Els ajuntaments gironins han augmentat fins un 20% els impostos directes durant els anys de crisi. Cada gironí paga una mitjana de cent euros més de manera directa als seus consistoris. Si fa sis anys es pagaven poc més de 400 euros per gironí; els impostos locals suposaven 500 euros anuals el 2013 per a cada gironí. Malgrat tot, hi ha municipis ubicats en zones del litoral o la muntanya que superen els mil euros per veí per poder oferir els serveis associats a les segones residències o al turisme.
En l'actualitat existeixen quatre impostos locals de naturalesa directa. Els tres que són exigibles a tots els ajuntaments són l'Impost sobre béns immobles (IBI), l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) i l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. L'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com les plusvàlues, és facultatiu i s'exigeix només en aquells ajuntaments que així ho estableixin. Els impostos indirectes suposen dues terceres parts dels pressupostos municipals.
L'any 2008, les corporacions gironines van pressupostar que recaptarien 312 milions d'euros, mentre que el 2013 ja es van apropar als 389 milions d'euros, un increment global del 24%. Tanmateix, l'any 2013 va ser un dels exercicis en els quals els consistoris gironins es van contenir més a l'hora de revisar els seus tributs. Així, l'augment mitjà respecte al 2012 va ser d'1,27%, quan el 2012 s'havia arribat a incrementar un 3,8% i el 2011, un 5,99%.
Davant la crisi, gairebé els 221 municipis gironins han optat per incrementar aquests ingressos. Entre els municipis que més impostos cobren per habitant es troben els ubicats en zones turístiques, o bé al Pirineu o a la Costa Brava. Així destaquen al litoral Palamós, Castell-Platja d'Aro, Castelló d'Empúries, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Llançà, Calonge i a l'interior Urús i Fontanals de Cerdanya. Tots se situen al voltant dels mil euros per veí, cosa que revela el mal finançament d'alguns municipis farcits de segones residències. En la majoria dels casos, la realitat és que tenen més residents que empadronats i l'augment sobre els impostos com l'IBI, que graven la propietat, permeten recaptar diners per cobrir la despesa que generaren els segons residents o els turistes.
Per la seva banda, cap de les grans poblacions se situa per sobre de la mitjana del 24% d'augment per habitant. Així Girona ha incrementat els tributs per IBI, IAE, automòbils i plusvàlues un 10%, mentre Figueres i Lloret de Mar arriben a superar el 20% d'increment durant els sis anys de la crisi. En el costat de la moderació destaquen Banyoles i Ripoll, que se situen entre les que menys apugen impostos. La capital del Pla de l'Estany ha incrementat els impostos directes en un 6%, mentre Ripoll ho ha fet en un 8% per cada habitant.
Malgrat que Salt és un dels municipis més poblats de les comarques gironines, és dels que es troba amb una mitjana d'impostos més baixa. Els saltencs ingressen al seu Ajuntament uns 292 euros l'any, per sota fins i tot d'altres poblacions més petites com Campdevànol, Sant Julià de Ramis o Bescanó. Tanmateix, l'Ajuntament de Salt ha augmentat el 16% els seus impostos directes i suposa 49 euros anuals més que abans de l'inici de la crisi.
La ciutat de Girona, amb més de 44 milions d'euros, ingressa un 10% de tots els impostos de la demarcació i més del doble de Figueres, que compta amb 21 milions d'euros d'impostos directes. Lloret de Mar se situa en 19 milions d'euros. Castell-Platja d'Aro, amb 18 milions i Roses, amb 17 milions, s'ubiquen just a darrere. Blanes, Olot i Sant Feliu de Guíxols es queden amb 12 milions d'euros.
