A les nits d’estiu, els insectes surten més dels amagatalls. Per això, la família de Jean-Charles Grange va sortir d’excursió al Puigmal. Van arribar fins al cim de la muntanya, a 2.909 metres. A 2/4 de 10 del vespre, van baixar amb la intenció de passar la nit prop de l’estació depuradora. La idea de Grange, un entomòleg, era passar-hi la nit per observar els insectes nocturns.
Eren l’home, la dona i els dos fills, de 10 i de 13 anys. Mentre cercaven la vida que vibra amagada sota de les herbes, van sentir els crits de les marmotes. Són uns mamífers rosegadors de mida mitjana, una mica més grossos que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut. Viuen a l’alta muntanya i serveixen d’aliment dels llops.
Es van preguntar què passava. Tot seguit van veure la imatge d’un llop que caminava. L’animal es va situar entre dos pins a uns 20 metres de la família i durant aproximadament una vintena de segons se’ls va quedar mirant.
«No us moveu!» , va dir Grange als nens. Això no obstant, la dona duia la màquina de fotografiar a l’alçada del coll. Va alçar l’aparell i va prendre la primera imatge del llop. Més tranquil·la perquè l’animal no amenaçava, va donar la màquina al seu home, Jean-Charles Grange (membre de l’Associciació Rosellonesa d’entomologia), qui va fer més fotografies, que ha publicat el diari L’Independant. Tot seguit, el llop es va girar i va marxar muntanya amunt, entre els pins i va desaparèixer.
La família va restar una estona sense alè fins que va decidir emprendre el camí de retorn al lloc on passaven les vacances. Un cop situats van deixar passar uns dies i tot seguit van donar la notícia i les imatges a la premsa i les televisions del sud de França, les quals se’n van fer un gran ressò.
Consultat per mitjans com el rotatiu de la Catalunya nord, France Bleu o France 3, Charles Grange va explicar que en cap moment es va sentir en perill i que l’experiència li confirma el seu compromís amb la vida salvatge. És a dir, és partidari de la presència de llops i d’ossos als Pirineus i de la conservació de les espècies salvatges a tot el planeta.
L’experiència de Grange confirma la presència de llops a la Cerdanya i el Ripollès. La muntanya del Puigmal està situada entre els termes municipals d’Er (Alta Cerdanya) i de Queralbs (Ripollès). Precisament, prop de Queralbs, el passat 21 de febrer, Ferran Jordà va poder fotografiar un llop enmig d’un paisatge nevat. El 2012, Eudald Teixidor n’havia aconseguida una altra.
Sense fronteres
El Departament d’Agricultura té constància de la presència de llops al Ripollès, la Cerdanya i fins i tot el Bages des del 2005, quan se’n van trobar els primers senyals. Es tracta d’animals provinents del nord d’Itàlia i del sud de França que des de fa uns vint anys volten pels llocs alts i amb poca presència d’humans. Han rellevat els llops autòctons, que van desaparèixer a principis del segle XX per l’ús de l’estricnina.
A més de les imatges, la presència del llop ha estat confirmada pels excrements i les predacions a d’altres animals salvatges. El 2012, van trobar excrements de llop a Vilallonga de Ter i Setcases. Un cop analitzats, van descobrir que corresponien a dos mascles. El mateix any, van detectar dues possibles predacions. A Vidrà (Osona) van trobar les restes d’un senglar i al Berguedà d’un cabirol. Ambdós animals semblava que havien estat menjats pels llops. Determinar el nombre de llops que viu en un territori és complicat, perquè són animals que recorren distàncies molt grans.
Això no obstant, ara la zona del Puigmal, on han tingut lloc les darreres fotografies és un punt, en el qual, segons els experts, la presència de l’animal es pot perllongar. Almenys és on se’ls ha fotografiat més vegades
