Si abans la dona adúltera havia d´estendre una peça de roba concreta a una hora convinguda i esperar que l´amant en qu?estió s´adonés de l´acció, avui cometre una infidelitat és insultantment més senzill. Només cal asseure´s davant l´ordinador, connectar-se a una pàgina d´infidelitats i esperar que davant les pupil·les de l´usuari aparegui la foto d´un home/dona apetible. Llavors, només intercanviant un parell de correus en què s´acordi dia, lloc i hora, pot tenir lloc la trobada sexual.
Leli Camps, psicòloga clínica i cap de sector de la xarxa de Salut Mental de l´Institut d´Assistència Sanitària (IAS) al Gironès i Pla de l´Estany, afirma que d´infidelitats «n´hi ha hagut tota la vida, però actualment sí que moltes es fan a partir d´aquestes pàgines». En aquest sentit, Camps explica que en la gran majoria de casos la persona que comet la infidelitat ho fa en un context de crisi de parella, de malestar intern o de crisi econòmica. «Qui fa la infidelitat sovint és perquè hi ha alguna cosa de la seva vida en parella que no va bé, tot i que també hi ha casos en què la gent ho prova per curiositat», afirma aquesta psicòloga gironina.
En això coincideix María Ángeles Martínez, psicòloga clínica, especialitzada en teràpies de parella, quan assegura que les parelles que s´adrecen a la consulta quan s´ha produït una infidelitat a través d´Internet, molts cops estaven bé amb la seva parella abans de la relliscada: «l´infidel, a vegades, entra en un portal de cites no pas perquè estigui malament amb el company, sinó per pura morbositat. La morbositat fa que ho provin, s´hi enganxin, i fins i tot n´hi ha que fan cent quilòmetres per fer un clau», assegura. Evidentment, també hi ha parelles que estan en una situació delicada i «quan un dels dos se sent sol i cansat, el més fàcil és conèixer gent a través de la xarxa».
Més facilitat per conèixer
Camps reconeix que en aquests portals de cites la facilitat per conèixer algú és màxima. «Et permet crear mesures de protecció, de manera que si t´interessa algú fas un pas més, i si no ho deixes estar».
Arturo Argelaguer, psicòleg clínic especialitzat en teràpia de parella, coincideix amb Camps i declara que aquests portals proporcionen «rapidesa i facilitat per accedir a gent superconcreta, que busca el mateix que l´usuari». Segons Argelaguer, la xarxa «potser no ha fet que hi hagi més infidels avui que abans, perquè qui vol fer el salt a la parella ho acaba fent, però sí que ha permès que tot sigui molt més ràpid i senzill». Argelaguer afegeix que les persones que es connecten a aquestes pàgines «solen buscar només sexe i relacions esporàdiques, no cerquen cap relació sentimental estable ». El psicòleg insisteix que, quan un recorre a aquestes pàgines per conèixer gent nova, «vol dir que ja hi havia problemes de parella, que poden desembocar en la infidelitat».
Martínez, que fa deu anys que atén parelles, assegura que a dia d´avui tenen els mateixos problemes que fa una dècada. «bàsicament la manca de comunicació». Camps subratlla que en alguns casos la infidelitat on-line sorgeix en persones a les quals els costa relacionar- se i són insegures. «La comunicació a través d´internet és més fàcil que cara a cara».
El sexe no és l´única motivació que troben els «infidels 2.0». Camps explica que aquelles infidelitats que fan més mal i que deixen una ferida més gran en parella són aquelles que tenen un component emocional. «Les infidelitats més doloroses són les emocionals. I aquestes no necessàriament han d´estar relacionades amb el sexe. A vegades potser ni arribes a conèixer en persona a l´home o dona que has conegut, però veus que connectes i hii acabes creant un vincle emocional». Camps també alerta que «en alguna situació de malestar algú s´ha arribat a enganxar a aquest tipus de pàgines creant una addicció de la qual costa sortir-ne».
La psicòloga María Ángeles Martínez aporta més dades sobre la qu?estió. Afirma que una de les principals diferències entre les infidelitats de fa una dècada i les actuals és la immediatesa: «ara, el primer dia que es connecten a una pàgina de cites ja poden quedar amb algú en una ciutat que no sigui la seva i tenir una aventura discreta. Abans tot era molt més lent i prudent».
La psicòloga clínica també ha vist canviar la proporció de dones que són infidels; segons ella, «abans hi havia més homes infidels que dones, almenys que se sabés, i avui dia, en canvi, estem al 50%-50%». Martínez detalla que «avui elles es creen un perfil en aquestes pàgines de cites i de seguida veuen com algú les afalaga. Això enganxa, malgrat que aquests afalacs no sempre són sincers, com tampoc no ho són, moltes vegades, les fotos que pengen elles».
La part positiva
La cap de sector de Salut Mental del Gironès i el Pla de l´Estany afirma que a la seva consulta aproximadament un 40% de les crisis de parella són per infidelitats a través d´aquestes pàgines. Tanmateix, Camps assegura que aquestes pàgines no tenen per què ser negatives a l´hora de trobar parella «sempre que s´utlitzin amb seny». En aquesta línia comenta que de la mateixa manera que les agències matrimonials, les pàgines de cites poden ser un mitjà efectiu per trobar la mitja taronja.
«El perfil d´usuari d´aquestes pàgines -siguin infidels o no- és el d´una persona d´entre 30 i 40 anys separada, possiblement amb fills, que ja ha passat pel dol de la ruptura ». Tanmateix, també hi ha moltes persones joves -nois sobretot- amb problemes d´inseguretat i por al rebuig que troben a través d´Internet un canal més segur per comunicar-se i trobar algú amb els seus mateixos gustos i afinitats.
