Les filtracions, els judicis paral·lels o les violacions dels secrets sumarials s'han fet més fàcils gràcies a les noves tecnologies, les xarxes socials i Internet, per la qual cosa és necessari establir una legislació sobre aquests temes per tal de garantir la imparcialitat i discreció dels processos judicials. Aquesta és la conclusió de la tesi doctoral de Pere Simon, advocat i professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, que en la seva feina ha reflexionat sobre la incidència de les TIC en el procés penal.
El lletrat recorda que un informe pericial de la policia sobre un greu accident ferroviari es va donar a conèixer a través del portal web d'un diari abans que el jutge que instruïa el cas hagués tingut coneixement del seu contingut, amb la qual cosa es va vulnerar el secret de sumari i els drets de les persones imputades. Aquest només és un cas més entre els que demostren que l'ús que es fa de les TIC en l'àmbit processal "posa en dubte les garanties necessàries per a la celebració d'un judici just", segons Simon, que reclama modificacions en la legislació per evitar situacions similars.
La tesi amb la qual s'ha doctorat Simon, titulada "Les Noves Tecnologies i el règim constitucional de les parts en el Procés Penal. Publicitat, secret i protecció de dades personals en perspectiva comparada", l'han dirigit els professors Miguel Ángel Cabellos, Xavier Arbós i Anna Maria Pla. En aquest treball, l'autor ha analitzat les característiques de l'univers digital i la forma com aquest ha afectat els drets i els interessos legítims en el procediment penal, i que "comporten canvis en la mesura que els drets s'exerceixen, avui, en un espai públic molt diferent del món modern en el que va néixer el constitucionalisme".
Per solucionar el problema, almenys en part, Simon proposa incorporar algunes de les disposicions que han estat adoptades per altres legislacions que ha estudiat, com la nord-americana, la canadenca, la suïssa o l'anglesa, que regulen "els problemes que susciten l'ús de les TIC en l'àmbit de la publicitat, el secret i la protecció de dades en el procés penal". Segons Simon, les filtracions del procés es produeixen "quan es tracta de casos amb un elevat interès públic", en els quals el secret de sumari de les lleis processals penals mai es compleix.
La tesi demostra que, encara que no es tracta d'un problema nou, les TIC l'han ampliat de forma "notabilíssima", i que la subsegüent hiperpublicitat dels judicis no s'emmarca en el principi de publicitat processal. A més, afecta a totes les parts del procés penal, des de la instrucció a la sentència. "En la fase oral del judici, els problemes amb les TIC s'agreugen", segons Simon, perquè es tracta d'una fase en la qual la celebració del procediment reclama "una absoluta discreció".
L'exemple dels testimonis
El jurista posa l'exemple del torn de testimonis, quan aquests no poden saber què declaren uns i altres perquè, si ho sabessin, podrien alterar les declaracions.Però l'ús que es fa de les noves tecnologies fa possible que en tot moment se sàpiga el que passa i el que es diu dins la sala, malgrat les normes que puguin establir els jutges per impedir-ho, com són la prohibició de fer fotografies o gravacions.
Segons l'autor de la tesi, un efecte col·lateral de la filtració de la informació és l'aparició de judicis paral·lels en els mitjans de comunicació, "el que acaba en un linxament mediàtic d'un o més dels participants en el procés per part de l'opinió pública, que manifesta les seves opinions a través de les xarxes socials, amb la consegüent pressió sobre el jutge i els magistrats, que són els que han de decidir". Segons la tesi, no hi ha un responsable únic de les infraccions, però reconeix que a vegades són els periodistes presents a la Sala els que trenquen les normes i altres "magistrats que, fent ús de les TIC, vulneren la llei quan filtren el que passa a la sala".
En referència a les filtracions que aprofiten la potència de les xarxes socials per a la seva difusió, Simon considera que el fenomen és un nou procés molt complex, de comunicació pública obert a tots, en què la publicitat automàtica dels continguts que es difonen a Internet elimina els intents de censura prèvia governamental, fet que "ha de tenir necessàriament una valoració positiva".
Simon adverteix que la majoria de casos en que té lloc una fuita d'informació estan relacionats amb processos amb un fort component polític. En aquest sentit, el jurista opina que amb l'avantprojecte de nou codi processal penal s'obre "una oportunitat per resoldre la qüestió".
