diumenge DIETARI

Les notícies sobre ampliacions o trasllats de la Clínica Girona són tan recurrents com les referides a llibres més venuts per Sant Jordi o el recompte de coques de Sant Joan. Des de fa molt de temps surten notícies al respecte, mentre que la Clínica continua immutable a Joan Maragall. Des de fa anys semblava que el seu futur destí era Fornells de la Selva, però ara resulta que la hipotètica nova clínica es construiria a la carretera de Barcelona. Dic hipotètica perquè aquest equipament hospitalari privat pagat majoritàriament amb diner públic continuarà molts anys on es troba ara mateix.

Aquesta planificació urbanística demostra, però, quines són les prioritats de les administracions (local i catalana). Està clar que passen per resoldre abans l'encaix d'aquest equipament privat que per decidir, d'una vegada per totes, la futura ubicació de l'hospital públic de referència: el Josep Trueta.

diumenge Podem/cup

Serà interessant observar com conviuen en eleccions on conflueixin, aquest darrer fenomen polític (Podem) i la CUP. Tenen molta literatura política compartida però un punt de partida sideralment diferent. Mentre que Podem emergeix per la força del lideratge innegable de Pablo Iglesias, la CUP deu el seu èxit a haver picat molta pedra en barris i associacions.

El que no es pot negar és que a Catalunya aquestes dues formacions comparteixen una part del graner.

dilluns ser republicà

Un miler de persones s'han manifestat avui a Girona per mostrar el seu republicanisme. Ser republicà en aquest país no vol dir el mateix que ser-ho en altres. Els d'aquí s'inspiren el els records no viscuts de la Segona República, amb un govern d'esquerres que va voler impulsar polítiques que en aquells moments eren avançadíssimes. Però al món hi ha moltes repúbliques de dretes que segurament no s'ajustarien a les inquietuds d'aquest miler de manifestants. Hi ha un altre element fonamental que marca el ser republicà aquí, que consisteix en abominar de la monarquia. De republicans d'aquests cada dia n'hi ha més. I encara un perfil més: el republicanisme d'estelada, que són els que reclamen una república independent catalana.

dimarts una farsa

La comissió d'investigació de les caixes del Parlament de Catalunya demostra com d'inservible és, en ocasions, la política per defensar els interessos dels ciutadans. La comissió s'ha tancat amb una simple condemna a determinades pràctiques i anunciant que posen el material recollit a disposició de la fiscalia. Queden silenciades estafes com les preferents o gestions provadament irregulars com les de Caixa Girona. De què ha servit que durant mesos els senyors diputats hagin destinat el seu temps i els nostres diners a investigar-ho?

Dijous cirurgia cardíaca

Des de fa anys, les associacions de malalts del cor reclamen un servei de cirurgia cardíaca propi per Girona. Fa uns anys es va aconseguir un succedani, que consisteix en cirurgians que setmanalment es traslladen a Girona des de centres de Barcelona per operar a l'hospital Trueta. Això fa que només 1 de cada 4 operacions de cor es puguin fer aquí. La resta, a Barcelona. El nou pla director de cirurgia cardíaca no preveu cap variació.

No és fàcil en aquest cas fer una reivindicació categòrica. Estem parlant que a una hora de cotxe hi ha hospitals amb molta experiència en cirurgia cardíaca i amb molta massa crítica, que ofereixen més garanties d'èxit de les intervencions.

Divendres buscant afecte

Avui s'ha presentat -s'ha preestrenat- a la Jonquera el documental de Vicenç AsensioLa Jonquera: 20 anys sense frontera. Un treball de la productora de Vilajuïga Visual 13 (El Bulli, historia de un sueño; ElBulli, l'últim vals...). La Sala de la Societat de la població s'ha omplert per veure el documental i seguir la posterior xerrada amb l'autor. Asensio narra els efectes de la desaparició de la duana fa 21 anys, fent una mirada amable de la població, sense deixar de banda alguns dels temes dolorosos de la mateixa, com és la "indústria" de la prostitució. Però retrata també la Jonquera més desconeguda: la del poble amb molta activitat associativa i dels bastos espais de muntanya, amb el fil conductor del naturalista Joan Budó recorrent unes muntanyes que recuperen el verd després del devastador incendi de l'estiu de 2012.

Els veïns de la Jonquera, històricament escamats davant de qualsevol treball periodístic o televisiu, han aplaudit al final de la projecció. En acabar, hem anat a fer una cervesa a un bar del carrer Major amb en Carles Cereijo, el director de producció del documental. A la barra se'ns ha acostat una parella molt jove, que ni tan sols recorda aquell 1 de gener de 1993, per donar "les gràcies per projectar una imatge justa" de la seva població. "Hi ha el que hi ha a la Jonquera, no ho podem negar... però també tenim el poble normal", diuen. Des de fa anys, aquesta població que ha aconseguit, amb totes les seves misèries i errors, parar un mortal cop econòmic a base de convertir-se en un parc temàtic per a camions i camioners, busca afecte i aprovació. No li cal! Té un orgull de poble molt ben arrelat.

dimecres no hi ha cas crespo

L'any 2011, el conseller d'Interior d'aleshores, Felip Puig, va sortir a proclamar: "No hi ha cas Crespo (...) i aviat serà nomenat secretari de Seguretat (número dos de la conselleria)". Puig responia els periodistes amb el seu habitual to entre categòric, desafiant i perdonavides. Avui s'ha sabut que la la fiscalia demana 2 anys de presó i 17 anys sense poder exercir càrrec públic per a l'exalcalde de Lloret de Mar i actual diputat de CiU, Xavier Crespo, pels suposats delictes de suborn i prevaricació en l'anomenat cas de la màfia russa. Acabarà com hagi d'acabar el procés judicial, però el que és innegable és que hi ha cas Crespo. Això confirma allò que sempre s'ha sospitat del polític Felip Puig: és un insensat.