diumenge DIETARI

ERC es troba en ple procés de psicoanàlisi. Fa unes setmanes estava a dalt de tot i, ara, té dubtes per culpa de l'enlairament sobtat d'un míssil anomenat Artur Mas... aquell mort tan viu. És possible que els seus militants hagin vist, per primera vegada, que el lideratge de Junqueras no és tan rotund i sòlid com es pensaven i, sobretot, que és possible que finalment no provoqui l'efecte multiplicador que calculaven per a les eleccions municipals. Un càrrec d'aquest partit reconeixia, no fa massa, que confiar-ho tot a l'efecte cresta de l'onada ha estat un error gravíssim. Durant aquest temps no han estat capaços de generar el clima adequat per construir unes llistes electorals que li permetin fer grans resultats a les municipals.

diumenge Aeroport de Girona/Detroit

Avui he estat a l'aeroport de Girona. Han passat uns anys des de l'última vegada que el vaig trepitjar. Aleshores era ple a rebentar. Avui l'efecte ha estat aterrador. He pogut aparcar sol -no hi havia cap altre vehicle- davant la terminal, com si aparqués a la ciutat fantasma de Detroit. El munt d'edificis de pàrquing que es van construir al voltant del miratge Ryanair estan absolutament buits, la terminal fa olor a cera per l'escassetat de gent que hi passa, al bar no s'escolta cap colpeig de cristalls ni soroll de cafetera... Observo una interminable esplanada de cotxes de lloguer no llogats. No ho he consultat però intueixo que els hotels que s'han construït, a rebuf de la bombolla Ryanair, estan buits.

Però encara podia haver estat pitjor. Fa uns tres anys, l'actual Govern de la Generalitat va anunciar un projecte per construir un baixador de l'AVE a l'aeroport. Sortosament, no n'he sentit parlar més i el projecte deu haver estat pertinentment arxivat dins d'una destructora de paper. La mateixa que deu haver devorat els contractes amb Ryanair.

dilluns Vells polítics

El territori no vol de cap de les maneres la privatització de l'Àrea Bàsica de Salut de l'Escala. Els alcaldes de l'Escala i de vuit municipis veïns volen que Salut rectifiqui i aturi el nou concurs. Tres empreses privades amb afany de lucre, dues sense cap experiència en el sector sanitari, aspiren a quedar-se amb la gestió de la medicina primària d'aquesta zona. Això ja fa més de dos anys que dura i el conseller Boi Ruiz, un polític que gestiona en contra de les persones -sense escoltar-les- s'ha encaparrat a privatitzar l'ABS de l'Escala, escudant-se en el fet que la llei l'obliga. Boi Ruiz és el gran exponent de per què una majoria cada vegada més àmplia de ciutadans vol expulsar la vella política i els vells polítics, i posar-ne de nous que consultin els ciutadans sobre cada passa transcendent que donen.

dimarts Goldfinger

Quan entre l'any 2009 i el 2010 els responsables de l'hospital Santa Caterina de Salt van començar a rebre informació de dones que asseguraven, sense atrevir-se a recórrer a la justícia, que el cap d'urgències els havia magrejat amb finalitats sexuals i que els havia assetjat telefònicament, no van dubtar ni un segon a posar-se al costat de les dones. A més, els responsables de l'hospital d'aquella etapa no van trigar massa a desempallegar-se del metge. Però al cap de poc temps, malgrat la gravetat i el nombre de denúncies, i per indignació dels directius de Salt, Goldfinger-com l'anomenàvem en petits cer-cles- va reaparèixer com a metge a l'hospital de Viladecans. En aquell moment es va insistir perquè els responsables del centre del Baix Llobregat expliquessin per què l'havien acceptat. A dia d'avui, encara ningú ha dit ni ase ni bèstia. Ara que es fa el judici, i que sovint es denuncia el corporativisme excessiu dels metges, és saludable recordar que els responsables -d'aquell moment- del Santa Caterina van tenir una actitud molt recta i higiènica. En canvi, altres mecanismes van fallar perquè el sistema l'hauria d'haver apartat de l'atenció als pacients. Per molt que no hagués estat jutjat, ho aconsellava la gravetat dels suposats fets i el nombre de dones que van decidir denunciar-ho, malgrat el tràngol i la vergonya que els feia.

dimecres Partit Popular

El PP a Catalunya cada dia és més radical i cada dia està més aïllat. El seu estil guerracivilista l'està conduint a la insignificança. El PP és un partit construït sobre les restes ideològiques del franquisme i sobre els aires de la vella glòria castellana. Un partit que no vol convèncer sinó que vol vèncer i imposar, encara que sigui mentint sense pudor i mostrant-se del tot bel·licós. A Catalunya en general, i a les comarques de Girona en particular, els seus dirigents són especialment agres, agressius, no tenen cap relleu social i menys professional. Per la convivència, és urgent que les eleccions comencin a escombrar democràticament d'ajuntaments i de totes les institucions aquest partit que governa com una dictadura aprofitant-se d'una democràcia.

Dijous Ciment, 1958

El consum de ciment és un indicador molt tangible de com estan les coses al sector de la construcció de pisos, cases, infraestructures... Malgrat que en els últims temps s'està parlant d'un petit repunt de la construcció d'habitatges, el consum de ciment explica una altra realitat. Les empreses cimenteres han fet avui un crit d'auxili. Resulta que la fabricació d'aquest compost ha caigut a nivells del llunyà any 1958. Totes les empreses han reduït plantilles, algunes han tancat i altres estan al límit.

Sentint-ho molt em pregunto: i què? Aquesta situació d'avui és deu als excessos d'ahir. No es pot viure pensant que es podrà construir indefinidament. És possible que el país, com el sistema digestiu, s'autoreguli i ara estigui vomitant tot el ciment que li han fet empassar de més.

Divendres Liquidant un partit

Joan Manuel del Pozo, Manel Nadal, Marina Geli, Montse Palma... Noms que tenen a veure, sens dubte, amb la història del PSC a les comarques de Girona. Tots ells, i uns quants més, han abandonat un partit que ja feia temps que no era el seu.

A Girona ciutat, el PSC sempre va guanyar eleccions pel plus que significava l'ànima que ells personificaven. És possible que a Catalunya el PSC sobrevisqui, absolutament empetitit, gràcies a les inèrcies del cinturó de Barcelona, però a Girona no hi ha cap dubte que aquest partit ja és història. Ho diuen les enquestes que no es fan públiques però que tots els partits tenen i estudien.

A Girona ciutat, malgrat disposar d'una candidata que hi està deixant la pell, el PSC quedarà esborrat a les municipals. No és un pronòstic, sinó que és una certesa. Es dóna per fet que Puigdemont (CiU) tornarà a guanyar, que pujarà ERC, que IC i la CUP es mantindran...

I ara està per veure l'efecte que causarà aquest nou partit socialdemòcrata sobiranista que, d'entrada, podria fer una llista i una campanya molt poderosa amb tant il·lustre a les seves files.