La direcció general de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura ha constatat la presència del peix globus, una espècie verinosa no apta per al consum, al litoral català, i també a la Costa Brava. La cap del Servei de Recursos Marins, Rosario Allué, explica que malgrat que és una espècie que fa temps que és present al Mediterrani, és ara que es té constància de les diverses captures que s'han fet a Catalunya. Concretament, en aquest any s'han rebut una desena d'avisos de captures d'aquest peix arreu de la costa catalana, un dels quals ha sigut a Blanes. La resta han sigut a Vilanova i la Geltrú, Cambrils i l'Ametlla de Mar, Montgat, l'Hospitalet de l'Infant i Coma-ruga. Aquests avisos provenen tant de professionals de la pesca com de pescadors recreatius i Allué explica que, en el cas del de Blanes, els va arribar a través de la Confraria de Pescadors.

El primer cop que es va tenir constància de la captura d'aquesta espècie al litoral català va ser el 2009 a Sant Carles de la Ràpita. Des de llavors, també n'hi ha hagut a l'Hospitalet de l'Infant el 2011, a l'Ametlla de Mar, Cambrils i Blanes el 2012, i l'any passat, a Palamós.

El peix globus pertany a la família Tetraodontidae, una espècie pelàgica que es troba entre aigües i viu normalment entre els deu i els cent metres de profunditat, encara que se'l pot trobar prop dels 500 metres. Presenta una coloració blava grisenca, marronosa o verdosa pel dors i blanca per la part ventral, i no té escates visibles. El ventre està recobert de nombroses petites espines i pot inflar-lo quan se sent en perill, de manera que la seva aparença és la d'un peix globus estarrufat per la part inferior.

Segons l'Institut Espanyol d'Oceanografia, aquesta espècie ha entrat al Mediterrani oriental pel canal de Suez, i s'ha establert i propagat fins a arribar a afectar, fins i tot, poblacions autòctones d'altres espècies i la pesca. Aquesta espècie és verinosa, ja que conté tetrodotoxina, una toxina que paralitza el sistema nerviós. Per tant, és perillosa si es consumeix. A les costes catalanes s'han trobat dues espècies d'aquesta família: la Lagocephalus lagocephalus i la Sphoeroides pachygaster, ambdues verinoses i no aptes per al consum.

"Aquest estiu s'han donat les condicions propícies perquè hi hagi més captures", explica Allué, que afegeix que això no vol dir que hi hagi més exemplars del que és habitual. Fins ara, afirma, quan es produïa una d'aquestes captures, els pescadors no ho solien comunicar i simplement retornaven el peix al mar, per això és una espècie que està poc documentada.

Davant l'augment d'avisos, la direcció general de Pesca ha editat un pòster informatiu, ha habilitat una bústia de notificacions i n'ha informat tant les confraries de pescadors com el sector de la pesca esportiva i recreativa i el Grup de Treball sobre Seguretat del Peix de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. L'objectiu és que, quan es produeixi una captura, el pescador ho notifiqui i l'IRTA pugui analitzar-la. Això, diu Allué, permetrà analitzar-ne el comportament i com es distribueix al litoral català i comprovar si entra en competència amb alguna espècie autòctona.