L´exconseller d´Economia pel PSC, Antoni Castells, va lamentar que s´hagin incrementat els moviments tacticistes dels partits catalanistes arran de la celebració de la consulta del 9 de novembre. Castells també considera que s´està entrant en el debat de la independència i que això debilita el front sobiranista. L´exdirigent socialista va considerar un «greu error passar de pantalla» i avisa que encara caldrà tornar al consens entre totes les forces per reivindicar una consulta vàlida.

Antoni Castells va participar ahir en el cicle 'Diàlegs x Girona' coorganitzat entre Fòrum Cívic i Moviment Catalunya, amb una conferència sobre «El futur de Catalunya: projecte nacional i ambició de país». L´acte va ser presentat per Pia Bosch, cap de l´oposició a l'Ajuntament de Girona. Bosch va destacar que Castells ha format part activa en els darrers anys dels qui han volgut fer sentir la veu del socialisme catalanista. La trobada es va celebrar a la Mercè, amb unes 30 persones entre el públic, entre els quals destacaven dos exconsellers més: la diputada Marina Geli i l´exdiputat al Congrés Joan Manuel Del Pozo.

L´exconseller d´Economia va explicar prèviament que «ens trobem en un moment important que té elements d´alegria, de decepció i també d´acceleració i que això comporta «coses positives i negatives». Va lamentar que «en aquest país sembla que a cada passa ens ho juguem a tot o res i no és així. Sovint surt el tacticisme en lloc de parlar de visió estratègica», va afirmar.

Castells va criticar que es vagi cap al debat independentista perquè considera que no és el millor per avançar. En aquest sentit va advertir que l'èxit de la votació del 9N dependrà dels resultats i de si permet avançar «cap a l'objectiu». L´exconseller d´Economia va explicar que no està segur que aquesta votació «sigui el més encertat», després de considerar que les claus de la consulta seran el grau de participació i el reconeixement internacional.

Castells va aprofitar la conferència per explicar que la fi del consens constitucional a Espanya coincideix també amb la fi de 150 anys d´història del corrent central del catalanisme que defensava més autogovern i poder canviar Espanya des de dins. Segons Castells, la sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut va significar l´acta de defunció de totes dues idees», malgrat admetre que era una defunció que s´anava intuint des de mitjans dels anys 90.

Va indicar que el sobiranisme s´ha convertit en el corrent central del catalanisme polític perquè s´ha demostrat que «Espanya no vol pactar res». Malgrat això també va advertir que en el cas que ell mateix hagués de votar en un referèndum sobre la independència escolliria la via de la separació contra un «estat franquista o contra una oferta de federalisme dels que mai han cregut en el federalisme». «Davant una oferta de pacte bilateral entre Catalunya i Espanya, m´ho pensaria», va dir Castells.

L´exconseller es va mostrar escèptic sobre la necessitat de realitzar la votació del 9 de novembre atès que no és vinculant ni és la que es va proposar, però va subratllar que, ara que s'ha convocat, el millor és que serveixi per avançar i no retrocedir, i va desitjar que «tant de bo sigui un èxit».

Tot i això, , Castells va manifestar que davant l'actual situació «és bastant inevitable anar a unes eleccions» perquè no es pot celebrar una consulta com correspon, i ha considerat que la convocatòria de comicis és la forma més fiable perquè els ciutadans s'expressin.

Castells va afegir que és partidari d'unes eleccions plebiscitàries, si això suposa que les formacions es presentessin amb «un punt en comú», amb la finalitat de tenir un mandat per negociar un referèndum independentista. Precisament per això, va tornar a incidir en el fet que l'objectiu «encara és la consulta i no la independència», atès que, segons ell, seria un error passar d'una cosa a una altra, al mateix temps que va destacar que no es planteja participar de nou en un projecte polític.