És fàcil reconèixer-los. La majoria són joves, van equipats amb una carpeta on hi ha imprès el logo d'una reconeguda ONG i saluden els vianants amb un ampli somriure. Es tracta dels captadors de socis que en els últims mesos s'han multiplicat a la ciutat de Girona i en alguns dels municipis més turístics de la demarcació. El seu principal objectiu implica aconseguir el màxim nombre possible de col·laboradors que facin donacions per a projectes benèfics. La Irene Aylan Garcia coneix molt bé la tasca del captador de socis. Des de fa vuit mesos treballa per Acnur, un organisme que depèn de les Nacions Unides i que, entre altres tasques, s'encarrega de protegir els refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes i promoure solucions duradores a la seva situació.

La Irene va decidir treballar com a captadora de socis perquè és una forma per "guanyar-se la vida mentre ajudes els altres", explica. Una feina que no sempre és fàcil. "És un treball poc valorat socialment però cal tenir en compte que la feina que fem és vital. Aprens a empatitzar amb la gent. D'entrada, la gent posa excuses però tu intentes que t'escolti i transmetre el que fem a Acnur", assegura.

La Irene, que treballa quatre hores i mitja diàries fent de captadora de socis, explica que en una jornada aconsegueix transmetre el missatge de l'organisme per al qual treballa a una quinzena de persones. "L'objectiu és aconseguir almenys un soci cada dia", diu.

Abans de sortir al carrer a captar socis per a Acnur, la Irene s'ha format. "Normalment els captadors de socis que treballen per ACNUR són 100% contractats per nosaltres. Els fem una formació bàsica perquè coneguin com treballem i quina és la seva missió. Com a part de la seva formació, els fem provar la realitat del carrer perquè és molt dura. Has de fer front a moltes negatives. Un cop al mes, a més, els fem xerrades motivacionals", explica Joan Raventós, que és el director del comitè català de l'organisme.

L'estratègia de captar socis al carrer no és nova i, segons Raventós, no té res a veure amb la crisi. "El diàleg directe va néixer a Àustria fa més de vint anys de la mà de Greenpeace. Acnur va iniciar l'estratègia face to face a Espanya el 2004". Raventós assegura que aquest sistema de captació de socis és molt efectiu. "Aquest tipus d'accions ens ha permès seguir creixent en els últims cinc anys a l'Estat espanyol. L'any 2009, arreu de l'Estat hi havia 50.000 associats mentre que ara superem els 200.000.

La gran majoria vénen a través d'aquesta via", explica Raventós, que apunta que des del 2012 hi ha un equip d'entre sis i quinze captadors de socis a Girona ciutat. Un equip de professionals que durant la temporada turística es desplaça als municipis costaners.

Acnur no és l'única ONG que busca socis a peu de carrer a les comarques de Girona. La Creu Roja i la Fundació Carreras també aposten per aquesta estratègia per conscienciar la població de la necessitat de col·laborar amb aquestes organitzacions i els seus projectes. Des de la Creu Roja es defensa la gran efectivitat d'aquest sistema de captació de socis que aquesta institució va posar en marxa a casa nostra l'any 2008. La Creu Roja assegura que la crisi no ha tingut res a veure amb la presència de captadors de socis d'aquesta institució als carrers gironins. Pel que fa a la contractació dels captadors de socis, la gran majoria no són contractats per la mateixa organització -com si passa amb Acnur. Navegant per Internet és fàcil trobar ofertes de treball de captador de socis. Es demanen "joves extravertits, amb capacitat de treball en equip i afany de superació". S'ofereix una jornada laboral de 20 hores a la setmana amb un salari de 522 euros al mes, amb "possibilitat d'incentius per captació".

L'estratègia "cara a cara" desperta les queixes d'alguns ciutadans que es troben cada dia els captadors de socis. Un sistema que ha perdut efectivitat i "satura", segons va assegurar fa uns dies la presidenta de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) a Girona, Pilar Cort, qui va assegurar que el cost de formar voluntaris o contractar personal "no compensa els pocs socis que s'acaben aconseguint".