I si la cap del Servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva, Olvido Pineño Herreros, hagués aconseguit la plaça de forma fraudulenta? El Servei de Vigilància Duanera (SVD) té aquesta sospita documentada i així li ho ha fet saber a la jutgessa instructora del cas Manga, Pilar de Lara. Els agents tributaris creuen que el secretari del Consell Comarcal, Jesús Ciuró, va ser el president del tribunal qualificador i va facilitar l´examen al marit de Pineño, Josep Maria Franch Carcereny -apoderat de l´empresa de recaptació GRS Arc Local-, després d´haver pactat amb ell la modificació d´uns punts de les bases del concurs, celebrat el 31 de gener de 2008.

La documentació intervinguda en l´entrada i registre efectuat a casa de l´apoderat de GRS el 14 de febrer de 2013 -dia en que va esclatar el cas- els va proporcionar la informació que necessitaven per entendre a què es referia el soci empresarial de Franch, Alexandre Ros, quan li deia per telèfon «ets un tio que ha demanat les preguntes perquè la teva dona sigui qui sigui aquí dins, eh!».

La cronologia és genuïnament descriptiva en aquest cas. El 2 de novembre de 2007, el Diari Oficial de la Generalitat publicava un edicte del president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CiU) -detingut en l´operació Manga- convocant aquesta plaça i les bases que havien de regir aquesta. Quatre dies més tard també va aparèixer al Butlletí Oficial de la Província.

Un mes abans, el 5 d´octubre de 2007, l´apoderat de GRS i marit d´Olvido Pineño s´havia intercanviat correus electrònics amb el secretari de l´organisme comarcal, Jesús Ciuró, per discutir alguns dels aspectes de les bases de la convocatòria que s´estava preparant. A l´empresari no el satisfeia la base 7.2.b) en què es valorava amb 0.5 punts tant l´experiència en entitats locals no supramunicipals com en entitats privades. «Nosaltres proposàvem 0,2 punts en aquest últim cas», li va escriure l´apoderat de GRS al secretari del Consell Comarcal de la Selva. I les bases es van modificar en aquest sentit.

Tenint en compte que els correus electrònics són en data 5 d´octubre de 2007 i l´edicte de convocatòria de la plaça de 23 d´octubre de 2007 resulta evident que «almenys Franch ja tenia coneixement de la convocatòria i de les seves bases abans que s´aprovessin en el Consell, i havia fet propostes a qui seria el president del tribunal qualificador».

L´empresari també havia parlat amb l´assessor jurídic de GRS sobre aquest concurs. El 23 de setembre de 2007 ja li havia demanat que li facilités alguns dels temes que estava previst que fossin objecte de la convocatòria i en el correu electrònic que li enviava va escriure també que li adjuntava «el fitxer actualitzat, amb les últimes modificacions del temari que havíem comentat, perqué li puguis passar a Jesús Ciuró (ell ho inserirà després en la resta de bases generals)».

La documentació intervinguda no acaba aquí. En l´escorcoll policial efectuat a casa de l´apoderat de GRS, la policia fiscal va trobar «un examen tipus test, amb les respostes»; uns fulls grapats amb el membret de GRS «amb les preguntes de l´examen que va realitzar el tribunal qualificador, i un desenvolupament d´aquestes».

Els agents van comparar l´examen realitzat per Pineño amb l´examen que tenia a casa seva i van comprovar que algunes de les seves respostes eren exactament iguals a les que hi havia escrites als fulls amb membret de GRS.

Les presumptes irregularitats no haurien finalitzat amb l´obtenció de la plaça ja que els agents destaquen que Pineño Herreros havia incorregut en incompatibilitats en l´exercici de les seves funcions perquè, entre altres coses, era l´esposa d´un accionista de GRS que operava amb el servei de recaptació del Consell Comarcal. Malgrat això, i de forma paral·lela a les funcions del seu càrrec «i en franca oposició a l´establert en el seu règim d´incompatibilitats, s´ocupa des de fa anys de la gestió comptable i de recursos humans de GRS», mantenia línia directa amb la gestoria que portava la comptabilitat i fiscalitat de GRS, estava al corrent de la situació dels treballadors de GRS, els quals «li comunicaven els seus números de compte bancari, les vacances que volien disfrutar» i altres qüestions laborals. «Sense comptar els presumptes pagaments» que li estaria fent l´empresa del seu marit per aquests serveis.