diumenge DIETARI

Coincideixo a l'AVE amb un extinent d'alcalde de Figueres. Tots dos anem des de Barcelona fins a l'estació de Figueres-Vilafant. Ens posem a parlar a Girona però la conversa dura 9 minuts, que és el que triga el tren a fer el trajecte entre les dues ciutats gironines. L'estació de Vilafant, decorada amb bigotis dalinians, és plena de gent. És un èxit. L'expolític m'explica que encara hi ha molts veïns de la Ciutat dels detalls, eslògan ?encu?nyat durant el "vilisme" (Santi Vila), que critica amb duresa que l'estació no es fes al mig de la ciutat.

Evidentment, és gent desinformada que desconeix diverses coses: Si s'haguessin posat molt pesats en fer-la al mig de Figueres, hauria estat l'excusa perfecta perquè l'Alt Empordà es quedés sense estació. Això en primer lloc. En segon lloc, resulta que és l'única ciutat no capital de província que té parador d'alta velocitat, exceptuant el greu error de Tarragona, que la van construir al mig del no-res. L'estació de Figueres-Vilafant té un greu defecte, que és la caòtica connectivitat amb la traça urbana, un error que la Ciutat dels detalls no ha sabut corregir per la covardia política d'afrontar la construcció d'una gran avinguda.

Continuarem insistint.

diumenge mosquits

Aquests dies, a les comarques de Girona, un munt de gent es queixa de ser autèntics coladors perforats per mosquits molt ?agres?sius. És culpa de la humitat, l'hàbitat perfecte per a aquests insectes.

Certament, feia molts anys que no n'hi havia tants. I no per absència d'humitat. És difícil de provar la relació, però coincideix amb uns anys d'una activitat molt menor del Centre de Control de Mosquits per una caiguda sense precedents de pressupost.

dilluns Delegacions i subdelegacions

Els òrgans de l'Estat a Catalunya són percebuts pels catalans com un instrument colonial i repressor. Normal! En realitat, no fan massa cosa més. Llanos de Luna ha aconseguit retornar l'esplendor dels vells governs civils que la democràcia s'havia endut. Perseguint ajuntaments per no posar banderes, demandant alcaldes que cedeixen dades del padró, i impulsant altres activitats més subterrànies. En canvi, no transcendeix res positiu, entre d'altres coses perquè no fan res positiu. Fa anys que no tenen cap competència de gestió. De fet, es mantenen en el paper de llegats romans. A què punyetes es dedica, per exemple, el subdelegat del govern a Girona? De fet... Com es diu? Ni ho sé. Tampoc tinc la curiositat suficient per prendre'm la molèstia de canviar de pantalla de l'ordinador per buscar-ho a Google.

Mantenir aquesta estructura va ser un dels grans errors de l'Estat, que hauria d'haver cedit tota la gestió i representació a les autonomies (a la Generalitat).

dimarts Gauloises derrotats

Fa anys que els estancs i la venda de tabac no són cap negoci al Rosselló. La proximitat a la barata Espanya els ha arruïnat, al mateix temps que ha creat més d'un imperi a la Jonquera. Quasi han desaparegut de l'hàbitat rossellonès el fumador de Gauloises, una marca de tabac que ret homenatge al mític poble gal. El secretari d'estat del pressupost de la República ha decidit dictar una ordre que prohibeix passar d'un costat a l'altre de la frontera (pel tabac resulta que sí que hi ha duanes) més de 4 cartrons de tabac. Fins ara en podien passar 10. La prohibició va acompanyada de sancions de fins als 750 euros.

Una prohibició, sigui dit de passada, que és una veritable estupidesa perquè ja no hi ha controls policials fronterers fixos i els puntuals són molt puntuals.

dimecres Independència en castellà

Els promotors de la independència -no em refereixo als promotors de la consulta- haurien de deixar clares les postures sobre una por que circula amb força. Em refereixo a les llengües. No són ni un, ni dos, ni tres. El meu poble és un laboratori sociològic de primera magnitud perquè una part important de la població prové de la llunyana immigració. Són uns quants els pares (dic pares perquè els fills majoritàriament són independentistes) que verbalitzen pors. Una pregunta molt reiterada és "què significarà la independència per a aquells que parlem castellà?". Un o dos anys enrere únicament es feien aquesta pregunta. Ara, en canvi, s'estan convertint en detractors de la independència perquè no troben respostes.

Això és el que passa quan un procés d'aquestes característiques es limita al sí o no, sense explicar el després. Ens sabem de memòria què ens espera als catalans si continuem dins d'Espanya. En canvi, la independència és plena d'interrogants. I a molta gent les incerteses els generen pànic.

Dijous v somrient

Els milicians polítics i intel·lectuals que combaten la consulta de novembre tenen autèntics sobresalts quan comproven com -no quants- es comporta la gent que avui defensa el dret a votar formant la V. La jerarquia dominant espanyola sempre ha volgut guanyar esclafant i humiliant. Ho diu la història. No està acostumada a les revoltes desarmades i somrients i espera que qui la desafia com a mínim tingui molta por.

La seva reacció davant la V d'avui recorda el Neró de Peter Ustinov, a Quo Vadis, embogit i cridant a la sorra del Coliseu romà perquè els cadàvers dels cristians morts pels lleons i gladiadors mostren cares somrients. El Cèsar els aniquila però només troba cadàvers feliços.

La V plena d'avis, pares, nens i gossos amb estelades, amb cares somrients i actitud festiva, embogeix els anticossos d'un Estat que busca la rendició humiliant i sense condicions d'aquells que demanen votar.

Divendres Propaganda policial

Hi va haver un moment que la policia feia propaganda constant de la gent que enxampava conduint a altes velocitats. En altres moments difonia, dia sí i dia també, notes de premsa de gent que conduïa amb índex molt elevats d'alcohol en sang (amb uns pedals increïbles, vaja!). També feien el mateix amb els constants robatoris de coure de catenàries i instal·lacions elèctriques... Hi ha un munt d'exemples, com un de molt actual. El de plantacions de marihuana. Quasi cada setmana, els Mossos d'Esquadra envien una nota de premsa amb totes les plantes de marihuana que descobreixen i comissen. Aquesta setmana, n'han trobat 1.400 en 6 operacions policials a les comarques de Girona i el Bages. Semblen atacs de transparència de la policia, quan en realitat és propaganda. Utilitzen estratègicament els mitjans de comunicació per crear atmosferes i intentar rebaixar puntes de delictes, faltes o fenòmens.