"Hem de tenir clar que el sector de la construcció és absolutament necessari i indispensable si volem sortir de la crisi". El secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala, va afegir que la construcció, malgrat tot, possiblement "no serà la locomotora" de la sortida de la crisi econòmica. Sala va ser l'encarregat de pronunciar ahir una conferència a la Cambra de Comerç de Girona, en el marc d'un dels actes organitzat pel Cercle d'Infraestructures.
Segons ell, l'aposta per la rehabilitació d'habitatges podria permetre arrencar la construcció. De fet, Sala va destacar que el Govern català ha convocat enguany noves convocatòries per la rehabilitació d'immobles, després d'haver estat els últims tres anys sense fer-ho. A més, va voler subratllar que a Europa, la rehabilitació suposa entre el 55% i el 60% de la feina del sector de la construcció, mentre que només el 40% restant és obra nova. En canvi, entre el 2006 i el 2008, l'obra nova havia arribat a significar el 70% de la feina de la construcció a Espanya.
Per això, Sala va valorar que en els darrers anys "s'ha mirat enfora en lloc d'endins", perquè les ciutats han crescut d'una manera expansiva. També va voler posar de manifest que la rehabilitació ha estat un àmbit de la construcció que ha mantingut l'equilibri els últims temps. "Catalunya lidera a Espanya l'activitat de rehabilitació als edificis", va assegurar Sala, que va afegir que "hi ha llocs on no hi ha aquesta cultura".
El secretari d'Habitatge de la Generalitat també va fer un diagnòstic del parc d'immobles català. Va advertir que les dades "s'han d'agafar amb pinces", tot i que les xifres assenyalen que més d'un 90% dels edificis de Catalunya es troben en un "bon estat" de conservació. Ara bé, Sala va deixar clar que l'eficiència energètica dels habitatges no és per tirar coets. "Entre 1950 i 1980, a Catalunya es van construir un milió i mig d'immobles que són una ruïna energètica, perquè tenen una qualificació que va de la D a la G", va afirmar Sala. Segons ell, es tracta d'un parc d'habitatges que generaria una inversió d'uns 8.000 milions d'euros si es fes una aposta per reduir la seva demanda energètica.
El destí de les ajudes
Sala també va fer referència ahir al destí de les ajudes per a rehabilitació. "Del 2006 al 2010, la majoria van ser per deficiències constructives", va explicar, després de considerar que els propietaris tenen "l'obligació" de fer el manteniment dels seus immobles. Malgrat tot, de moment les peticions de les convocatòries d'aquest any de la Generalitat per a rehabilitació no són per eficiència energètica. El 55% de les ajudes han estat per a l'accessibilitat, el 40% per a la conservació d'immobles i només el 5% restant per a l'eficiència energètica. "Continuem sense prioritzar-ho", va lamentar.
Per tot plegat, Sala va destacar que hi ha un mandat europeu per complir, de cara l'any 2020, sobre l'eficiència dels edificis. Així, va detallar que el Govern català treballa per aconseguir el compromís de les entitats bancàries en el finançament de la rehabilitació d'habitatges. De fet, va subratllar que es tracta d'un àmbit amb una morositat "pràcticament nul·la".
Així, el secretari d'Habitatge de la Generalitat va informar que, de moment, ja s'ha posat en marxa un pla de millora en la gestió energètica a 138 promocions -que inclouen uns 5.000 habitatges- de l'Incasòl. L'objectiu és "intentar produir un efecte domino": que després del pla impuls, creixi l'interès de la ciutadania catalana en l'eficiència dels edificis. Un aspecte en què, segons Sala, el Govern vol posar l'accent els propers anys.
