diumenge DIETARI

La sorpresa s'ha acabat, ?al?menys durant uns anys, als restaurants d'alta gastronomia, perquè la increïble revolució que han experimentat en els últims 20 anys, s'ha fet a una velocitat mai vista a cap art, sector o ofici.

Avui, als grans restaurants s'hi ha de buscar discurs, precisió, coherència i emocions, quatre conceptes que, al meu entendre, són la diferència entra la gastronomia i el menjar com a tràmit. La cuina de les sorpreses espectaculars va començar a llanguir en el moment que Ferran Adrià va decidir jubilar-se i convertir-se en llegenda perquè superar-se creativament començava a ser una quimera insuportable. El seu llegat revolucionari, que ara evolucionen centenars de milers de restaurants d'arreu del món, és aquesta cuina modernitzada, prestigiada i, alguna fins i tot, convertida en art, però cada dia amb sorpreses molt més dosificades.

Hem assistit a una revolució sobre què mengem, com ho mengem i com ho gaudim, però en canvi no ens hem aturat massa a digerir i reflexionar sobre la importància del fenomen.

diumenge la corpo

Que jo sàpiga, cap televisió del món ha influït tant en una societat com ho ha fet TV3 sobre Catalunya i els catalans. Ha influït a modelar una identitat, definir uns partits polítics diferents als de la resta de l'Estat, però també i, això és el que s'ha analitzat poc, en la manera de comportar-se dels catalans contemporanis. La televisió pública del país ens ha convertit en boletaires; castellers; aficionats a tot tipus de ginys amb motor; en diligents aficionats a les fires de la melmelada, de la carbassa o la ratafia; en esquiadors; en aficionats al folck soporífer o en tot el que s'hagi proposat l'anomenada Corpo. També ha compassat sentiments i ha fet dels nostres fills membres de multitudinaris clubs infantils. Si TV3 s'ho hagués proposat, tots els catalans seríem matemàtics o físics nuclears. Una pena!

Na es tracta de qüestionar la qualitat com a televisió de TV3 perquè és superlativa (de fet, dels pocs programes que es poden mirar a la televisió actual). Però és indiscutible que ha estat molt més que una tele.

No només gràcies a la milionada que s'hi ha invertit, que també. Caldria estudiar amb precisió la influència de TV3 sobre el ser català. La conclusió seria, segurament, que ha tingut més pes que les lleis del Parlament.

dilluns L'emperador del nord

Quan un servidor era jove (ara puc referir-m'hi en passat sense angoixar-me) i vivia a Portbou (un lloc on el tren formava part de la teva vida) ens enfrontàvem als revisors de tren però sempre des de la por i el respecte. Els consideràvem una autoritat. No tant com a l'Emperador del nord, aquella brillant pel·lícula interpretada per Lee Marvin i Ernest Borgnine, però vaja! Per la línia entre Portbou-Barcelona corria, els anys 80, un revisor conegut com Carita de porcelana que emulava Sack, el sàdic maquinista/revisor interpretat per Borgnine, que posava a ratlla els polissons. Ens tenia atemorits.

El paio era una autèntica autoritat. Actualment els revisors són les víctimes. Avui s'ha conegut la queixa d'aquest col·lectiu, que ha decidit amenaçar de no voler fer certes rutes perquè cada dia s'exposen a amenaces o fins i tot a les agressions de grups de joves polissons que es neguen a pagar el bitllet. En aquestes zones hi ha passatgers que no pugen als trens perquè passen por. Què se n'ha fet d'en Carita de porcelana?

dimarts el kamikaze

Artur Mas ha decidit xocar amb el seu avió contra la Moncloa. Està per veure si l'impacte aconseguirà enfonsar el vaixell de Rajoy o només li causarà danys superficials al teulat o a la façana. Sigui com sigui, el president Mas ha decidit convertir-se en un kamikaze, no només per l'enfrontament contra aquest partit autoritari, de tics dictatorials, que governa Espanya (ofensiva que no fa en solitari), sinó pel pèssim govern que gestiona Catalunya.

Des que CiU va tornar a governar la Generalitat, Catalunya és un país pitjor. Pitjor en salut, justícia social, medi ambient, benestar... I no només per la crisi, sinó per la mala gestió i per a la ideologia d'aquells que el President va posar i ha mantingut al capdavant de les conselleries. També això el converteix en un veritable kamikaze.

dimecres Prou de nazis

Tots aquells que utilitzen el mot nazi per desqualificar l'adversari són: 1) Ignorants 2) Manipuladors 3) Degenerats 4) Les tres coses a l'hora. I els que utilitzen simbologia nazi només són una cosa: psicòpates.

Comparar qualsevol discrepància política amb el règim homicida de Hitler hauria d'estar penat i condemanat immediatament i, en tot cas, repudiat per la gent sensata. Un règim (el nazi) i una ideologia (el nazisme) que va causar la mort d'entre 50 i 60 milions de persones no pot servir per desprestigiar un adversari.

A propòsit de símbols, el malalt que ha irromput al parlament de Catalunya, convidat pel partit d'Alícia Sánchez-Camacho, i ha fet una salutació nazi, hauria d'estar detingut i processat. Amb el nazisme cap broma!

Dijous Latifundi de marihuana

Durant el primer semestre d'aquest any els Mossos d'Esquadra han posat, a tot Catalunya, 8.424 multes per consumir porros al carrer. Són 1.882 més que durant el mateix període de l'any passat. La policia ho relaciona amb el fet que el país s'ha convertit en un monumental latifundi de marihuana.

Tard o d'hora, les autoritats hauran de prendre una determinació sobre els porros, considerats legals si només plantes un parell de plantes a casa o es consumeixen en privat i, en canvi, perseguits al carrer.

Divendres Lògica perversa

La decisió de Rajoy de tornar a impugnar el nou 9-N té una lògica demolidora si un fa l'exercici de comprendre aquests dos partits que han convertit l'Estat en la seva única raó d'existir. Es tan lògic com que si hi ha un nou nou 9-N, també ho torni a impugnar. El motiu és que totes les enquestes, fins i tot les més cuinades, apunten la voluntat d'una majoria, no dividida, de votar a favor de la independència. És lògic!

Per no ser una votació seriosa i vinculant, la gran majoria opta per castigar el més poderós, que és el malèvol govern del PP. Si fos un referèndum de veritat, tipus Escòcia, el vot seria més meditat i segurament parlaríem de percentatges diferents dels que avui mostra el CEO, que revela que una clara majoria està per la independència. Si una cosa ens demostra aquest procés, és que el PP i la seva impermeabilitat ha estat el veritable detonant. Llastimosament, el PSOE s'ha convertit, pel que fa al tema català, en una simple extensió del PP amb una mica de botox federalista.