Els assessors de la Diputació de Girona cobren de les arques públiques però alguns no han trepitjat mai la institució, altres treballen a les seus dels partits polítics, i n'hi ha que només es dediquen a anar a buscar els seus néts a col·legi. Ningú els controla la jornada laboral i obeeixen al coordinador del grup polític corresponent, que al seu torn també és un assessor nomenat pel partit. Aquesta estructura clientelar i nepotista va ser testimoniada ahir pel cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant que, juntament amb tres funcionaris més, va ser citat a declarar a la seu del Servei de Vigilància Duanera, que està investigant aquest cas per ordres de la Fiscalia de Girona.
El principal responsable que això passi seria, segons la declaració, el president de l'organimse, Joan Giraut (Unió Democràtica de Catalunya), que és la persona que els nomena després que els diferents partits s'hagin posat d'acord. La situació funciona de la següent manera: els partits polítics deixen la seva rivalitat al marge i pacten entre ells el nombre de càrrecs de confiança en funció del nombre de diputats que té cadascun. Després el president els nomena per decret en el ple posterior a la seva presa de possessió.
El nomenament és discrecional i la seva nòmina surt del Capítol Primer dels pressupostos de la Diputació. Per tant, són diners públics. Tot i que haurien de fer el mateix horari que els funcionaris ningú els controla el compliment de la jornada laboral, aspecte que el cap de protocol ja ha denunciat verbalment i per escrit en nombroses ocasions, com així els ho va fer saber als agents de la policia tributària que li van prendre declaració. La situació segueix igual i això evidencia que les seves queixes han caigut en sac foradat.
Cada grup disposa d'un petit despatx a la corporació provincial però no tots els càrrecs de confiança hi van. Alguns sí hi passen de tant en tant i d'altres s'han començat a deixar veure després que el cas saltés a la llum pública. Les seves tasques passen per fer d'auxiliars administratius, coordinadors, directors de patronat, caps de comunicación o caps de gabinet.
La policia tributària volia saber si als assessors polítics se'ls exigeix alguna presentació de resultats de la seva feina i de quina manera ho fan però el cap de protocol es va limitar a dir que ho desconeixia, cosa que posa de manifest com, en definitiva, mai ho ha vist.
El que sí coneix Amargant és que alguns dels càrrecs de confiança treballen a les seus del partit i altres, com el cas de la mare de la diputada al Congrés, Montserrat Surroca (Unió Democràtica de Catalunya), mai va anar a treballar i es dedicava a recollir els seus néts a l'escola.
Cobrar per no assistir
En principi, el cap de protocol només havia de declarar pel presumpte malversament de fons públics i prevaricació que suposa el cas dels assessors però la policia fiscal anava preparada i el va interrogar més a fons. Fins al punt que va acabar declarant com hi ha diputats de la corporació que han cobrat per assistències i reunions a les quals no han anat. Òbviament, el president n'està al corrent igual que ho han estat els seus antecessors, Jaume Torramadé (Unió), Enric Vilert (ERC) i Carles Páramo (CiU), segons hauria explicat Amargant.
Aquesta irregularitat s'estaria intentant resoldre a través del Consell de Govern -vegin l'article de la pagìna anterior.
