«Un préssec mitjà, el pagès en cobra 0,04 cèntims. Preu a l’hospital Trueta: 2,90 euros». Amb una foto i aquest comentari penjats a les xarxes socials l’agricultor gironí Pere Puigbert va aprofitar per denunciar els elevats preus que alguns establiments fixen a l’hora de vendre peces de fruita. Puigbert va explicar que sempre que pot fa públics aquests casos del que ell considera una injustícia, i que en el cas del centre sanitari gironí aprofitar per denunciar «un preu excessiu per un sol préssec».

En aquest sentit, va subratllar que si bé un pagès cobra aproximadament quatre cèntims per la peça de fruita que recull, el cost més o menys just que paguen els consumidors quan van als bars o restaurants és d’aproximadament un euro o un euro i mig. «Per això, quan vaig veure que a la cafeteria de l’hospital Trueta el préssec valia allò vaig pensar que era excessiu: el preu per quilo d’aquests préssecs hauria estat de 17,50 euros!» afirma.

Puigbert va aprofitar així per denunciar un fenomen que es repeteix en alguns establiments afirmant que «generalment en hostaleria hi ha la tendència a vendre la fruita massa cara. Hi ha llocs que no, però en algunes ocasions el preu és desorbitat».

Un exemple que va posar és el dels sucs de taronja, tot i que en aquest cas malgrat que un d’ells et pot costar quatre euros «encara poden estar mig justificats alguns dels preus que es paguen ja que hi ha un procés d’elaboració».

En canvi, en el cas de la fruita, «els preus són exagerats i no s’entén que es paguin igual que per exemple un recuit o un altre postre elaborat». En aquesta línia, considera que els preus de les fruites com a mínim haurien d’estar equiparats al de productes com el dels iogurts o els flams.

La diferència de preus des que el pagès ven la fruita fins que aquesta arriba al consumidor ha estat sempre motiu de debat. Els agricultors han denunciat en múltiples ocasions que perceben una quanitat molt petita pels seus productes i que això els aboca a una agricultura de subsistència. Molts d’ells assenyalen les grans cadenes distribuïdores com a responsables de la diferència de preus.

Un problema estructural

El problema de fons és estructural en el sector i no només afecta els productors gironins sinó també els de tota la Unió Euopea. Recentment, el sindicat Jarc-Coag va reclamar al Ministeri d'Agricultura i a la Unió Europea una profunda revisió del sistema de gestió de crisi greu per afrontar les brusques caigudes de preus de les produccions hortofructícoles, com la que està patint el sector de la fruita d’os i la poma en aquests moments.

Les dades oficials van xifrar al juliol en un 25-30% la caiguda de les cotitzacions respecte a la mitjana de les últimes campanyes. Tant és així, que els préssecs cotitzen a 0,20- 0,25 euros el quilo, molt per sota dels costos de producció (de mitjana per sobre de 0,45 euros el quilo). Els sindicats com Jarc-Coag vénen reclamant històricament la reforma del sistema de gestió de crisi, que segons asseguren les organitzacions agràries, «des de la seva modificació el 2007, no va servir per a la finalitat per la qual fou creat». A la ineficàcia de les mesures actuals se suma la infrautilització d’aquestes per part de les Organitzacions de Productors (OPs).