El diputat gironí d'ICV-EUiA al Parlament, Marc Vidal, fa balanç del mandat i també analitza els pròxims mesos de debat polític. Afirma que els ecosocialistes aniran fins al final perquè se celebri la consulta i que els catalans pu?guin decidir quin és el millor encaix de Catalunya i Espanya. Com a president d'ICV a les comarques gironines, encara unes municipals on espera que es puguin relligar candidatures al voltant d'una esquerra alternativa que vagi més enllà de la socialdemocràcia que havia representat el PSC.

Aquesta setmana es reuneixen Mas i Rajoy amb un tema de fons. Com veu la celebració de la consulta?

La consulta és la clau per poder desencallar l'encaix de Catalunya i Espanya. Tant com si vols tenir el mateix país que tens ara com si vols tenir un país independent. Hem fet declaracions que tenim el dret a decidir i l'única manera de fer-lo efectiu és amb una consulta, exercint el dret a l'autodeterminació. Per això, l'Estat espanyol no ho vol deixar fer. No és només per miopia, ni per caspa. Si t'ho deixen fer, et donen el dret a fer-ho una vegada o dues o tantes com vulguis. Com el cas del Quebec.

I quina postura mantindrà ICV?

Demanarem que s'exhaureixin tots els mecanismes. Estem en aquesta porta. Ens van tancar una porta al Congrés dels Diputats, ara hem obert la porta amb la llei de consultes. No podem avançar esdeveniments. Quan es faci la consulta i es coneguin els resultats, comença de veritat la voluntat política de gestionar el futur.

Té la sensació que s'ha dedicat massa temps al dret a decidir i la consulta en el que va de mandat?

Esforços, no. Temps i retòrica política, sí. Parlar sense que hi hagi avenços genera cansament. Molta gesticulació. I per part de la dreta del país, molta excusa. En el Parlament estem tips de sentir que "fins que Madrid no ens deixi fer no podrem aplicar aquestes o aquelles polítiques, gastar-nos aquests diners". El discurs de CiU de tenir la llosa a sobre és continu.

Però vostès han fet de crossa perquè aquestes excuses siguin possibles.

Nosaltres ens ho creiem. Creiem que hem arribat a un punt de final de règim. Valorem el que hem fet en aquests temps, no ho hem d'oblidar. No reneguem de la transició, que ha comportat una transformació especialment als municipis. Hi ha molta gent que no va votar aquella Constitució. Això té, doncs, un termini. Si la Constitució s'utilitza com a llibre sagrat, aquest pacte de la Constitució es trenca. Per falta de flexibilitat, la Constitució ha fet aigües per tot arreu. Llavors cal un trencament en l'actual estat constitucional.

ICV es troba en la mateixa posició que estava el PSUC per aconseguir relligar l'esquerra més alternativa?

Està en la mateixa voluntat, però no en la mateixa posició. En la transició, el PSUC era hegemònic, perquè acollia totes les esquerres amb l'objectiu del canvi de la dictadura. Ara hi ha objectius diversos. I dintre de l'esquerra, hi ha tota la gamma de purismes. Això fa més difícil relligar-ho tot. Hi ha una línia que pot agrupar les esquerres. Hem de ser capaços de construir alguna cosa unida per entrar a les institucions i transformar-les o que sigui capaç de mantenir viva la revolució des de fora. Estem en el primer grup, com ho vam estar en la transició. Tothom volia entrar en les institucions per canviar-ho des de dins. Però hi ha gent que diu que les institucions són dolentes i que no en volen saber res de res. Nosaltres no estem per canviar-ho tot partint de zero. Estem per governar, volem fer coalicions en tots els municipis que podem i per intentar ser una alternativa més social.

Això situa a ICV amb pactes amb ERC però en altres casos amb gent que té la voluntat de no ser govern. Com ho resolen?

Serà difícil resoldre-ho amb una única fórmula. Per exemple, jo no sé si tota la gent d'Esquerra Republicana és d'esquerres; n'hi ha que s'han comportat com personatges de dretes. Serà difícil pactar amb segons qui. En els pobles ens coneixem tots i és allà on saps si aquella persona o grup té la voluntat de transformar des del govern.

Podria haver-hi un acord general a Catalunya entre ICV i ERC per la consulta, que després no és traslladés a les llistes municipals?

No hi haurà un acord de cap partit amb cap partit. Voluntat de sumar, tothom ho diu. Però en les municipals s'haurà de veure la capacitat de ser generós perquè aquesta suma no sigui només posar dues sigles. En ciutats més grans, per sort, la gent s'organitza i fa política més enllà dels partits. I hem de veure com incorporem aquests àmbits de fer política més enllà dels partits. Haurien d'estar en les alternatives de govern. Qui vol governar ha de ser des de la transversalitat. Des de l'esquerra pura no es governarà Girona. Has de tenir la voluntat de gestionar el que diu l'esquerra pura i el que diu la iaia Carmeta, que de vegades són coses contradictòries, però que han de ser compatibles. S'ha d'arribar a pactes suficients per poder funcionar.

ERC, per exemple, no té representants a Girona i ICV, sí. Es refereix a la generositat a l'hora de fer les llistes?

Els temes que són els que compten, però que són administratius, s'han de posar al final. Estem en la primera fase. Mirant les coincidències en el programa, mirant si hi ha suficient noblesa en els mecanismes de funcionament. Si hi ha acord en aquest punt, les altres qüestions s'han de negociar al final. Primer s'ha de ser generós acordant programa i forma de funcionar. Si no hi ha primera part, no hi ha acord per fer una llista i no cal.

En alguns llocs ja s'han anunciat pactes.

Només s'ha anunciat a Llançà, que ja s'ha fet una feina prèvia i perquè es tenia moltes ganes.

La ciutadania demana partits més oberts. A l'hora de convocar primàries només hi ha hagut un candidat. És problema dels partits o de la societat?

Fer primàries obertes només ho han fet determinats partits amb caràcter mediàtic. Les primàries del partit van segons la quantitat de gent que diu que fa un pas endavant. En un partit petit com el nostre no és tan extraordinari que la gent faci el pas. Falta gent que vulgui fer el pas. Si les primàries han de ser obertes, s'ha de parlar dins d'una hipotètica coalició. Fa falta veure si són dos o més actors.

Es pot sotmetre a primàries l'elecció d'un candidat en llista conjunta d'ERC i ICV?

Això es podria solucionar. Seria una segona fase. En el lloc on tenim agrupació, la nostra gent està escollint candidat. Se segueix negociant. I si arribem a un acord, ja veurem quin és l'ordre de la llista. I això es podria solucionar en unes primàries.

Considera que el fenomen Podem és un advertiment també per a ICV?

És una sort que Podem faci plantejament d'esquerres i molt semblants als d'ICV. Perquè en lloc de Podem podíem haver tingut Berlusconi. Té un component de recollir molts de malestars i expressar-los en una cosa nova que no té res a veure amb la casta. Per sort, es recull des d'una perspectiva d'esquerres. Ara hauran d'estructurar-se. I nosaltres ja col·laborem amb ells.