La mort també és una opció de vida

El metge forense Narcís Bardalet va pronunciar una conferència sobre l'ofici davant mig centenar de persones

07.11.2014 | 13:55
La mort també és una opció de vida
La mort també és una opció de vida

No és que mort i vida siguin inseparables sinó que s´assemblen massa. L´experiència de «35 anys, 10 mesos i 12 dies exercint de forense i centenars de cadàvers entre les seves mans permeten al director de l´Institut de Medicina Legal i Forense de Girona, Narcís Bardalet, afirmar amb aquesta serenitat que la mort i la vida, sense ser el mateix, són simètriques: «comencem els primers anys de vida dins el llit i acabem dins el llit». (No sempre).

També hi ha el suïcida, el terrorista, l´homicida, els accidents i els desastres naturals. I una figura que està forçada a veure-ho tot: el forense, que és capaç d´observar amb una única clucada d´ulls «5.308 cadàvers» que ningú sap qui són, talment li va passar al doctor Narcís Bardalet en aterrar a Tailàndia després del tsunami de 2004, com ahir va recordar a l´Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, on va donar una conferència «Conviure amb la mort, el dia a dia d´un forense», davant el més de mig centenar de persones que es congregaven a l´auditori.

La mort, que és una cosa «centrífuga perquè sempre li passa als altres», és una opció de vida per al forense. Però a vegades toca de prop, i aleshores arriba el desconcert i la mort ja no té aquella insignificança del decapitat que hom es mira amb el croissant a la mà i el cafè damunt la taula on hi ha obert el diari. És aleshores que esdevé misteriosa i inoportuna, perquè sempre arriba quan no toca, excepte per al suïcida, que és «un avantatjat» perquè escull lloc, hora, mètode i a qui destina l´última carta –si l´escriu.

El suïcidi «és dolent per la salut» però és un tabú que al doctor Bardalet el preocupa perquè de les ­gai­rebé cinc-centes autòpsies que es practiquen a Girona hi ha una mitjana de 75 suïcids l´any. Una xifra massa alta que acaba deixant molts secrets als metges forenses, que són els que sempre acaben sabent els motius... i els que han de donar explicacions.

I tenir les respostes no sempre és agradable. Sovint és dolorós, com quan els forenses han d´esbrinar les causes d´un assassinat o la manera com es va produir un accident i els familiars pregunten: va patir? «Aleshores, què, dono la resposta professional o la piadosa?». La decisió forma part del secret professional.

El dia a dia

Desentrellar la mort és complicat i a vegades s´enterren innocents com si fossin assassins. Això ha passat. No fa pas massa i Bardalet ho explica. Va ser una veïna de Caldes de Malavella a qui van trobar morta a casa juntament amb les seves dues filles. La sospita inicial era que els va donar ansiolítics i després ella també en va prendre. La veritat? El monòxid de carboni les va ofegar les tres.

La conferència era sobre la mort i malgrat que els forenses són persones «extremadament vitalistes» també s´assemblen als taurons perquè saben flairar la sang i aviat toca. «És estadística» però des de començaments d´any encara no s´ha assolit el topall de 12-15 morts homicides a la província i «toca aviat». Fa molts anys que el director forense de Girona ho comprova. Per això també es declara avorrit de la violència. Perquè n´hi ha. I molta. I ell està obligat a mirar-la cada dia a la cara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema