L'activitat sísmica ha obligat a fer obres de consolidació a l'ermita de Sant Martí de Salarça a Beget (terme de Camprodon). La capella està situada a la cresta d'un turó i assentada en un terra argilós. La inestabilitat del sòl havia provocat que les sumes de petits terratrèmols separessin les parets, s'hi fessin evident esquerdes importants i que l'edifici tendís a la ruïna. Davant d'aquesta situació Amics de l'Alta Garrotxa (entitat per a la conservació del patrimoni històric), Ajuntament de Camprodon, Consorci de l'Alta Garrotxa i Diputació de Girona van establir un conveni destinat a finançar el projecte d'estabilització i les obres.

Segons fonts de la Diputació de Girona d'ara en un mes i mig les obres estaran acabades. De moment, han consolidat la nau central, la qual amenaçava d'esfondrar-se. Van instal·lar unes barres de ferro que anaven de banda a banda de l'edifici. Així van tornar al seu llocs les parets allunyades pels moviments sísmics i van evitar la ruïna total.

Després, faran la teulada i l'estructura quedarà estabilitzada. L'actuació d'aquest any suma uns 20.000 euros, els quals han estat finançats pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Diputació. Abans, el 2013, hi van invertir 20.000 euros més, els quals van servir per consolidar la volta de l'absis i el campanar d'espadanya. Fa uns 20 anys, la Diputació ja va fer-hi treballs de consolidació.

L'ermita és una construcció romànica del segle XII. De planta petita és una mostra de les construccions medievals senzilles i dedicades a centralitzar el culte en una zona de muntanya, la qual en aquest cas era la Vall de Salarça. A finals de maig, des de fa uns 15 anys acull l'aplec de Salarça. És un trobada dedicada als cavalls i els genets. El rector de Camprodon hi fa una missa i una benedicció. L'acte s'acaba amb una arrossada.

Moviments sísmics

El Ripollès és una comarca amb molts moviments sísmics per sort de petita importància. En el decurs de la darrera dècada se n'han notat uns 500. Els més importants dels darrers anys van arribar a 4,0 graus a l'escala Richter. Això no obstant, la majoria van de 0.2 graus a 2,4 graus i no són percebuts per la gent. A vegades, si es de nit i les persones estan despertes són percebuts. El més important enregistrat al segle XXI, va tenir lloc al 2004. Quan un sisme amb epicentre a Queralbs. va ser notat a tot el Ripollès i a bona part de Catalunya. Va provocar esquerdes a edificis de la Vall de Ribes, desprendiments de guix i desplaçaments de xemeneies.

El 2004 va ser l'any amb més activitat sísmica. Es van enregistrar 207 moviments de terres. Després del 2004, la baixada va ser notable. Per exemple al 2005 n'hi vann haver 56, el 2007 van ser només 12 i el 2012 n'hi van haver 62.

Dels del 2012, en destaa un de 2,2 graus que va tenir l'epicentre a Ogassa. Tot i que els veïns de la localitat minera no van notar res, els de ls poble veïns sí. Així doncs, va ser percebut a Sant Pau de Segúries, on una veïna que estava desperta per causa del seu nadó va testimoniar que al voltant de les 2 de la nit va sentir un fort soroll. "Com si s'obrís una porta metal·lica", va dir. Això no obstant primer va atribuir-ho al pas d'un camió, però va notar que es movien objectes. El mateix moviment va ser notat a Sant Joan de les Abadesses.

A l'abril del 2014, en va tenir lloc un a la Vall de Camprodon. Amb epicentre a Rocabruna (a poca distància de Salarça) el moviment va arribar fins als 2,9 graus a l'escala Richter. El moviment no va provocar cap trucada als serveis d'emergències. Això no obstant, va ser percebut per veïns de Beget, Font-rubí, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries. La causa és que va tenir lloc a les 8,53. Una hora del matí, en la qual l'activitat laboral encara no estava en un punt àlgid.

Din d'un context històric, el moviment de terres més greu que hi ha hagut a Catalunya va tenir l'epicentre a Camprodon. Va assolir una magnitud de 6 graus. Va tenir lloc pel febrer del 1428 i va ser una catàstrofe molt greu. El desastre va provocar uns 200 morts a Camprodon, 100 a Puigcerda, 18 a Castellfollit de la Roca i va arrasar Queralbs i Tortellà.