Ecologistes en Acció va presentar ahir el seu informe anual Banderes Negres 2014, on s'identifiquen els 23 punts negres del litoral de Girona. L'informe analitza l'estat de la costa mostrant la degradació i les amenaces que pateix i n'assenyala els responsables i implicats en el procés de destrucció. L'entitat destaca el nou projecte de Ferran Adrià, El Bulli Foundation, un complex de 4.000 metres quadrats situat a l'entorn natural de cala Montjoi.
A l'informe critiquen que aquest projecte vulnera la normativa vigent del plantejament urbanístic, territorial i mediambiental de Catalunya. Afegeix que afecta una desena de normatives, entre elles la llei d'espais naturals; la llei de protecció del Cap de Creus, el pla territorial parcial de les comarques de Girona, el pla director urbanístic costaner, el POUM de Roses i la directiva europea Xarxa Natura 2000.
Entre les banderes negres que es mantenen a la costa gironina s'hi troben: la Urbanització de Canyelles a Roses, la urbanització i marina d'Empuriabrava a Castelló d'Empúries, el Golf Serres i el Golf Platja de Pals i les urbanitzacions Sa Punta i Pals Mar, les urbanitzacions Sa Riera, Sa Tuna i Fornells-Aiguablava de Begur, així com la urbanització Tamariu i el continu urbanístic Llafranc-Calella de Palafrugell. També consten com a punts negres de la Costa Brava: la urbanització La Fosca, Marina-Port de Palamós i els abocaments de la Platja El Castell, tres dics i dos espigons a la platja de Sant Antoni, la urbanització Cap Roig, la urbanització de S'Agaró i Marina de Port d'Aro.
La urbanització de Canyet de Santa Cristina d'Aro, la de Santa Maria de Llorell de Tossa de Mar, les Canyelles, Martosa i Montgoda de Lloret de Mar, així com la de Santa Bàrbara de Blanes i els dics i esculleres a Sant Martí d'Empúries, tanquen la llista dels 23 punts negres del litoral gironí.
Impactes mediambientals
Ecologistes en acció a més, ha atorgat tres banderes negres que afecten tot el litoral: la nova llei de costes i el seu reglament, les prospeccions sísmiques d'hidrocarburs i la regeneració de platges. Del projecte Seabird explica que el gener de 2013 Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona va fer públic un estudi d'impacte mediambiental denominat "Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears". La prospecció sísmica que estava programada tenia el punt més proper de la costa gironina a 13 quilòmetres de distància del Parc Natural del Cap de Creus. De moment, afegeix l'entitat, el projecte està arxivat. Pel que fa el projecte Capricorn aquest està més avançat. L'empresa "Capricorn Spain Limited" va sol·licitar dotze permisos per localitzar hidrocarburs mitjançant anàlisis sísmiques a la Costa Brava i Maresme, en una extensió que ascendeix a més d'11 quilòmetres quadrats.
L'entitat critica que les administracions posen remei a les regeneracions de les platges per motius econòmics, ja que no volen perdre turistes. També informen que no es poden eludir les conseqüències del soterrament i transformació de rieres en carrers amb aparcaments, la construcció d'espigons marins i la proliferació dels ports esportius. Afegeixen que a més dels elevats costos econòmics que suposen les regeneracions artificials, els impactes mediambientals són importants sobretot si s'extreu la sorra del fons marí, ja que es destrueixen hàbits naturals submergits.
El litoral gironí és el tercer en banderes negres a Catalunya, per davant de Terres de l'Ebre amb 17 i després de Barcelona (48) i la costa tarragonina, amb 26.
