La Universitat de Girona serà pionera en l'estudi de la transparència i el bon govern. La Facultat de Dret va acollir ahir la presentació del Centre d'Estudis que tractarà de difondre i donar a conèixer les millors pràctiques. L'advocat i exdiputat Josep López de Lerma serà el director, que té el suport de la Càtedra de Cultura Jurídica.
En l'acte inaugural es va donar a conèixer que durant el curs ja s'oferirà un màster d'especialització per a polítics i funcionaris amb l'objectiu de donar eines perquè la transparència i el bon govern pugui tenir una aplicació pràctica i real que arribi al ciutadà. Com va explicar el responsable del centre d'estudis, Josep López de Lerma, té a veure amb la necessitat que el "el Dret el subjecte impulsor i regulador d'una governança del sector públic i del sector privat regida pel principi democràtic". López de Lerma que en un món global ple de canvis "no vol saber res d'opacitats". Va remarcar que "el bé comú i la submissió a les lleis segueixen essent causes alhora que fins d'una societat moderna regida per la singularitat i per la diversitat. La transparència i el bon govern es converteix, així, en garant de drets i recordatori dels deures".
L'advocat i exdiputat de CiU va advertir que l'Estatut d'Autonomia va ser un dels primers estaments a l'Estat espanyol en transposar les directives europees sobre transparència. Tanmateix va advertir que no es farà prou amb tenir les lleis o la voluntat. Va posar l'exemple "d'un ajuntament de l'àrea metropolitana" que apareixia com dels primers del rànquing i que pocs dies després va ser imputat i apartat el seu alcalde per un cas de corrupció.
López de Lerma va remarcar que precisament per això, el nou centre té per objecte l'estudi, la difusió i l'enfortiment de la transparència i el bon govern que enllacen amb els de legalitat i seguretat jurídica.
L'advocat gironí va remarcar que "amb els rànquings es mostra el vernís i nosaltres volem anar a la fusta". Per això, en aquest marc, també es pretén formar i capacitar responsables polítics, socials i econòmics, funcionaris i assessors de les administracions públiques, cambres de comerç, sindicats, patronals, partits polítics, associacions i fundacions, adjudicataris de contractes públics, empreses, etc. que es troben obligades per llei a ser transparents en les seves organitzacions i actes, i fer-ho implementant l'autotutela i l'autoavaluació.
Canvis en vint anys
Per la seva part, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va recordar com l'evolució tecnològica ha fet canviar les necessitats de transparència de la societat. Va alertar però que el fet que 20 anys després de la popularització d'Internet es creï ara el Centre d'Estudis és una prova que "no som prou transparents i no ho fem prou bé".
El màxim representant municipal també va concretar que en el futur els governs hauran de "ser transparents sí o sí" i va indicar que "no és una qüestió de compromís polític, sinó de necessitat que ha de tenir unes conseqüències pràctiques per al ciutadà".
L'alcalde de Girona també va agrair la creació del centre perquè en molts casos ajudarà a portar a terme la millora de l'administració "Més enllà de la bona voluntat, que hi és, moltes vegades no sabem com fer-ho", va admetre. I va recordar que havia demanat ajuda a l'Oficina Antifrau per formar treballadors de l'Ajuntament de Girona per tractar de ser més transparents.
