diumenge DIETARI

A les urbanitzacions de Caldes de Malavella hi ha 23 cases, que no pisos, ocupades. En algunes d'aquestes només hi viuen el cap de setmana i festius. Són ocupes de segona residència. L'Ajuntament de Caldes ha decidit pressionar els bancs, que són majoritàriament els propietaris d'aquests immobles embargats o el que sigui. El consistori vol que els bancs obrin processos judicials per desallotjar aquests penques.

Una història curiosa, aquesta: El dret a una habitatge digne, confós amb el dret a una segona residència per la galta. No es tractaria de donar idees però qui sap si un dia veurem ocupar una piscina, una llotja del Camp Nou o una taula d'El Celler de Can Roca.

diumenge llistes buides

Uns partits més que altres, s'estan trobant amb moltes dificultats per repetir el mateix nombre de llistes electorals als pobles, en vistes a les eleccions municipals que s'han de fer d'aquí a sis mesos i que haurien de ser la primera gran prova de foc després del gran canvi polític que les enquestes diuen que ha experimentat el país. Dic que hauria de ser perquè segurament les primeres eleccions seran les autonòmiques.

Centrant-nos en les municipals, un polític que és o era del PSC -això avui costa molt de discernir- m'explica que els primers contactes que han fet per crear llistes no han estat gens bons. A moltes localitats ho veuen cru per tornar-se a presentar. No perquè no tinguin cap de llista, sinó perquè els costa completar les llistes. Similar però en menor mesura els passa a CiU, m'explica un càrrec de CDC. Ells tenen un problema afegit que és no saber com acabaran les coses amb Unió Democràtica. I finalment ERC, que tot i estar en el seu millor moment des de la Segona República, reconeixen que no han treballat gens bé l'estratègia de les eleccions municipals.

dilluns ADOPCIONS

Les sol·licituds d'adopcions infantils són un termòmetre força precís de la salut de les societats. I a les comarques de Girona continuen baixant. Un 40% han caigut les sol·licituds entre 2012 i 2013, ?segons dades que s'han conegut ara. Però, contràriament al que es pugui ?pensar, és un descens motivat perquè hi ha menys nens en disposició de ser adoptats i no per la caiguda de demanda. A més a més, la Generalitat no accepta noves sol·licituds fins que no es retalli la ?llista d'espera de parelles que fa temps que s'esperen perquè els concedeixin un fill.

Les dades són dades però sorprèn que en un temps de llarguíssima crisi econòmica i amb nens que pateixen alimentació deficient (pregunteu a mestres d'escoles de zones complicades), les adopcions experimentin una caiguda tan precipitada. Caldria una anàlisi més afinada.

dimarts sense mòbil

Molt encertada, per no dir del tot necessària, la decisió del Consell Escolar Municipal de Girona de prohibir l'ús de telèfons mòbils dins dels recintes escolars. Aquests ginys s'han convertit en armes més perilloses que les navalles que portaven els companys quinquis de pupitre dels anys vuitanta del segle passat. La majoria d'adolescents no tenen el criteri prou afinat i és del tot innecessari carregar a l'institut la responsabilitat com ara vigilar les activitats que fan els alumnes amb els smartphones.

La retirada dels mòbils impedirà ?-almenys a l'escola- episodis com el del vídeo, que es va fer viral, d'un ball eròtic entre dues noies estudiants de secundària de Girona. Però també els assetjaments -dins de les escoles- entre alumnes a través de xarxes socials o aplicacions de comunicació com el WhatsApp.

dimecres delay polític

L'incendi d'avui, en plena tardor, a la cala Montjoi, i els incendis de primavera, constaten un any més, que els cicles han canviat. No és un fenomen nou d'aquest any, sinó que ja en portem uns quants amb incendis fora de l'estiu.

Aquesta circumstància fa necessari que la Generalitat -la conselleria d'Interior- faci un replantejament en la lluita contra els incendis, posant més recursos d'extinció més enllà dels reforços d'estiu. Dins dels bombers ja s'han escoltat algunes veus en aquest sentit. Però la política sempre porta un 'delay', actualment molt acusat, respecte a les necessitats del país.

Dijous 25 anys de mosques

Avui s'han atorgat les moques de la informació, guardons instituïts pel col·legi de periodistes de Girona que es concedeixen a qui, al seu criteri, facilita la feina dels periodistes o la complica tot el que pot. També premien aquelles persones o entitats que fan una bona representació i projecció d'aquesta terra. Com cada any, uns contents pel reconeixement positiu i altres enfadats i recollint el premi amb un somriure forçat i fent discursos d'autojustificació o d'autosuficiència.

Les Mosques han aconseguit complir un quart de segle. Enguany ha fet 25 anys des de la primera cerimònia de lliurament. Va ser el gener de 1989 (es premiaven els actors del 88). La cerimònia es va fer a l'aleshores nou hotel Sol (actual Melià). La Mosca Verinosa (hi havia un guardó que es dia així) la van donar a Joaquim Nadal i la mosca de Sant Narcís, a l'assemblea que volia salvaguardar Sant Daniel. L'altra Mosca dolenta -la Borda- la van donar a l'anomenada troica que van amagar del món a Salvador Dalí (Antoni Pitxot, Robert Descharmes i Miguel Doménech). Si no recordo malament, perquè en aquella cerimònia hi vaig anar, cap membre de la troica s'hi van presentar.

El col·lectiu periodístic era aleshores molt més reduït. Fins i tot més reduït que l'actual després de l'escabetxada de la crisi. Era un ambient que sorprenia per estantís però al mateix temps era força entranyable. Eren altres temps, altres veus però ja aleshores les mosques (dolentes) eren igual de colloneres que ara. La instauració de mosques que penalitzin va ser un encert d'aquell col·legi presidit per Narcís-Jordi Aragó. Amb el pas del temps alguns "premiats" han canviat d'actitud o han desaparegut del mapa. Opcions igual de vàlides.

Divendres la pàtria, el client

En cas d'una eventual independència de Catalunya, CaixaBank actuarà "com ha fet sempre, defensant l'interès dels nostres clients, accionistes i dipositants", diu Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank a una pregunta en relació amb el contingut d'un informe de Barclays enviat als seus inversors. Informe que sosté que CaixaBank i Banc Sabadell canviarien la seva seu corporativa a Espanya si Catalunya s'independitza i queda fora de la Unió Europea. Gortázar contesta, doncs, sense contestar explícitament la pregunta per insistir, després, a reclamar "diàleg i la negociació, tot i les dificultats per tancar un acord beneficiós per Catalunya com per Espanya".

Els bancs fa temps que no tenen pàtries, sinó clients i interessos. I La Caixa es mourà, de fet fa molts anys que s'hi mou, al compàs del seu compte d'explotació i no al de les majories democràtiques (a Isidre Fainé no el voten els ciutadans). La Caixa ja no és una entitat catalana, sinó que és un negoci planetari amb especials interessos a Espanya.