Un estudi elaborat per la professora d'Economia de la Universitat de Girona (UdG) Anna Garriga ha posat al descobert la necessitat que les llotges de pescadors gironines -Llançà, el Port de la Selva, Roses, l'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes- millorin les seves estratègies de comercialització i apostin per nous projectes innovadors.
El treball, encàrrec de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, analitza l'evolució econòmica de les llotges durant els últims vint anys i ho compara amb els resultats de tot Catalunya. Respecte a fa dues dècades, les llotges gironines han registrat una davallada del 49% de les captures del peix i un descens del 43% dels ingressos.
"L'evolució econòmica de les llotges de la costa gironina" es va presentar ahir en un acte a Roses, al qual va assistir el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Maria Pelegrí. La seva autora és Anna Garriga, professora d'Economia de la UdG, guardonada amb la Medalla de la Pesca Catalana per part de la Generalitat pel seu treball en diversos estudis de diagnòstic al voltant dels processos de comercialització del peix, realitzats des de l'any 2002.
La Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona ha encarregat el treball, que ha finançat CaixaBank i que, entre d'altres qüestions, pretén detectar els problemes que pateixen les llotges per tal de poder dibuixar el full de ruta dels propers anys. Aquesta anàlisi exhaustiva constata que la comercialització ha estat el punt més feble del sector pesquer durant les dues últimes dècades. I és que tant el volum de pesca com els ingressos han caigut en els darrers vint anys. L'informe detalla que, per capgirar aquesta situació, cal canviar les estratègies de comercialització del peix en les llotges i apostar per nous projectes innovadors.
D'altra banda, el treball també assenyala que la nova política de la Unió Europea en matèria de pesca preveu importants ajuts econòmics que suposarien un bot salvavides per a un sector al qual "cal donar volada" per què, en el futur, pugui convertir-se en un àmbit "fort i sostenible". Garriga va assenyalar que projectes com el pla de gestió de la gamba de Palamós, la indústria de conserves de l'Escala, els plans de gestió del sonso i del lluç del golf de Roses o la marca de qualitat "Escamarlà de Llançà", són algunes de les experiències innovadores i beneficioses que haurien de ser exemples a seguir per la resta de ports gironins.
Menys peix, menys ingressos
Entrant ja en l'apartat de concrecions, l'estudi revela -a partir de les dades facilitades per la Direcció General de Pesca de la Generalitat- que durant el període 1992-2013 els ports gironins han mantingut la tònica registrada a tot el sector pesquer català. En concret, a la demarcació de Girona, el 2013 es van capturar 10.598 tones de peix, un 49% menys que ara fa vint anys. A Catalunya, l'any passat es van capturar 32.031 tones, un 41% menys que fa dues dècades. Garriga va assenyalar que això s'explica, en part, per "l'esgotament del fons marí del Mar Mediterrani".
Pel que fa als ingressos reals -descomptant-hi la inflació- les llotges gironines van tancar el 2013 amb 33,5 milions d'euros, un 43% menys que ara fa vint anys. Al conjunt de Catalunya, els ports catalans van tancar el 2013 amb 93,6 milions, un 44% menys en comparació amb les xifres d'ara fa vint anys. La reducció dels ingressos, en referència al treball, és especialment rellevant ja que en aquests vint anys el port de Roses ha registrat una caiguda del 56% dels ingressos econòmics. Un descens que s'atribueix a la forta davallada de les captures de peix, un element que no ha fet reaccionar a l'alça els preus.
La presentació de l'estudi també va comptar amb l'assistència de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i del patró major i president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abad, entre d'altres personalitats.
