversa amb l´empresari (AR) va anar d´aquesta manera:

-AR: «No, no, perquè Joan, Joan, jo li vaig dir a [Josep] Ridaura, perquè de tot això me n´he assabentat perquè em va trucar Robert [Fauria] (que ara t´explico). I li dic: ´Josep, m´he assabentat de com ha anat; en Joan va tenir un problema, eh?; en Joan va tenir un problema perquè en Joan ho va fer tot, ho va fer tot; i ha preparat les bases per la teva nena, ho ha fet tot i faltant 10 minuts va rebre una trucada, amb les bases ja aprovades, que el Cristo que ha tingut!; i el marrón se l´ha menjat en Joan; i en Joan el que no pot fer és passar per davant del president, matxo!

-JB: «Jo...jo aquí dintre no he quedat gens bé. Amb la gent del tribunal que hi havia allà... dient: però bueno noi, què?»

-AR: «(...) I clar, jo ja li vaig dir a en Josep, ´Josep no t´equivoquis, que aquí en Joan se l´ha jugat i el problema que ha tingut és faltant tres hores o tres dies, és igual; el cas és que amb les bases aprovades, ha rebut una trucada que...»

-JB: «Que has d´aprovar a aquest».

-AR: «Val? I al presi no se li pot dir que no i suposo que això ho entens fins i tot tu; per tant, en Joan se l´ha jugat per tu, ho ha preparat i faltant deu minuts, li han donat pel cul; i ha quedat retratat perquè amb unes bases que anaven a favor de la teva nena, ha hagut de fer un paripé de tres parells de collons; i això ho sé perquè ho sé».

-JB: «Sí perquè ella tenia un bon curriculum, i ella almenys presentava un bon curriculum i una bona preparació».

-AR: «Joan... que estava preparat per ella!»

-JB: «Sí, sí».

No resulta estrany que amb aquesta conversa la policia tributària volgués esbrinar si Burjachs tenia una relació empresarial o professional amb Ridaura. «Només és un conegut», va etzibar el gerent. Un conegut amb el qual té molt interés doncs el 27 de juny de 2012 Burjachs torna a trucar a Ros per preguntar si GRS ja havia contractat la jove de Ridaura després que el recomanat de Fauria hagués obtingut la plaça al Consell. I en la mateixa conversa gerent i empresari parlen de la col·laboració amb el club d´hoquei:

-JB: «Dic que quan vam parlar amb aquell senyor de la col·laboració amb el seu club i no sé què... tu li vas fer (i que jo sí me´n recordo) uns tractes d´això amb... i això sense´. O sigui... no saps de què et parlo ara?»

-AR: «No».

-JB: «Sí... jo col·laboro amb el club i em toquen diners. Però si t´agafo la teva... filla...»

-AR: «Al final nosaltres ens quedem: dos anys de 7.500 i la nena».

Aquesta conversa va ser posterior en el temps a la delegació, per part de l´Ajuntament de Blanes al Consell Comarcal, de les competències en matèria de gestió, de les que se n´encarregava GRS Arc Local.

A Burjachs també se li va preguntar per si tenia coneixement que al Consell Comarcal s´han emès factures inflades. Ell va respondre que no però els agents es referien a la conversa de 30 d´octubre de 2012 entre Alexandre Ros i Joan Carles Feliu on el primer li diu al segon que avisi Joan Burjachs que aviat arribarà una factura inflada, perquè estigui al cas doncs la cap de tresorería de l´ens no sap de què es tracta.

Els agents també li van preguntar a Burjachs si el juliol de 2012 havia parlat amb Feliu o Fauria sobre una factura de Ros que no tenia justificació legal per a ser pagada però per la qual s´havia de buscar una solució a través del Consell. El gerent va dir que «no ho sé». El seu advocat ho va detectar i li va preguntar si quan deia que «no ho sé» pretenia dir que no. Burjachs ho va entendre i va dir que això era exactament el que pretenia dir.

FIN ELEMENTO

FIN ELEMENTO