El vertader debat polític i jurídic sobre la independència encara està per arribar. Almenys així ho van considerar quatre professors universitaris convocats per la Universitat de Girona en un cicle sobre el procés sobiranista a Catalunya. El punt d'arrencada d'aquest debat serien unes eleccions plebiscitàries, atès que fins ara les propostes s'han discutit sense informació fidedigna, sobre les possibles conseqüències d'una secessió respecte d'Espanya.
El professor Tomás de Domingo, de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, va considerar que uns comicis en els quals la independència aparegui clarament en el programa dels seus defensors i sigui votat pels ciutadans aclariria els suports de la societat catalana a aquesta tendència.
El catedràtic Javier Pérez Royo, de la Universidad de Sevilla, va reclamar "una clarificació dins del sistema polític català en aquest tema" i va assenyalar que una majoria sobiranista en unes eleccions territorials va ser el que va donar pas al referèndum d'Escòcia. Va considerar que "a Catalunya mai no s'han produït unes eleccions que giressin sobre un debat independentista", i va opinar que "aquest hauria d'haver estat el primer pas".
L'expert en dret constitucional va apuntar a una falta fins ara de "voluntat de debat" sobre la independència i va assenyalar com a responsable CiU, "que no ho ha plantejat mai" en uns comicis.
Altres dos intel·lectuals convidats van ser Ignacio Sánchez-Cuenca, de la Universidad Carlos III, qui va destacar la dificultat de negar-se a una consulta per raons democràtiques, i va rebutjar que les jurídiques siguin suficients.
El doctor en Ciències Polítiques i Sociologia Miguel Ángel Quintanilla, de la fundació FAES, va rebutjar que "votar sigui sempre" la millor forma de solucionar els problemes i va defensar a Catalunya "el consens com a forma superior al vot plebiscitari".
