El 2014, les Escoles d'Estiu promogudes pels moviments de renovació pedagògica (MRP) compleixen cent anys. Des de principis del segle XIX, aquestes escoles han partit de les necessitats reals dels docents i els han ofert espais alternatius de formació continuada. Ara, en temps de retallades en els pressupostos d'educació, la raó de ser d'aquestes escoles d'estiu entronca, altra vegada, amb els seus orígens.
Aquests inicis es troben a Girona, tot i que la dissolució del seu MRP a mitjan anys 80 va fer que l'Escola d'Estiu desaparegués de la demarcació -on es van organitzar fins a principis dels 70-. Des de llavors, hi ha hagut diversos intents de recuperar-la per part del Col·legi de Doctors i Llicenciats o propostes d'innovació impulsades per la Universitat que no han prosperat.
Moviment recuperat el 2013
L'any passat es va recuperar el Moviment de Renovació Pedagògica de Girona i encara que de moment no està entre les seves previsions, potser en un futur podrà tornar a organitzar l'Escola d'Estiu. En l'arrencada d'aquesta segona etapa, el MRP gironí és un col·lectiu petit que ha centrat els seus esforços en la jornada "Repensem l'Escola", que programa juntament amb la Fundació SER.GI. Però a l'hivern també organitza grups de treball -acció que recupera una altra línia dels anys 60-, entre els quals n'hi ha de mestres d'alumnes de zero a sis anys, un treball en xarxa per compartir experiències o una comissió de debat i de compromís social, que elabora el discurs pedagògic del moviment.
Així ho va explicar una integrant de la Junta del MRP de Girona, Roser Batllori, qui va reivindicar la importància de l'Escola d'Estiu com "una formació a partir de les pròpies necessitats i de les carències formatives" que els mestres troben a l'escola. Ella mateixa va afirmar que "el mestre s'hi sent molt identificat perquè troba solucions a problemes reals". Batllori és professora de la Facultat d'Educació de la UdG, adscrita al Departament de Didàctiques Específiques i membre de l'Institut de Recerca Educativa, entre d'altres.
L'experta va descriure els professionals que s'impliquen en l'Escola d'Estiu com a "gent molt conscienciada, veritables pedagogs que fan de mestres". Roser Batllori va apuntar que, amb el pas dels anys, els docents han anat trobant moltes possibilitats de formació que amb les restriccions econòmiques s'han perdut. Per aquest motiu, la integrant del MRP de Girona va opinar que "amb les retallades s'ha produït certa regressió i, altra vegada, les escoles d'estiu són una alternativa. Ha retornat una mica als orígens". Com en aquells moments, l'Escola d'Estiu es nodreix de la riquesa de moviments de la societat civil, que van fer una bona feina llavors i ara la poden tornar a fer".
L'esperit de la República
L'Escola d'Estiu es va posar en marxa amb la voluntat de continuar amb l'escola de la República, un esperit que, en consideració de Roser Batllori, encara es manté.
Altres dels seus valors són la visió crítica i la innovació, que la professora va relacionar amb el fet que les promouen moviments socials i no institucions -malgrat una relació de col·laboració amb el Departament d'Ensenyament. Això fa que "el seu discurs pedagògic, tot i estar associat a la llei, tingui punts de discrepància, sigui més lliure, de la societat civil, dels mestres com a persones" -va dir.
En la història de l'Escola d'Estiu a Girona hi ha un altre tret distintiu i és que sempre es van organitzar a través de l'escola pública. "Es basaven en la innovació en continguts i la catalanització, i van aconseguir ajuntar moltíssims directors d'escoles", va remarcar Batllori. Ara, en el MRP recentment recuperat, hi ha professionals amb càrrecs en equips directius, mestres de tota la vida i joves. Aquests últims -va destacar Batllori- relacionats amb escoles de nova creació en barracons.
