Les execucions hipotecàries provoquen un augment d'actuacions del torn d'ofici

De les 508 actuacions de torn d'ofici per processos d'execucions hipotecàries que hi va haver l'any 2008 -quan va començar la crisi- es va passar a 1.134 el 2009, 2.291 el 2010, 2.542 el 2011, 3.041 el 2012 i 5.382 el 2013, la qual cosa suposa un increment d'un 961,4% en cinc anys. Durant el primer trimestre d'aquest any s'han atès 1.620 peticions, un 40,1% més que l'any 2013 (1.156).

Només entre 2012 i 2013 els col·legis de Girona i Figueres van augmentar les actuacions en l'àmbit Civil en un 14,9% i 12,7% respectivament. Girona va registrar 2.794 actuacions mentre Figueres en va acumular 718.

L'àmbit Civil, juntament amb el Social, són els que més han vist incrementada la demanda de Justícia Gratuïta, mentre que en l'àmbit Penal la demanda ha disminuït un 7,8% entre el 2008 i el 2013. Comptabilitzat en conjunt, el nombre d'actuacions d'assistència jurídica gratuïta només s'ha incrementat un 1% d'ençà la crisi.

Si les dades es concreten per àmbit s'observa que a nivell Civil, les actuacions s'han incrementat en un 107,3% en els darrers cinc anys. A banda de l'espectacular augment dels processos hipotecaris, també han augmentat les demandes en temes de família, els processos matrimonials complets, les reclamacions dineràries o els procediments de desnonaments d'arrendaments, temes que estan estretament vinculats amb la crisi.

Pel que fa a la jurisdicció Social o Laboral l'augment ha estat del 22% en cinc anys, passant de 5.000 assumptes el 2008 a 6.100 el 2013.

Oficines d'inermediació

Davant d'aquesta situació el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, ha manifestat la seva satisfacció per l'acord a tres bandes signat el passat mes de març entre el Departament de Justícia, la Diputació de Barcelona i el Consell de l'Advocacia Catalana, que preveu estendre les Oficines d'Intermediació Hipotecària (OIH) a les comarques de Barcelona i, posteriorment, a tot el territori català, tenint en compte que poden arribar a estalviar un 60% dels judicis que es fan a Catalunya.

Aquestes Oficines, gestionades pels Col·legis d'Advocats amb la implicació de les administracions, medien entre les persones que no poden pagar la hipoteca i els bancs per intentar arribar a un acord abans que el banc decideixi tirar endavant una execució hipotecària per la via judicial. Sàmper, que també és el degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d'Intermediació Hipotecària de tot l'Estat en aquesta ciutat, quin balanç és d'un 70% de casos resolts sense necessitat d'acudir als jutjats.

Actualment existeixen una vintena d'Oficines d'Intermediació Hipotecària a Catalunya seguint el model de Terrassa, que s'ha estès també arreu de l'Estat Espanyol. "Som la Comunitat Autònoma més afectada per la xacra dels desnonaments, però també la que més s'ha mobilitzat", assegura Sàmper, que ha anunciat que s'està treballant per signar acords amb la resta de Diputacions catalanes per estendre aquests punts d'atenció jurídica municipals arreu de Catalunya.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Torn d'Ofici i Assistència al Detingut del Consell, Miquel Rodríguez Zamora, ha valorat molt positivament l'anunci fet pel conseller de Justícia, Germà Gordó, el novembre del 2013, quan va assegurar que la Conselleria de Justícia no aplicarà aquest any cap nova rebaixa en les retribucions que perceben els advocats per prestar els serveis de justícia gratuïta. Les retribucions -que es van congelar el gener del 2010- van patir una reducció del 5% l'any 2011 i una nova reducció del 5% més el 2012, a les quals s'hi va afegir un 3% més el 2013. Aquest any, en canvi, els honoraris s'han mantingut, alhora que s'ha assolit una regularitat en els pagaments.

Rebuig al projecte de llei

El Govern central està treballant en una nova Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta que no agrada a l'advocacia perquè burocratiza el funcionament del torn d'ofici, genera costos innecessaris i allunya la justícia del ciutadà. El projecte contempla la possibilitat de què un advocat d'ofici estigui adscrit al torn d'un col·legi situat a centenars de quilòmetres del domicili del sol·licitant, un fet que que per a l'advocacia catalana desmostra que la justícia s'allunyarà del ciutadà.

Per aquesta raó, el col·legi de l'Advocacia Catalana proposa fer front comú amb la Generalitat de Catalunya per evitar que s'envaeixin les competències autonòmiques i es defensi la tasca dels advocats que presten el Torn d'Ofici. A Catalunya hi ha uns 7.000 advocats adscrits al Torn d'Ofici i Assistència al Detingut, repartits entre els catorze Col·legis d'Advocats catalans.