Albert Carbonell Quer

´Tornarem a tenir el discapacitat tancat a casa, amagat, sense integrar-lo a la societat´

Albert Carbonell (Girona, 1978) ha assumit la presidència de la Fundació Mifas -dedicada a les persones discapacitades-

10.11.2014 | 07:15

quan les retallades, els impagaments i els ?copagaments estan a l'ordre del dia. El president critica i demana responsabilitats per les actuals polítiques socials, educatives i sanitàries.

Que l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) els deixi de pagar el 25% del concert econòmic des d'octubre fins a final d'any, c0m ha afectat Mifas?
Ens afecta perquè no vam poder pagar les nòmines d'octubre fins al 4 de novembre i que, per primer cop, hem pagat el 75%. Hem hagut d'ajornar uns dies el pagament a molts proveïdors, entre ells càterings de residències i centres assistencials. Estem fent mans i mànigues perquè no veiem una solució clara, si no comencen a pagar el que deuen. Ha sigut la gota que ha fet vessar el vas, perquè ja ens deuen moltes coses.
Ho pot concretar?
Amb l'associativa, ens deuen 110.000 euros. Encara ha de sortir la convocatòria d'un programa del Departament d'Empresa i Ocupació per formar i insertar persones amb discapacitat. Hem guanyat el programa de Renda Mínima d'Inserció i encara no hem cobrat res. Fa un mes i mig que hem començat el d'Agències de Col·locació i tampoc sabem quan el rebrem. Ens deuen la regularització [per places d'usuaris] del centre ocupacional de Riudellots de 2013 i 2014. En canvi, la del centre de dia de Vilafant, com que era a favor de l'administració, el 2013 ens la van fer retornar de seguida i aquest any també. Quan és a favor nostre ni se sap quan ho cobrarem, quan és a favor d'ells t'ho fan retornar ràpidament.
L'impagament del concert ho ha complicat tot una mica més?
Aquest 31 d'octubre hem cobrat el 75% de la llar residència i el 75% dels centres de Riudellots i Vilafant. Això ens fa anar molt malament de tresoreria, perquè el 20 d'octubre vam pagar IRPF com tohom, que a la Fundació privada Mifas va ser de 36.000 euros. Ja sé que una cosa és Madrid i una altra Barcelona, però no es pot ajornar, ho hem de pagar.
Aquesta és la causa que hagin pagat el 75% de la nòmina als 85 treballadors de Mifas?
És clar, les pòl·lisses de crèdit ja no donen per més. Estem treballant per pagar la resta de la nòmina, però és incert. També com afrontar novembre i desembre.
Mifas es pot endeutar més?
No, perquè quan els bancs et pregunten com ho avales i els dius que amb els deutes de la Generalitat, no en volen saber res. Et pregunten quan ho cobraràs i no ho saps.
Tots els bancs actuen igual?
No, estem en negociacions amb alguna banca ètica i esperem poder obrir una línia de finançament. La banca tradicional, la que hem salvat entre tots, de moment ens ha dit que no. Però també vull dir que els crèdits ens suposen haver de pagar uns 18.000 euros d'interessos anuals, com ens va passar l'any passat. Deixem de tenir un treballador per pagar interessos de coses que ens deuen!
Quines són les seves fonts principals de finançament?
Mifas s'ha caracteritzat per tenir les seves empreses, els seus centres de treball i una participació en un centre especial de treball de Barcelona. Es van constituir per donar feina a persones amb discapacitat i per reinvertir els beneficis en la fundació, suplint les carències en serveis residencials o ocupacionals. Ara, per la crisi, ens trobem que ja no tenen beneficis. Hem passat de 400 treballadors el 2012 a 318 ara, hem tancat línies de negoci i perdut concessions.
Quines?
La zona blava de Girona i de Llagostera, el pàrquing de sota vies de Renfe, vam tancar la copisteria que teníem al centre de Girona. I en les concessions que hem guanyat a llocs com Pals o Palamós, tenim menys benefici perquè hem de ser molt competitius.
Com els ha afectat perdre la gestió de la zona blava de Girona?
Era la línia de negoci més important del Grup Mifas, tant a nivell de treballadors com d'ingressos i beneficis. Aguantava molta estructura de la fundació.
Discrepen dels criteris de l'Ajuntament en la nova concessió?
