Localitzen cinc espècies de mol·luscos mai detectades abans a les illes Medes

Els mostrejos fets a les illes Medes pel Grup d'Estudis Vimar (Vida Marina) durant el 2013 han permès visualitzar 56 espècies d'opistobranquis, cinc de les quals mai abans havien estat observades en aquestes illes de la Costa Brava. D'aquesta forma s'ha aconseguit ampliar el catàleg d'aquests opistobranquis, una subclasse de mol·luscos gasteròpodes que té una petxina reduïda o inexistent i una aparença similar a la d'una bavosa, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter fins a 93 espècies. Segons ha explicat el doctor en Biologia Manuel Ballesteros, "a les Medes hi ha una quarta part del total de les 400 espècies conegudes en tot el Mediterrani, i es podria arribar a les 150, i a tot Catalunya, amb les noves cites, es podria arribar a unes 220".

L'objectiu principal de Vimar és aprofundir en el coneixement dels opistobranquis, que per les seves característiques poden ser utilitzats com a bioindicadors de l'estat de conservació del fons marí, i analitzar la seva relació amb les comunitats bentòniques. Per a això fan cada any mostrejos mensuals en una dotzena de punts, entre ells el Tascó Petit, el Tascó Gros, la Cova del Dofí o l'illa Pedrosa a la costa del Montgrí, sempre per damunt dels 30 metres de profunditat.

Els opistobranquis han generat últimament molt interès per ser desconeguts i perquè la seva varietat de colors i formes espectaculars els fa molt atractius per als fotògrafs submarins especialitzats. No obstant això, aquesta vistositat "els serveix com a mecanisme de defensa, ja que amb les seves atractives coloracions adverteixen als seus possibles depredadors que són verinosos", va explicar el portaveu de Vimar, Enric Madrenas.

També es defensen assimilant substàncies tòxiques a través de la seva nutrició i "si se'ls intenten menjar desprenen un gust molt dolent que fa que el seu depredador els expulsi", indica Ballesteros.

Espècies poc conegudes

En les immersions realitzades ?l'any passat, els biòlegs van trobar cinc noves espècies, entre elles la Doto dunnei, que pot mesurar fins a 25 mil·límetres és de color crema i té una característica única: pot tenir taques en forma d'anells concèntrics entorn dels tubercles. És una espècie que es troba principalment en aigües del nord d'Europa, illes Britàniques i a la península Ibèrica, ha estat citada en el Cantàbric, Galícia, el litoral de Portugal i per l'estret de Gibraltar; la primera cita en la Mar Mediterrani ha estat en les Medes i a Tossa de Mar, totes dues a la Costa Brava.

També s'han trobat exemplars de Doto paulinae, un nudibranqui de petita talla que mesura entre 4 i 6,5 mil·límetres i té la coloració del cos blanc-groguenca. Aquesta espècie, que ha estat poc citada fins al moment, està distribuïda per la conca occidental del Mediterrani i en litoral català s'ha trobat en el Cap de Creus i Blanes, mentre que és una espècie molt rara a les Medes. La tercera espècie localitzada és la Facelina auriculata, que sol mesurar entre 20 i 30 mm., encara que s'han vist de fins a a 52 mil·límetres, el seu cos és d'aparença blanquinosa, encara que també crema i la zona cefàlica i la part anterior del dors de tènue blau amb un fons rosat. A la costa catalana ha estat observada a Cadaqués, Palafrugell, Tossa de Mar i Blanes, entre d'altres, mentre que en les Illes Medes és una espècie rara. També s'ha observat el 2013 individus de Geitodoris planata, que pot mesurar més de 4 cm., el seu cos és aplanat de color marró-rogenc i es distribueix per tota la costa Europea, mentre que a Catalunya ha estat citada en diverses localitats però a les Medes és molt rara.

Finalment, s'ha localitzat al'Estartit la presència de Jorunna tomentosa, que acostuma a tenir entre 20 i 30 mil·límetres o més, coloració grisenca amb taques marrons i està coberta per petits tuber?cles amb espícules que sobresurten. Es distribueix per totes les costes europees, encara que a les catalanes no és gaire freqüent. Els responsables de l'estudi conclouen que la biodiversitat present en les Illes Medes canvia al llarg de l'any, sent juliol i agost els mesos en que va ser major el 2013 i que l'augment de la biodiversitat correspon a la finalització de l'hivern.

Aquest projecte d'investigació va ser impulsat pel biòleg Alex Lorente, qui va ser el tècnic respon?sable del Parc fins l'estiu del 2012, quan va morir durant una immersió.