El mal temps està sent la tònica habitual aquesta temporada a les comarques gironines, una demarcació on bona part del turisme d'estiu arriba atret per les platges de la Costa Brava. La pluja ha aigualit una temporada que es preveia bona perquè el turisme es tornava a animar després d'anys de crisi. "Hi havia bones sensacions perquè semblava que la crisi psicològica i la real es començaven a superar i la gent tenia ganes de sortir", recorda el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero.

Tanmateix, el transcurs del juliol, que va arribar acompanyat de pluja, va frenar ràpidament les bones expectatives del sector. "Ha estat un dels juliols més dolents que recordem i malgrat que l'agost ha revifat una mica -durant la primera quinzena han augmentat les pernoctacions-, és impossible que recuperem el que vam perdre el mes passat", detalla Escudero. La Federació d'Hostaleria augura que l'agost es tancarà amb una ocupació inferior a la de l'any anterior, que va ser del 90% a la costa i del 70% al conjunt de la demarcació.

La situació tampoc és gaire millor per a restaurants i bars. "Les terrasses no poden obrir a les nits pel mal temps i això fa que hi hagi menys gent i que es consumeixi menys", assegura el president de la Federació, que lamenta que la pluja i la fred hagin estroncat un estiu que per als hotelers i restauradors havia de ser el punt d'inflexió per començar a remuntar després d'anys de crisi. "La gent es queixa moltíssim perquè no s'estan fent les factures i recaptacions que tradicionalment es feien un mes d'agost".

El perfil del turista als hotels de la demarcació també ha canviat en comparació als últims anys. Antoni Escudero apunta que ha revifat el turisme nacional i no ha fallat el francès. El que sí ha punxat ha estat el mercat rus. Tot i això, Escudero assegura que aquest canvi de tendència no afecta en excés el sector ja que tot i que és un perfil de turista que fa molta despesa, no suposa un percentatge elevat en el nombre global de visitants.

Càmpings a més del 95%

L'ocupació als càmpings gironins durant la primera quinzena d'agost ha estat "bona". Ha rondat el 95% i en alguns establiments s'ha arribat al 100%. Malgrat això, el president de l'Associació de Càmpings, Miquel Gotanegra, assegura que el consum i la despesa dels turistes ha estat inferior.

Malgrat les bones dades dels primers quinze dies d'agost, els càmpings també han registrat un mal juliol. L'ocupació ha estat inferior a altres temporades i no s'ha arribat al 70%. Les pluges i també al fet que el turisme ha endarrerit les vacances dues o tres setmanes ha fet que el juliol hagi sofert una davallada respecte a altres anys. Els responsables d'aquestes instal·lacions esperen una nova davallada pel que queda d'agost ja que a partir d'avui països com Alemanya o Holanda ja reprenen les classes. Això farà minvar aquest perfil de turista, molt important per als càmpings. La previsió per a l'Associació de Càmpings és tancar el mes d'agost superant la mitjana del 85% d'ocupació.

Reserves d'última hora

Les cases de turisme rural de la demarcació de Girona compten amb les reserves d'última hora per acabar d'arrodonir el mes d'agost. Durant la primera quinzena, per exemple, les reserves omplien el 80% d'ocupació però han acabat arribant al 100%. Malgrat tot, ara afronten una segona quinzena amb molt poques reserves fetes, segons el president de l'Associació de Turisme Rural, Ramon Corominas.

"De moment, no tenim gaires reserves, esperem que si el temps acompanya puguem fer-ne més i arribar al 80 o al 85% d'ocupació", explica Corominas. El perfil del visitant a les cases de turisme rural de la demarcació són majoritàriament famílies catalanes. Aquest any, però, hi ha hagut un increment de famílies estrangeres que ha ajudat a arrodonir l'ocupació aquest agost.

L'ocupació al juliol per a l'Associació de Turisme Rural de Girona també va ser inferior a la de l'any passat. A les comarques costaneres i a l'interior van arribar a un 60% mentre que a les zones de muntanya l'índex va ser d'un 40%. Les reserves han estat sobretot per a estades curtes i amb el preu com a principal condicionant en el cas dels clients nacionals.