Sí. Avui dia només preval el criteri econòmic i per a una entitat com Mifas és molt difícil lluitar de tu a tu amb grans multinacionals. Podem competir en I+D, però no econòmicament perquè som una entitat sense ànim de lucre, i la prova està que a Palamós vam gua?nyar contra la mateixa empresa amb què vam perdre a Girona. Al gener estudiarem si han complert les millores que van oferir, que a mi em sembla que no. El Tercer Sector tenim un valor efegit que s'hauria de valorar: tot el que guanyem ho reinvertim en el territori i paguem impostos aquí.
Què perceben dels prop de 4.000 socis de Mifas?
Una greu preocupació per la recerca de feina, en tenim 1.532 d'apuntats al Servei d'Inserció Laboral de Mifas. I també per la manca de drets de les persones amb discapacitat. Estem veient que tots els copagaments cada cop són més grans i més restrictius. En comptes d'estar més integrats, sembla que cada cop se'ns vulgui excloure més. I a mi se'm fa difícil explicar als socis per què no podem entrar amb cadira de rodes a molts establiments. És que no estan obligats a fer-los accessibles! No demanarem que adaptin la catedral de Girona, encara que al Coliseu de Roma i a l'Alhambra de Granada podem entrar...
Destaqui iniciatives positives d'alguna administració local.
A Olot, hem aconseguit que es bonifiqui l'IBI dels comerços que eliminin les barreres arquitectòniques per entrar. Però en un estudi que vam fer a la ciutat de Girona va sortir, per exemple, que al 60% de fleques no hi podem entrar.
Com plantegen aquest assumpte als polítics?
Mirem d'explicar-los que hauríem d'eliminar barreres perquè a Europa hi ha un gran pastís de turisme amb discapacitat.
A l'espera que els usuaris de la residència de Mifas es reuneixin amb la directora de Benestar i Família a Girona per exposar-li les seves queixes sobre els nous copagaments, hi ha alguna novetat?
L'única és que hem contactat amb companys de Tarragona per fer una acció conjunta. Hi ha hagut respostes públiques de Benestar i Família dient que és just que els que més tenen paguin més. D'acord, però que es penalitzin les indemnitzacions no és just. Si l'has cobrat, que no tots ho hem fet, és perquè has adquirit una discapacitat i un jutge ha determinat que mereixes cobrar-la per compensar una gran pèrdua. A més, és una de les assegurances de les persones amb discapacitat per a un futur incert.
Altres canvis afecten els copagaments de serveis, com el del transport adaptat.
Sí. Fins ara, els Consells comarcals posaven transports adaptats a persones amb mobilitat reduïda per anar als centres de treball, però des del setembre cobren un euro i mig per viatge. Estem parlant de gent amb pensions molt baixes, moltes despeses... Si a més a més els poses un petit copagament pel transport, al final, tornarem a quedar-nos amb els discapacitats a casa i amb el que passava fa 20 anys. Una família m'ha dit: no puc pagar el transport i si l'he de pagar, la meva nena es quedarà a casa mirant la tele. Tornarem a tenir el discapacitat tancat a casa, amagat, sense integrar-lo a la societat i els centres quedaran mig buits, no seran sostenibles i els haurem de tancar. Tindrem centres bons i eficaços, però buits perquè pressionem la gent amb copagaments.
Creu que s'ha anat massa enllà?
Amb els copagaments, sí. Que una persona que necessita ajuda per tot es plantegi anar a viure sol, per mi, és posar en risc la seva vida i això fa que sigui incontrolable.
Els usuaris pateixen els copagaments i entitats com Mifas, els retards de l'administració. Si la situació persisteix, tem que hagi de suspendre algun servei?
Jo espero que no. Espero no arribar al punt que qui tingui diners s'ho podrà pagar i qui no en tingui es morirà en un marge. Jo crec que tots hem de cuidar de la capa més vulnerable de la nostra societat i, per desgràcia, les persones amb discapacitat encara som una d'aquestes capes. Hi ha gent que treballa i n'hi ha que no, i hem de cuidar dels que no.
Entén les retallades en serveis socials?
No, i menys quan veig casos de corrupció de milions d'euros. No accepto les seves explicacions. No accepto que en aquests moments haguem de retallar de sanitat, d'educació i de serveis socials. A mi em sap molt greu que la consellera de Benestar i Família apliqui aquestes retallades, no les entenc. Exigeixo que no les apliqui i, si ho fa, exigeixo la seva dimissió. I que no m'expliquin si és culpa de Madrid, de Barcelona o de Brussel·les. Les persones amb discapacitat, les persones més vulnerables no ens mereixem aquest tracte i que només ensumin els diners.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema